Yllanes demana des de Glasgow augmentar els esforços en mesures de mitigació dels efectes del canvi climàtic a la Mediterrània

El vicepresident del Govern de les Illes Balears i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha advertit aquest dimarts durant el side event «From policymaking to implementation: regional innovative solutions for climate change adaptation», organitzat per la Unió Europea dins del marc de la COP26 de Glasgow, que les Illes Balears es troben en l’epicentre dels efectes del canvi climàtic a Europa i ha reclamat a la Unió Europea que augmenti els esforços en mesures de mitigació i adaptació al Mediterrani.

En aquest sentit, Yllanes ha explicat que la condició d’illes fa que les Balears siguin especialment sensibles als efectes del canvi climàtic, i ha demanat que es posi el focus a la zona del Mediterrani, ja que «és la zona zero del canvi climàtic a Europa i la que més en patirà els efectes». «El canvi climàtic ja és aquí. Els arxipèlags ja ho estan notant. Els efectes a la mar Mediterrània seran més durs. Mitigar-ne els efectes és capital, i és per això que en els últims anys hem aconseguit grans avanços cap a aquest objectiu. A més, l’adaptació també és fonamental perquè, per molt que accelerem la transició energètica, són molts els efectes que ja vivim. L’objectiu principal és preparar el nostre territori per a continuar desenvolupant la nostra vida en ell», ha dit.

«Tenim el deure moral de deixar un planeta habitable i pròsper per a les noves generacions. Els joves han liderat aquest canvi en els últims anys. Ara, el canvi climàtic és una de les principals prioritats dels governs, incloent-hi el que represent», ha afegit el vicepresident durant la trobada amb Andrei Moarcas, de l’Associació de Països i Territoris d’Ultramar (OCTA); Joseph Manauté, representant del president d’OCTA, membre del Govern de Nova Caledònia a càrrec de Desenvolupament Sostenible, Medi Ambient i Transició Ecològica; Kalistat Lund, representant del president d’OCTA, ministre d’Agricultura, Autosuficiència, Energia i Medi Ambient de Groenlàndia; Apostolos Tzitzikostas, president del Comitè de les Regions i governador de la regió de Macedònia Central, Grècia; Vincent Chauvet, relator de la COP26 en el Comitè Europeu de les Regions i alcalde d’Autun, França, i Amaia Barrero, viceministra de Sostenibilitat Ambiental del Govern Basc.

Mesures del Govern de les Illes Balears

D’altra banda, Yllanes ha posat en valor les mesures que el Govern de les Illes Balears ha pres o està posant en marxa per tal de poder mitigar aquests efectes del canvi climàtic. En aquest sentit, ha destacat l’aprovació de la pionera Llei balear de transició energètica i canvi climàtic, una llei integral que, en paraules del vicepresident, «es va crear per a respondre a l’Acord de París, proporcionant la perspectiva insular, així com a altres iniciatives europees com Clean Energy for EU Islands». «Aquesta Llei ens brinda un marc de governança multinivell en el qual intervé cada administració».

A més a més, Yllanes ha defensat que la principal eina de planificació que brinda la Llei és el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, que actualment es troba en desenvolupament. «Aquest Pla estableix un Marc d’Adaptació Estratègica com a punt bàsic i ha de preveure els escenaris climàtics, els seus impactes i les vulnerabilitats dels diferents sectors i ecosistemes. Aquest Pla és fonamental per a fer emergir les principals línies d’acció amb la finalitat d’augmentar la resiliència al canvi climàtic, així com per a fixar indicadors per a mesurar-ne la implementació», ha destacat.

Així mateix, ha apuntat que entre els elements d’adaptació continguts en aquesta Llei, també trobam la inclusió de la perspectiva climàtica en les polítiques a través d’un enfocament transversal. «Així, les lleis, normatives, pressupostos, polítiques sectorials i altres plans hauran de sol·licitar un informe al Departament de Canvi Climàtic, que haurà d’avaluar la inclusió de mesures d’adaptació i resiliència». D’altra banda, Yllanes ha informat que des del Govern es convocaran subvencions d’ajudes per als municipis, amb la finalitat d’implementar mesures d’adaptació al canvi climàtic.

Yllanes també ha indicat que des del Govern de les Illes Balears s’han posat en funcionament diferents plans d’adaptació geogràfica i sectorial, com el projecte «Costes pel Canvi», que és el primer exemple d’un estudi sobre la vulnerabilitat de les nostres costes a l’augment del nivell de la mar. «Aquest Pla ha estat elaborat per un grup de recerca format per diferents experts i el seu diagnòstic permet traçar diferents escenaris per a preparar el nostre litoral davant la pujada del nivell de la mar i planificar les mesures d’adaptació més adequades per a cada zona».

Finalment, el vicepresident ha explicat el projecte pilot que el Govern està impulsant a Cala Millor. Una iniciativa destinada a adaptar les platges al canvi climàtic. «Aquesta zona turística ha començat a formular propostes per a continuar podent mantenir la seva activitat econòmica en el futur» ha dit Yllanes, qui ha reconegut que «gràcies a la col·laboració i l’impuls del Consorci d’Agents Locals, la implicació dels agents econòmics, el sector turístic i les administracions públiques serà una de les primeres experiències d’adaptació centrades en una platja situada en una zona turística. Des del consens i la participació social hem de començar a debatre solucions».