Caminant pel Cap Andritxol i Caló den Monjo

En segles passats les terres situades a Ponent eren un dels territoris preferits per corsaris, pirates i altres malfactors vinguts de la mar per cultivar la seva indústria. Avui en dia, transformades gran part de les seves costes en murades de formigó i asfalt, acullen a altres forans vinguts ara per l’aire. A la frontera entre els municipis de Calvià i Andratx, caminarem per la garriga per admirar l’esplendor de la costa i el dit rocós que apunta cap a Xaloc, altrament conegut com Cap Andritxol.

El Puig Gros, la torre de Cap Andritxol i les aigües del Caló d’en Monjo constituiran algunes de referències de la trescada. Les vistes sobre l’extrem sud de la Serra de Tramuntana i el primer cim de més de mil metres, Galatzó, seran al·licients de qualitat.

L’itinerari és circular, amb inici i final a l’aparcament situat a veïnat de la redona que uneix el Bulevard de Peguera i el desviament cap a Cala Fornells. Si es vol evitar a la tornada el darrer quilòmetre d’asfalt, es pot deixar un vehicle a la sortida del camí de Es Caló d’en Monjo, a veïnat del Petit Hotel Cala Fornells. El recorregut seguirà camins clars i amples, excepte en el tram entre la Torre de Cap Andritxol i l’extrem del Cap, en el que el camí s’estreny i pot arribar a ser incòmode per la presència de roca i pedra solta. El descens de Sa Torre fins al camí del Caló d’en Monjo requereix tècnica i familiaritat amb pendent importants i terreny inestable. Amb paciència i seny es pot fer sense més inconvenients. Sense grans dificultats tècniques exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell no arriba als dos-cents metres, i excepte la inicial pujada al Puig Gros, sempre amb pendents raonables. En el tram en què transitem la garriga hem d’anar amb compte. Hi ha un vertader laberint de caminois. Haurem d’extremar la precaució per seguir el bon camí, encara que hi ha indicadors i cal seguir la regla del camí més marcat. Convé parar esment a la navegació, el bosc pot arribar a ser perdedor. Recomanem vivament fer ús d’un mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua.

No ens cansarem de repetir que aneu amb atenció, alerteu amb la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. El bany al Caló d’en Monjo, a Cala Fornell o al Caló de Ses Llisses, altament recomanable si les condicions ho permeten.

Un suggeriment. Intenteu reduir el nombre de vehicles, fent cotxades. Habitualment és divertit compartir espai amb altra gent. El medi ambient, la vostra butxaca i salut mental us ho agrairan.

Puig Gros

A pocs metres de l’aparcament, en direcció Cala Fornells, neix a la dreta una pista ampla que s’interna en la garriga. A pocs metres es bifurca. Nosaltres seguirem per l’esquerra. El pendent guanya contundència enmig de la garriga i sota la coberta dels pins. Ignorarem un desviament a l’esquerra per continuar dret i arribarem a un punt en què s’uneix amb una ampla pista. En aquest punt neix un caminal rost i costerut a l’esquerra. Aquest és el que hem d’agafar. La roca descarnada, la pedra solta i la terra fina i relliscosa es combinaran amb el fort pendent per complicar-nos la cosa. Passes curtes, rítmiques, compassades amb la respiració és la nostra recomanació. El camí anirà girant suaument cap a Ponent en direcció cap al Puig Gros i ens mostrarà una llarga costa. Un gir a l’esquerra i un altre a la dreta en permetran descansar un poc en tant els farallons de la Serra de Garrafa prenen protagonisme al nord. Després d’una curta alhora que exigent empitada, arribem al cim del Puig Gros.

Cerquem una sortida oberta en el filferro per obtenir una àmplia vista sobre tota la Badiola de Santa Ponça. Cap al Sud Les Malgrats tancant i al darrere l’illot del Toro. Pràcticament, al davant s’insinua Es Caló d’en Monjo. Una mica a la dreta, la prominència boscosa del Cap Andritxol i el cigronet de la seva torre.

Coll de S’Escolana

El descens combinarà les primeres vistes del Cap des Llamp i Camp de Mar amb les seves aigües color turquesa, amb un espenyat camí, castigat per caminants, vehicles de dues rodes i les torrencials precipitacions. Cal anar amb compte i agafar-s’ho amb tranquil·litat admirant el paisatge i comprovant com, en poc més de cinquanta anys, el que eren poc més que quatre senzilles cases ha esdevingut en un combinat turístic de grans dimensions. I com el topònim Camp de Mar ha quedat alterat fàcticament pels camps de golf que han substituït els ametllers i garrovers d’un temps.

Aviat arribem a una zona més planera que desemboca a cruïlla de camins que pren el nom de Coll de S’Escolana. Cal endevinar que hi devia fer una dona d’església per aquestes terres.

Comellar dels Garrovers

Un dels senyals de l’itinerari apunta cap a la Torre de Cap Andritxol. Un ample camí ens portarà cap a un punt en què un mur de pedra fa escaire amb el sender. Anem pujant per un ample tirany en dolça pujada que primer va cap a Llevant per girar de nou en direcció cap a Xaloc. Un planiol amb alguns exemplars de garrover mig amagats entre la garriga ens anuncia que hem arribat a la part superior del Comellar dels Garrovers. El cilindre de la torre es retallà sobre l’horitzó.

Torre de Cap Andritxol

Una ràpida baixada ens mena fins a una altra collada amb uns indicadors que ens confirmen que podem continuar pel dret. De nou el camí s’enfila i a la dreta les aigües de Camp de Mar prenen protagonisme. Ens atraquem als penya-segats i un mirador apareix al costat dret del camí. Unes poques passes ens deixaran en la primera de les balconades privilegiades del dia. El Cap des Llamp tanca al sud i seguint la punta trobem S’Atalaia i el Puig de Muntanya a continuació, amb la fesa de Cala Blanca a tocar de mar. Un eixam de construccions ocupen les terres més properes a la mar. Alguns conjunts s’enfilen, atapeïts i amuntegats,  pels costers.

Al cap de poca estona de retornar a la caminada, descobrirem un punt en què dos camins apareixen. En realitat tots dos són variants que ens deixaran a veïnat de la torre. El més recte és més directe i exigent. El que neix a l’esquerra segueix restes del camí original, més llarg i amb menor pendent. Els vostres peus i forces decidiran. No més de cinc minuts us separen de la torre que, en un revolt, apareixerà davant dels vostres ulls amb les construccions auxiliars pels torrers al costat dret.

Al costat oest hi ha una ampla balconada en què recomanem gaudir de la vista i el descans.

Edificada el 1580 i restaurada per darrera vegada al 2005, es tracta d’un exemple típic de l’època. Servia per a la defensa de Camp de Mar (disposava d’un canó i altres armes de foc) així com a punt entremig per comunicar senyals i avisos d’altres torres, situades a Ponent i Tramuntana.

Cap Andritxol

Dels peus de la torre neix un caminoi que es dirigeix cap a l’extrem del Cap. Al principi ample i clar, corre paral·lel a una enutjosa tanca de filferro que travessem a un costat i a l’altre. El camí esdevé tirany enmig de la pedra, un vertader trenca turmells, fins que arriba a l’estreta punta del Cap Andritxol. Un curiós betlem s’amaga al costat sinistre del camí.  Una modesta construcció de funció desconeguda està a pocs metres de l’extrem. Des d’aquest punt, en dies excepcionalment favorables, és possible distingir les costes del nord d’Eivissa i l’Arxipèlag de Cabrera, estirant-se a continuació de Cap Enderrocat i Cap Blanc a l’extrem oriental de la Badia de Palma.

Baixada cap a Caló d’en Monjo

Desfem camí amb precaució fins a les proximitats de la Torre. A un centenar de metres, abans d’arribar a un solitari pi, veurem un pal que marca un camí a la dreta. L’agafem i comencem a baixar mentre l’amplada del camí s’incrementa. A un centenar de metres, quan tinguem per l’esquerra el volum de la Torre, veurem un sender ben marcat que tira per avall a la dreta. Ho hem d’agafar i anar amb precaució. El pendent es deixa notar i de nou trobem els nostres enemics habituals. Plaques de roques llises, pedrolí bellugadís i terra fina i relliscosa. Una mica de precaució i anireu perdent alçada en tant la costa es va atracant de mica. En pocs minuts desembocareu en un camí ample que heu d’agafar cap a l’esquerra.

Caló d’en Monjo

El sender s’eixampla i continua còmodament en descens. Un gir a la dreta, un altre a l’esquerra i el camí guanya entitat i volum. Desemboquem finalment en una cruïlla en què en diagonal dreta veurem una construcció. Agafem el comellar de la dreta per, a l’ombra dels pins, desembocar al Caló d’en Monjo.

Aquesta formació natural te una entrada estreta oberta al sud que tanca la punta de Sa Llobassa. Aquesta petita endinsada disposa d’excel·lents exemples de les herbàcies saladina i fonoll marí que se n’aprofiten de la idoneïtat de condicions per créixer. La platja a qui som va ser escenari de la filmació l’any 1982 de la pel·lícula “Muertebajo el Sol” protagonitzada per Peter Ustinov en un guió basat en una novel·la de l’escriptora Agatha Christie. Tot per reproduir un ambient exòtic d’un suposat hotel de la costa Adriàtica a començament del segle XX.

Si seguim una paret de pedra i passem a l’altre costat de la cala, allà a on es veu un antic escar mig esbucat, localitzarem la coneguda com a Coveta des Caló d’en Monjo. Es tracta d’una construcció excavada a l’arenisca amb petits bancs tallat en la pedra. Feta servir com a refugi provisional pels estadants d’un temps; calciners, carboners, pescadors i algun contrabandista ocasional a temps parcial.

Cala Fornells

A la part central de la Cala neix un ample camí que desemboca en una pista. Hem d’agafar cap a la dreta i amb una passejada de pocs minuts arribarem a Cala Fornells. Des d’aquí podem desfem camí pel carrer Ana Gaya Mayol. Passarem al costat delombrívol Caló de Ses Llisses fins al punt d’inici o, si hem deixat un vehicle, gaudir de l’espera amb la contemplació de l’esplèndida badia de Santa Ponça.

Temps aproximat damunt tres hores i mitja sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Serra de Tramuntana editorial Alpina

www.toponimiamallorca.net

La peculiar Torre de Cap Andritxol

L’arquitecte Juan Gónzalez de Chaves Alemany va publicar en 1986, sota el patrocini del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears, una obra canònica sobre tot el conjunt de torres i sistemes defensius de Mallorca anomenada “Fortificaciones costeres de Mallorca”.

Quan parla de la instal·lació que avui hem visitat indica que “Fou construïda com a torre de senyals l’any 1580 i des de la mateixa es pot veure Na Pòpia entre dues muntanyes”. Cal recordar que Na Pòpia és el nom del cim més alt de l’illa de Sa Dragonera i en el que existia una torre que des dels seus 361 metres d’altitud es comunicava amb Cap Andritxol. Expressa, també, que disposava d’un “…fester pels focs”. Un fester es un graellat de ferro portàtil, que fa concavitat per a portar teies enceses…” Amb aquest instrument a la terrassa de la talaia s’encenien focs per comunicar-se visualment amb altres indrets, tant de dia com a la nit.

Segurament us demanareu a on està Sa Dragonera i com es pot veure des dels 180 metres a on se situa l’atalaia.

Si teniu paciència ho trobareu. Vós heu de situar a la balconada que mira a Camp de Mar i fixar-vos en el coster clar i brillant de Cala Blanca. En la seva perpendicular i una mica a la dreta veureu un cim que es retallà. Al seu extrem distingireu, amb bona vista i paciència, les restes del Far de Na Pòpia, edificades damunt les restes de l’antiga atalaia. Per aquells equipats amb una brúixola que pugui orientar-vos, mireu cap als 312° i allà ho descobrireu. Si els niguls us ho permeten és clar!

La ubicació de la torre, per tant, no és ni de bon lloc casual. Triat per protegir alhora la rada de Camp de Mar i retransmetre els avisos de perill de Sa Dragonera, ubicada a més d’onze quilòmetres de distància. Tecnologia i precisió del segle XVI.

En un gir de la història insospitat per l’arquitecte Gónzalez de Chaves quan va publicar la seva obra, el 2005 va ser escollit per la propietat de la Torre (aleshores i avui, en mans de particulars) per fer la restauració de la torre, molt malmesa i en perill de desaparició. El que avui en dia veiem és el fruit d’una acurada i precisa reconstrucció, per tant, basada en els estudis d’anys sense pausa fets per aquest professional.