Jardins de confinament

“De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventura”. Com bé assenyala aquesta dita popular els humans som especialistes en trobar alguna sortida positiva a les situacions més adverses i aquests dies de confinament, arran de la presència de la pandèmia del covid-19 a ca nostra, són un bon moment per posar a prova aquest fet.
En unes dates tan assenyalades, el poder comptar amb un petit jardí o corral on poder esplaiar-nos s’ha convertit en tot un autèntic tresor ja que, almenys, permet poder dedicar part del temps d’aquest confinament forçós a tenir cura d’aquests espais i anar realitzant una mica d’exercici físic durant unes jornades en què és força positiu poder comptar amb aquests moments d’esbarjo físic per contrarestar les moltes hores de treball mental amb què la presència del coronavirus ens assetja diàriament.

L’arribada de la primavera també afavoreix molt l’inici de les tasques d’adequació de jardins i corrals, ja que el parèntesi hivernenc arriba a la seva fi i la terra comença a renéixer amb l’arribada d’un temps més favorable, tot i que l’hivern del 2020 no passarà als annals de la història ni per la seva pluviometria, que ha estat gairebé nul.la, ni per unes temperatures excessivament baixes.

Tant és així que l’inici del confinament ha coincidit amb l’arribada de la primavera i ambdues situacions s’han aliat per posar en marxa una de les tasques que millor hauran ajudat a fer suportables unes setmanes que, en cas contrari, haurien estat molt males de passar.

Un cop establert un calendari d’actuació, la primera de les tasques que s’hauran de dur a terme consistirà en el desbrossament, ja sigui mecànic en jardins de grans dimensions o manual en tractar-se de petites zones enjardinades o corrals situats al darrere dels habitatges. Cal tenir present que la pausa hivernenca haurà duit com a conseqüència un abandó d’aquests espais i, per tant, la proliferació de nombroses plantes no desitjades, científicament conegudes com a plantes adventícies, i popularment com males herbes.

El grup de plantes adventícies està compost, generalment, per un conjunt de plantes anuals que l’home sol disseminar involuntàriament i que entren en competència amb les plantes útils conreades. Quan es parla de plantes adventícies cal distingir entre plantes ruderals i arvenses: mentre que les ruderals creixen als voltants dels nuclis urbans, les arvenses ho fan entremig dels camps de conreus. La facilitat de creixement i arrelament tant d’unes com les altres fan que es converteixin en el malson de jardiners i pagesos que es veuen pràcticament impotents de posar-los fre. El maragall, la corretjola, la verdolaga, la morella i la vinagrella són algunes de les espècies més comunes als nostres jardins i alhora algunes de les més males d’eradicar.

Entre els principals danys que produeixen en jardins i conreus cal esmentar l’ocupació del terreny dedicat a les espècies conreades, podent arribar a ofegar-les, i la dura competència per l’aigua, els nutrients i la llum que representen, sobretot si tenim present que en la zona climàtica de la Mediterrània no abunden els estius plujosos i la competència per l’aigua esdevé una lluita a vida o mort. En aquest sentit, el desbrossament de males herbes es converteix en la primera tasca a realitzar per posar a punt les nostres zones enjardinades.

Un cop desbrossat el jardí, la segona tasca a realitzar-hi és el cavar, una tasca imprescindible per assegurar el sanejament i conservació del jardí. La cavada aporta una correcta oxigenació de la terra. Després del pas de l’hivern, que l’haurà endurida i haurà format una espècie de crosta que dificultarà la seva oxigenació, la cavada és una tasca vital per assegurar l’òptim desenvolupament del jardí i facilita també el fet que la terra retengui més l’aigua tant de pluja com de reg.

Generalment el cavat de jardins és una operació manual que se sol fer amb l’ajuda d’una aixada i que acaba reforçant la feina duita a terme durant el desbrossament, ja que en cavar surten a la superfície moltes de les arrels que han quedat enterrades durant el desbrossament, moment ideal per recollir-les i afermar de manera més intensa la lluita contra les adventícies. Val a dir que dos o tres dies després de la primera cavada és molt útil realitzar-ne una segona, ja que així aconseguirem que la terra estigui més tova i afavorirà la sembra d’altres plantes i herbes aromàtiques.

Un cop desbrossat i cavat el jardí és molt important afemar -posar fems d’origen animal- o adobar -amb productes químics- els nostres jardins, ja que d’aquesta manera suplirem les deficiències en minerals que el terreny hagi pogut patir al llarg de l’hivern. Convé tenir present que amb el reg i la pluja els nutrients es van diluint i és força necessari reposar-los.

Cal pensar que les plantes no només viuen d’aigua i de llum, ben sovint necessiten de nombrosos minerals que afavoriran el seu creixement: el nitrogen és el principal element a l’hora de fer créixer la planta, mentre que el fòsfor és bàsic per afavorir el creixement de les arrels i a la vegada els atorga resistència, i el potassi és vital quan es parla de floració i fructificació.

Una alternativa molt pràctica és emprar un granulat de lent alliberament amb periodicitat trimestral; sol ser el típic de color blavós amb formulat universal en nitrogen, fòsfor i potassi, que s’anirà dissolvent lentament.La cura dels jardins és una bona iniciativa per combatre els moments crítics del confinament pel coronavirus, a més de garantir un exercici físic sempre recomanable. També serà altament preferible per fer-ho amb els infants i majors de la casa ja que la il•lusió d’uns i l’experiència dels altres seran molt idonis per posar a punt aquesta zona comuna de la nostra llar. El fruit serà un espai comunitari que ens delectarà amb flors i fruits quan haguem superat aquest tràngol. Així que ja ho sabeu “De la desgràcia de Judes, Sant Macià en tengué ventura”. Bon confinament a tothom!