Una tesi sobre l’efectivitat pol·linitzadora d’animals oportuinstes
El mutualisme doble és la interacció en la qual una espècie animal pol·linitza i dispersa una espècie de planta. Es tracta d’un fenomen observat recentment en ecologia i del qual encara se’n sap poca cosa, atès que aquests dos processos solen estudiar-se de manera aïllada. Malgrat el doble benefici aparent per a les espècies implicades, també comporta un risc doble, ja que qualsevol problema que pateixi una de les dues espècies afectarà, doblement i de manera negativa, l’altra.
En la tesi doctoral de Francisco Fuster Bejarano, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s’ha fet una revisió sistemàtica de la bibliografia per proveir informació geogràfica, taxonòmica i ecològica base per a la recerca futura en mutualismes dobles. A més, s’analitza la importància de les espècies generalistes (amb dieta àmplia) i nectarívores oportunistes (consumidores casuals de nèctar) com a pol·linitzadors i mutualistes dobles, ja que encara es té poca informació sobre l’efectivitat d’aquestes espècies en comparació amb animals nectarívors especialistes, que són els principals pol·linitzadors.
Els resultats mostren que, encara que hi ha mutualismes dobles a diferents regions del món, la majoria es localitzen als tròpics i als ecosistemes insulars, i que, per tant, hi ha alguns factors que afavoreixen l’establiment d’aquesta mena d’interaccions. A més, la majoria d’espècies implicades són generalistes o oportunistes, i un nombre important estan amenaçades, per la qual cosa també ho estan els mutualismes dobles. Les conseqüències per al manteniment de la comunitat i el funcionament de l’ecosistema encara són desconegudes.
Això a banda, els resultats destaquen la importància que poden tenir les espècies oportunistes com a mutualistes dobles i pol·linitzadores, i s’analitzen alguns casos concrets a les illes Balears i a les Seychelles. En primer lloc, la tesi mostra que la sargantana endèmica balear Podarcis lilfordi, una espècie oportunista, actua com a pol·linitzador, és el principal dispersor de la planta Ephedra fragilis i l’únic de Cneorum tricocon a l’illot i Parc Natural de la Dragonera. En segon lloc, també es va veure que algunes plantes de l’arxipèlag de les Seychelles depenen en gran mesura d’espècies oportunistes per ser pol·linitzades i que, a més, aquesta pol·linització resulta afectada per la presència de formigues invasores.
Amb l’estudi d’aquests casos, a més, es posen de manifest dos aspectes importants i que encara s’han tingut poc en compte: per una banda, la importància de mesurar l’efectivitat de les interaccions tenint en compte el seu component quantitatiu (freqüència de la interacció) i qualitatiu (eficiència de la interacció), i, per una altra, l’existència de diferències intraespecífiques (entre individus de la mateixa espècie) en els papers de pol·linització i dispersió, les quals, per tant, s’han de tenir presents en els estudis de mutualismes per obtenir una visió més precisa de la variabilitat existent en el paper que tenen les espècies mutualistes en els ecosistemes.