Ca de bestiar, el més preuat*

Recorrent la planícia dels camps del Raiguer de Mallorca per retrobar-me amb la natura i el territori em deixo seduir per les paraules que foren el dentell de la cultura renaixentista: “Aconseguir que el passat sempre estigui present”.

El cafè Triquet de Sineu és el lloc triat per l’amic Joan Sastre per començar aquest tel de nuviances i coneixença del ca de pastoreig mallorquí. L’aroma del cafè i en la meitat d’una conversació amable i sentida, en Joan sentencia lapidàriament: “El passat forma part de les nostres vides, és la plataforma sobre la qual hem de forjar el nostre futur”.

Afortunadament i, encara que ja soni tòpic dir-ho, Mallorca no és tan sols sol i platja, sinó que té innumerables elements de gran valor patrimonial, etnològic i natural. Elements que val la pena conèixer, tant els qui sempre hem viscut aquí, com els nouvinguts i els qui ens visiten.

Els orígens.

Des del punt de vista històric, és un ca originari de l’illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a ca de pastor per a tot tipus de bestiar, fins i tot aviram, guarda i defensa de les cases de possessions. Si bé desconeixem el moment de la seva arribada, algunes suposicions apunten que va venir o bé amb la conquesta del rei en Jaume o poc després d’aquesta i, al llarg de segles, els pastors i foravilers mallorquins li conferiren unes característiques molt pròpies i diferencials no tan sols d’altres cans illencs, sinó també del seus veïnats de la rodalia mediterrània.

Amb una perspectiva contrastada fruit de molts anys, Joan Sastre afirma que tant aficionats com diversos historiadors que han buidat arxius i fonts documentals, coincideixen en la hipòtesi que un aportació fonamental per la raça es deu a l’arribada a Mallorca de les tropes aragoneses de Jaume I el 1229. En aquesta època era comú que les tropes incloguessin cans per a realitzar diverses tasques de vigilància. També és molt factible que els nous pobladors duguessin els seus cans per incorporant-los a les noves rutines agrícoles i, fins i tot, a la nova estructura social.

Amb Jaume I.

Molt probablement sigui descendent del ca alà, ca que segons les cròniques entraria a Mallorca amb les tropes del rei en Jaume, i que una volta espargit per fora vila, a través de creuaments amb els cans locals donà un tipus de ca més reduït de grandària i més ximple de caràcter, apte per a la custodia de les diferents espècies de bestiar que es criaven a l’illa i capaç de custodiar les cases de les possessions de visitants inoportuns.

Respecte la seva morfologia, és un ca de mida grossa, sense exagerar, que presenta diferències accentuades entre els mascles i les femelles. De perfil quasi rectilini, lleugerament corbat (sub-convex). Són tan llargs com alts, encara que les cusses poden esser un 3% més llargues que la seva alçària fins a la creu o goles. És totalment negre o negre extremadament àgil. Amb pèl curt o llarg, quasi s’ha extingit el de pèl llarg. De perfil lleugerament triangular, vist dorsalment és més ample en la seva part superior que en la inferior. És gran i voluminós, ben modelat i proporcionat al cos. Massís però no pesat, no pot ser mai de tipus mastí.

Quan camina ha de transmetre una sensació d’elegància i fermesa a la vegada. El trot és a dues cames diagonals, decantant lleugerament el terç posterior respecte a l’anterior. El galop, tal i com ens ho mostra Joan Sastre, és franc, rústic i ràpid amb les extremitats posteriors ben separades quan les posa a terra. També és el pas preferit i el més emprat per fer feina.

Fidel.

El caràcter i les seves funcions són una de les bases de coneixement d’aquest tresor animal de Mallorca. Ca de pastor, guarda i defensa, de gran noblesa, intel·ligent, dòcil i afectuós; ca d’un sol amo, accepta amb dificultat les atencions d’estranys. És valent i baralladís amb altres cans, encara que és molt tímid i reservat en la seva joventut. De la seva fidelitat se’n conten coses tan extraordinàries com arribar a morir per l’amo.

Immers en la dedicació de donar a conèixer les possessions de Mallorca, en Joan Sastre ens parla de la varietat del ca de bestiar virat, és a dir, tigrats, amb ulls de color de foc. Ha descobert un retrat del segle XIX de l’amo de la possessió de Son Flor en el que es poden veure unes cases de possessió i un ca de bestiar virat. La investigació és una de les eines bàsiques que utilitza aquest jove criador mallorquí per documentar amb rigor l’herència passada del ca de bestiar mallorquí.

VELLES DESCRIPCIONS.

Atent al batec dels seus cans i la curolla innata per la història i la ruralia mallorquina, ens mostra orgullós el llibre “Die Balearen” (1869-1891) de l’Arxiduc Lluís Salvador on podem llegir les descripcions, visualitzar els dibuixos importants pels estudiosos del ca de bestiar.

ESTÀNDARD.

El ràpid canvi de l’activitat agrícola i dels medis disponibles per a la parcel·lació de l’illa, motivaren la necessitat de fixar un estàndard i arribar a un consens perquè el ca de bestiar tingués una homogeneïtat raonable que ajudés en la seva reproducció i selecció.

UN CLUB.

A partir de la dècada dels seixanta un grup d’aficionats i criadors, aglutinats dins el Club del Ca de Bestiar (amb seu a Sineu) iniciaren la seva cria controlada i selectiva, fins que aconseguiren el seu reconeixement internacional del que gaudeix a l’actualitat. Aquest prototipus racial va ser acceptat per la Real Sociedad Central para el Fomento de las Razas Caninas en España i també reconegut pel màxim organisme mundial: la Fédération Cynophile Internationale.

ALS CONCURSOS.

Diversos concursos a Alcúdia (2006), Manacor (2007) o Maria de la Salut (2008) ajuden a la preservació d’aquesta espècie canina com també ajuden a la promoció i coneixement entre els criadors. Talavera, Madrid, Cadis o Granada són les fires de bellesa del ca de bestiar més prestigioses de la península. El ca de bestiar és un ca per treballar amb el ramat. Per aquesta feina mostra molta intel·ligència, comprèn la feina i pren iniciatives quan troba que és necessari.

PATRIMONI RAMADER.

Joan Sastre afirma que el ca de bestiar és un part imprescindible del patrimoni ramader. Fa set anys que s’hi dedica i deu l’amor i l’estima al seu pare Antoni Sastre, enamorat de la pagesia, les possessions i els cans de bestiar.

EL SEU COLLAR.

Els mateixos pastors els fan uns collars especials, amples, de fusta de lledoner principalment. A part de l’anella de subjecció també van clavetejats pertot de llautó, formant diferents formes a gust del artesà. Aquests collars molt característics contrasten amb el pelatge del ca i el vesteixen molt.

MOLT PREUAT.

Tal vegada sigui el ca de bestiar el més típic de la ruralia mallorquina i el més apreciat, no sols per la pagesia, sinó també per la gent amant dels cans. Es pot dir sense cap dubte que avui en dia és una raça present a tots els municipis de Mallorca.

*Reportatge publicat i escrit l’any 2010, però el tornem a publicar pel seu interès.