Comença la temporada de les matances, amb l’ull fixat en la triquinosi
Les matances o el sacrifici de porcs i el consum de la seva carn són activitats tradicionals i àmpliament arrelades a les Illes Balears que mantenen un interès social i cultural indubtable. Es poden dur a terme matances domiciliàries entre els dies 1 de novembre i 31 de març, segons dicta el Govern Balear.
Tot i això, poden tenir conseqüències negatives a causa de les zoonosis, entre les quals en destaca la triquinosi, per la transcendència i la magnitud dels efectes negatius que pot tenir.
La triquinosi és una malaltia parasitària àmpliament difosa a tot el món que es transmet pels aliments (carn crua o poc cuinada i embotits no sotmesos a tractament tèrmic de porcs, senglars, cavalls, mules i rucs, així com d’altres animals sensibles a aquest paràsit).
La triquinosi en els humans és una malaltia de declaració obligatòria a Espanya, d’acord amb el Reial decret 2210/1995, de 28 de desembre, pel qual es crea la xarxa nacional de vigilància epidemiològica (RENAVE).
A Espanya, les espècies habitualment identificades són Trichinella spiralis i T. britovi. A més, el 2014 s’hi va detectar per primera vegada T. pseudospiralis (no encapsulada).
Les canals de porcs domèstics estan sotmeses a mostrejos sistemàtics als escorxadors, en el marc dels exàmens post mortem, per la qual cosa s’elimina el risc de consum de carn de porc contaminada.
Per contra, la gran majoria dels brots de triquinosi estan associats al consum de senglars caçats per a l’autoconsum i de porcs sacrificats en matances domiciliàries que no s’han sotmès a una anàlisi de triquina. Per això, és molt important prendre les mesures necessàries per prevenir-la.
La manifestació clínica en les persones és molt variable, depenent de la sensibilitat de l’individu, del seu estat immunitari i de la quantitat de larves de triquina ingerides.
La malaltia consta d’una primera fase gastrointestinal i d’una segona fase sistèmica. Presenta símptomes gastrointestinals com vòmits, diarrees, nàusees i calfreds abdominals i símptomes sistèmics com dolor muscular i febre. El procés es pot complicar amb quadres neurològics i cardíacs.
És imprescindible, per tant, analitzar, abans de consumir-la, la carn dels porcs que tradicionalment se sacrifiquen per al consum domèstic privat.
Obligacions i prohibicions
El Govern Balear autoritza a sacrificar animals de l’espècie porcina per al consum domèstic privat sempre que se sotmetin a una anàlisi de detecció de triquina, d’acord amb el que preveu la normativa europea, nacional i autonòmica.
Els productes resultants de la matança, així com la carn que se n’obté, s’han de destinar al consum familiar directe i, consegüentment, està prohibit vendre’ls, tant frescs com curats.
Per tant, no es poden destinar les canals, l’especejament, els embotits i les vísceres d’aquests porcs, frescs, cuits o curats, al proveïment de carnisseries, indústries càrnies, establiments de menjars preparats ni, en general, a la venda directa al públic.
Què s’entén per consum domèstic privat?
En primer lloc, s’ha de tenir en compte que no es poden dur a terme, de cap manera, transaccions comercials. Això vol dir que el sacrifici ha d’estar organitzat per persones titulars d’una explotació ramadera, a la qual pertanyi l’animal sacrificat, i que aquest ha arribat a l’explotació com a mínim un mes abans de la data del sacrifici.
El nombre de caps de bestiar que se sacrifiquin per cada família ha de ser només el necessari per satisfer-ne les necessitats de consum, tenint en compte les condicions que s’estableixen en la normativa de les explotacions ramaderes.
Els ajuntaments estan obligats a autoritzar o no les campanyes de matança del porc, organitzar i desenvolupar la campanya, informar la població de l’obligació de fer el diagnòstic de triquina i de la resta de previsions del Decret 34/2009 i comunicar les incidències a la Direcció General de Salut Pública.