Batzers: la subtil invasió
Les plogudes primaverals i el bon temps que sol caracteritzar aquesta estació de l’any propicien que les anomenades males herbes gaudeixin d’una climatologia òptima per a la seva reproducció, per la qual cosa la feina dels pagesos per mantenir-les a ratlla s’ha incrementat i són molts els que han hagut de realitzar una eixermada per posar-les a lloc, molt especialment els batzers.
Per aquest motiu no és estrany veure pagesos armats amb tisores de poda, càvecs i aixades que es dediquen a posar fre a la prodigiosa natura que s’encabota en mostrar-se exuberant durant la primavera; una natura que es presenta sota l’aparença d’una subtil invasió de petits arbusts i herbeis que van creixent als conreus i horts sota una aparença inofensiva -en un principi- però que es pot convertir en autèntic malson si no se la controla.
D’entre aquestes molestes herbes en destaca una d’una manera molt especial, sobretot per la seva ràpida propagació i per les molestes pues que cobreixen les seves tiges: es tracta del batzer.
El batzer -també conegut com a esbatzer, esbarzer o abatzer- és una planta del subgènere rubus que forma part de la família de les rosàcies. Aquesta planta és un arbust d’aspecte sarmentós, de branques espinoses i de secció pentagonal, que pot arribar als tres metres. El seu nom científic és Rubus ulmifolius i fa referència al color roig del seu fruit, les mores, i a la forma de les fulles que recorda a les de l’om.
El batzer és un arbust perenne semicaducifoli, ja que a l’hivern li queden moltes fulles. Les seves fulles són força variables i posseeixen entre tres i cinc folíols dentats de color verd fosc; glabres a la part de dalt i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors poden ser rosades o blanques i estan agrupades en inflorescències que solen aparèixer a finals de primavera i són molt preuades, ja que són molt visitades per les abelles; tant és així que si la proporció del seu pol·len és suficient es pot arribar a aconseguir una mel monofloral.
Les tiges del batzer s’anomenen turions quan són de l’any, i creixen molt de pressa, estirant-se i arquejant-se fins a arribar a considerables dimensions; solen presentar un color granatós i es protegeixen dels herbívors amb les seves pues recorbades cap enrere que solen estar distribuïdes irregularment i les fan força perilloses i ben temudes.
La mora és el seu fruit i es tracta d’una pluridrupa -verda al principi, vermella seguidament i negra quan és madura- que és comestible i ben valorada a l’hora de fer confitures i melmelades. El color negre del fruit distingeix els batzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere que tenen el fruit vermell quan és madur: el rubus idaeus -la gerdera- i el rubus saxatilis.
Cal tenir present que el batzer és la planta dominant de la majoria de bardisses de la zona mediterrània i que se’n poden trobar fins a catorze espècies autòctones.
El batzer és una planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits i gràcies a la seva ràpida reproducció és considerada una planta invasora que colonitza ràpidament grans extensions.
La distribució original del batzer abasta quasi tota Europa, el nord d’Àfrica i l’Àsia meridional; tot i que gràcies al seu caràcter invasiu també ha estat introduït a Amèrica i Oceania amb conseqüències nefastes.
No es sol eliminar ni tallant-lo ni cremant-lo, ja que presenta la particularitat de posseir una doble reproducció: a banda de la reproducció sexual a través de les llavors de les mores, també s’estén vegetativament, perquè la mateixa planta enterra l’extrem de les tiges, propagant-se subterràniament; d’aquí la importància de la utilització de càvecs i aixades per eliminar-la, ja que no basta tallar-ne les tiges sinó que s’han d’arrabassar les arrels per poder erradicar-lo completament.
Si no es controla la seva proliferació, aquesta planta pot arribar a assolir considerables dimensions podent arribar a formar autèntiques barreres vegetals que poden arribar a asfixiar altres tipus de vegetació menys agressiva; tant és així que la seva aparició en grans quantitats sol ser sinònim de degradació de conreus i boscos. D’aquí que s’hagi convertit en un autèntic malson per als pagesos.
La bardissa és l’associació vegetal on predomina el batzer juntament amb altres arbusts i lianes, podent arribar a formar comunitats vegetals tan tupides que poden arribar a ser gairebé infranquejables. Sovint es solen formar a les partions entre diferents conreus per establir-ne la separació de les propietats. D’aquí la importància de mantenir-los a ratlla, ja que el caràcter invasor de les espècies que la formen -batzer, aritja, heura, carritx- les converteixen en vertaders problemes que assetgen des dels límits de les partions.
Tot i els molts aspectes negatius que la presència dels batzers presenta, la cultura popular ha sabut trobar alguns aspectes positius a la seva presència, sobretot quan s’ha tractat de la farmacopea popular.
És en les fulles on aquesta planta ofereix el seu major potencial curatiu, essent un bon remei per curar les diarrees estacionals i per tallar tota mena d’hemorràgies superficials. A base de gargarismes se’l sol emprar per curar irritacions de gola, nafres i ulceracions bucals i genives sagnants. En un ús extern se l’ha usat tradicionalment -a través d’infusions de fulles i flors- per suavitzar la pell.
Tot i aquests usos populars, la consideració negativa del batzer dins la pagesia no fa més que incrementar-se en tractar-se d’un arbust invasiu amb cap utilitat pràctica per a la pagesia; una pagesia que es veu incapaç de fer front a una subtil invasió que cada primavera assetja els seus conreus.