Cada cosa al seu temps, i per Nadal neules
Nadal és tradició i festa, religiositat i gastronomia, bauxa i recolliment… i, sobretot, una època on gaudir d’unes dates especials en companyia d’amics i familiars, generalment al voltant d’una taula ben guarnida i amb tot un seguit de menjars que faran les delícies dels comensals que s’hi hagin donat cita.
D’entre els molts productes que solen donar rellevància a la gastronomia nadalenca, n’hi ha un de ben nostrat que deu a la seva simplicitat bona part del seu èxit, es tracta de les neules, un dels dolços més típics de la cuina nadalenca a la nostra contrada.
Tradicionalment, la neula consisteix en un full prim de pasta de farina que es pot presentar en forma de canó o plana que sol acompanyar l’hora de les postres juntament amb el torró, els polvorons i el cava.
El nom “neula” prové del llatí “nebula” que fa referència a un tipus de boira molt poc densa, degut a la seva textura fina; és aquesta capacitat etèria una de les principals facultats de les neules ja que són fàcils de consumir i combinen alhora a la perfecció tant amb begudes com el cava com amb postres tradicionals elaborats amb ametlla.
Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica o allargada com un llapis, que s’aconsegueixen gràcies al fet que la massa aplanada, recent cuita, s’enrodilla al voltant d’una espècie de bastó prim que li dóna aquesta peculiar forma.
Aquest tradicional element de la rebosteria nadalenca s’elabora a partir d’una massa força líquida a base de farina, sucre, blanc d’ou a temperatura ambient, ratlladures de llimona, vainilla i mantega, tot i que antigament el saïm era l’element que fou substituït per la mantega amb posterioritat i seguint els costums imperants a la cuina d’avui en dia.
Els elements que participen en la seva elaboració fan que -tot i l’aspecte lleuger i eteri de les neules- siguin un aliment amb un alt contingut energètic ja que contenen hidrats de carboni derivats del sucre i la farina, i proteïnes derivades del blanc d’ou i la mantega.
Des de l’Edat Mitjana
Originàriament les neules foren creades durant l’Edat Mitjana i tenien la forma aplanada, talment com les hòsties. De fet, el seu origen es troba en les hòsties sense consagrar que en llenguatge eclesiàstic s’anomenen hòsties oblates o hòsties ofertes, d’on n’ha derivat el seu nom en castellà, “oblea”; en català, oblea o oblia; o en francès, “oublie”.
La llegenda conta que les neules foren elaborades per una monja durant l’Edat Mitjana i que en un principi, talment com les hòsties, tenien gravats i emblemes; posteriorment, les neules guanyaren en dimensió i es millorà la fórmula per fer-la més cruixent i atractiva.
Nobles i religiosos
L’origen medieval de les neules manté relació amb el fet de ser un menjar per a nobles i religiosos, molt allunyat del caràcter popular que té avui en dia. Mossèn Antoni Maria Alcover, a principis de segle XX va fer referència a les neules en el seu llibre “Ses matances i festes de Nadal”, més concretament a la seva preparació vora la xemeneia de la cuina de les possessions, fent d’aquest fet una tradició familiar recordada cada any per petits i grans.
En aquest aspecte, també era habitual, i encara ho és, però en menor freqüència, trobar a places i mercadets nadalencs de poble el neuler que venia neules de diferents formes elaborades amb un neuler.
El neuler és un motlle per fer neules que consisteix en una espècie d’estenalles que té les mordales en forma de plats; és en aquests “plats” on es col.loca la pasta de farina per després posar-la al foc perquè es cogui.
La pasta queda premuda entre les dues planxes que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó, podent-se consumir planes o en forma de canó -en aquest darrer cas, se les ha de donar forma encara calentes-, deixant-les refredar abans de consumir-les.
A Mallorca les neules es solien utilitzar com un calendari d’Advent, però aquestes no estaven enrotllades i tenien dibuixos formats amb foradets que recordaven els motius de les puntes de coixí. N’hi havia de grosses i de petites, fent referència aquestes dimensions o la seva equivalència en dies o setmanes.
Funció escenogràfica
Al Nadal, tenien una funció escenogràfica durant el tradicional cant de la Sibil.la ja que durant la representació -al final del cant- la Sibil.la tallava els fils de les garlandes de neules que penjaven del temple, simulant el estels que han de caure del cel durant el cataclisme final i creant un moment de disbauxa, ja que els nins corrien a collir-les per menjar-se-les després. A dia d’avui, aquesta decoració encara continua vigent, tot i que les neules decoratives no es fan de pasta de neula sinó de paper blanc i tenen un caràcter purament decoratiu.
Sigui com sigui, les neules són ben presents al Nadal balear; tant és així que encara romanen ben vives algunes dites popular generades al voltant d’aquest element; dites com “Cada cosa al seu temps, i per Nadal neules” o “Qui no menja neules per Nadal, res no val”. Igualment són ben presents a les taules i, sobretot, a les tertúlies de sobretaula endolcint les converses i rialles pròpies de les trobades familiars d’aquests dies tan especials.