El Pla d’Aigües Regenerades permetrà augmentar l’emmagatzematge i l’ús agrícola d’aquestes aigües
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dilluns el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb destinació al regadiu de les Illes Balears. Es tracta d’un pla d’uns 60 milions d’euros que engloba fins a 18 projectes a totes les Illes, i que està previst que s’executin entre el 2023 i el 2027, per adequar-se així al Pla Hidrològic Nacional i al Pla Hidrològic de les Illes Balears.
El director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha assegurat que «es tracta d’un pla ambiciós, després de l’esforç fet aquesta legislatura per posar a punt les infraestructures existents, amb un objectiu doble: d’una banda, augmentar un 33% la capacitat d’emmagatzematge d’aigua regenerada i passar del 42% en l’ús de l’aigua regenerada per al reg agrícola al 60% l’any 2027». «En un context de canvi climàtic, hem de substituir les fonts convencionals d’aigua per no convencionals com la regenerada, ja que l’aigua és imprescindible per a produir aliments, és una qüestió estratègica per a incrementar la sobirania alimentària i que hi hagi més producte local», ha destacat.
El pla, que ara està en període d’informació pública, conté 18 projectes d’inversió, sis dels quals són infraestructures noves, a Mallorca i a Menorca. La resta de projectes consisteixen en la consolidació i modernització de les infraestructures existents.
Per illes, els 8 projectes prevists a Mallorca sumen 45 milions d’euros; els 2 de Menorca, 7,75 milions d’euros; el d’Eivissa, 2 milions d’euros, i els de Formentera, 1,26 milions d’euros. A aquests s’hi han de sumar 5 projectes més que impliquen actuacions a totes les illes, i que sumarien 4,55 milions més.
El pla també inclou 8 programes d’actuació com són el d’inversió en infraestructures, el d’explotació i manteniment de les infraestructures, el de consolidació i modernització del regadiu existent, el programa d’assessorament i formació, el de foment d’actuacions d’investigació i innovació, el d’actuacions compensatòries de la qualitat de l’aigua, actuacions per impulsar l’eficiència energètica i les actuacions mediambientals i de restauració dels entorns de les basses. Inclou també 9 objectius de caràcter econòmic, 6 de caire ambiental i 2 de caràcter social.
A les Illes Balears es reguen unes 13.000 hectàrees, de les quals només 3.604 es reguen actualment amb aigües regenerades. La situació dels aqüífers a Balears, sobreexplotats ja en algunes illes, i la competitivitat de les explotacions agràries amb regadiu, per a les quals l’aigua és vital en la seva estructura de costos, fa necessari continuar amb les actuacions dutes a terme per a millorar el regadiu de cara al futur.
El director general ha inaugurat aquest dilluns matí la primera jornada de treball de les comunitats de regants de les Balears s’ha analitzat el pla i les necessitats d’aquestes autoritats de dret públic que assumeixen la gestió de les aigües regenerades. A les Balears hi ha més de 30 comunitats de regants, tot i que algunes, explica el director general, «estan en una situació de feblesa organitzativa, però són imprescindibles, i feim esforços per enfortir-les». També han assistit a la jornada representants de les organitzacions agràries.