Coverbos de Sant Antoni
La festivitat de Sant Antoni de Viana o Sant Antoni Abat, més conegut a les Illes Balears com Sant Antoni dels ases, és sense cap mena de dubte la festa popular més arrelada a la nostra comunitat; tant és així que s’ha convertit en la festivitat més celebrada del santoral d’hivern a casa nostra. Una popularitat que ve recolzada no només per la quantitat i qualitat d’actes i celebracions que es programen anualment en el seu honor sinó també pel fort arrelament que han assolit aquests actes en un món cada cop més globalitzat.
Ja ho diu la dita: “Sant Antoni és el primer de tots els sants de gener”. Aquest sant és qui encapçala la llista dels sants amb més devoció popular i pel fet de situar-se en la meitat de mes -la seva festa és dia 17, tot i que els foguerons en el seu honor s’encenen la vigília d’aquesta data- propicia que actuï com a pont entre les festes de Nadal i les de Carnestoltes. Unes festes en què la disbauxa i els excessos a l’hora de menjar i beure són alguns dels ingredients que millor les defineixen, sobretot si les comparam amb els rigors que caracteritzen la Quaresma.
Tanta és la popularitat i importància d’aquest sant que són molts els costums i llegendes que en fan referència; malgrat que a dia d’avui les beneïdes, els foguerons i els dimonis siguin els elements més destacats dels actes en honor del sant, patró dels animals.
Amb un porquet als peus
En la iconografia popular de Sant Antoni abat sempre se’l sol representar amb un porquet als seus peus, fet que el fa bo de reconèixer, sobretot per als infants. La presència d’aquest porquet, que es representa tant de color blanc com negre, fa referència a una llegenda que fa uns decennis era ben coneguda, però que actualment roman gairebé desconeguda.
La llegenda conta que quan Sant Antoni tornava de visitar i guarir la filla del governador de Barcelona es va topar amb una truja que duia a la boca un porcellí esgarriat que no podia caminar perquè era camatort. La truja deixà el porcellí als peus del sant, que el beneí i guarí a l’instant; la truja agraïda pel miracle decidí no deixar mai el sant i seguir-lo per tot arreu. Tant fou així que la llegenda conta que el sant morí abans que l’animal i que fou la mateixa truja qui l’enterrà. Amb el pas dels anys la figura de la truja fou substituïda per la del porquet que sempre es representa als peus del sant.
A Ciutat de Mallorca antigament es rifava un porc -sembla ser que s’escollia el més gros de l’illa- i se’l feia desfilar pels carrers de Ciutat al so d’una tonada especial de xeremia; sovint era tan gros que se l’havia de passejar en carro. Per altra banda, a Alaró se celebrava una festa especial dedicada als porquers que eren coronats amb tota mena de gràcies i honors com a reis de la festa i aquest dia es ballava una jota anomenada “Jota dels porquers”.
Bèsties de peu rodó
Aquesta llegenda fou la que dona peu a instituir Sant Antoni com a patró dels animals domèstics. Cal tenir present que en els orígens d’aquesta tradició tan sols es beneïen les bèsties de peu rodó i el ramat porcí, però a mitjans segle XIX s’instaurà que també poguessin ser beneïts la resta d’animals que d’una manera o altra conviuen amb els éssers humans. Els primers en invocar Sant Antoni com a patró foren els corredors de bèsties, és a dir aquells que s’encarregaven d’establir contactes entre els venedors i els compradors d’aquests animals.
Hi ha constància que a la Ciutat de Mallorca es duien a beneir els animals de tir enganxats als vehicles, de tal manera que desfilaven per davant l’església del sant abat tots els vehicles de la ciutat, des de galeres fins als més humils carretons d’hortolà. Durat aquesta celebració era obligat guarnir bé les cavalleries mentre que els genets havien d’anar en mànigues de camisa, mentre que a Menorca durant la festivitat d’aquest sant es duien a beneir tant el bestiar de cabestre com el porcí, amb la particularitat que havien de desfilar corrent per davant les esglésies: una manifestació que provocava el divertiment dels assistents.
Sant Antoni Abat també és el patró dels forners i dels traginers. Curiosament aquest patronatge s’associa amb una festivitat de l’antiga Roma que se celebrava el 8 de gener: en aquesta data els forners coronaven amb murtra i flors els ases davant l’altar de Júpiter. En aquest sentit, cal observar que la festivitat de Sant Antoni ha estat el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies dedicades a antigues divinitats pastorals protectores del bestiar, bàsicament el porcí del de peu rodó.
Sant Antoni també era considerat el patró dels jugadors de cartes, talment com demostra la glosa que diu:
“Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i Sant Antoni trenta-u.”
En referència a aquest patronatge, s’ha de fer esment al fet que Sant Antoni és un sant d’hivern, el millor temps per jugar a cartes, ja que sol fer molt de fred i la gent es reunia al voltant de les foganyes a passar la vetllada i aprofitava per jugar a cartes com a mètode d’esbarjo. A més, Sant Antoni és el primer sant en honor del qual s’encenen focs; d’aquí que es digui “Per Sant Antoni comencen els focs i s’acaben els jocs.”
Tanta és la popularitat de Sant Antoni que a més de ser el patró dels animals i protector de la pagesia balear també ho és de tots els oficis on s’empra el foc, dels captaires, dels confiters i de la gent major. En referència a aquest fet conta la tradició que Sant Antoni fou el sant que morí més vell, ja que passava dels cent anys quan finí i quan ho va fer romania tan fresc que tan sols n’aparentava 15.
Finalment, Sant Antoni també era l’advocat contra els robatoris i el sant a qui invocaven les fadrines mallorquines per obtenir un bon pretendent. Ja ho diu la glosa:
“Sant Antoni de Viana
si em donau un jove hermós,
vos vaig prometre d’agost,
una auveia i un xot tos
i qualque vellet de llana.”
Sigui com sigui, Sant Antoni és el sant més estimat del santoral d’hivern balear i en el seu honor se celebren avui, arreu de l’arxipèlag, foguerons i beneïdes, curses i al·locucions que s’han convertit per mèrits propis en el referent festiu del començament d’any, al voltant dels quals són gernacions les que s’hi reuneixen per desafiar els rigors de l’hivern a base de tonades, sobrassada, foguerons i un bon glop de vi. Molts d’anys a tots!