El castell de Bellver, l’emblema de Palma

El Castell de Bellver fou construït el segle XIV (entre els anys 1300 i 1311) per mandat del rei Jaume II de Mallorca. El responsable de les obres fou l’arquitecte Pere Salvà, que també treballà al castell de l’Almudaina.

El seu estil arquitectònic el podríem emmarcar dins el gòtic català, si bé la seva forma rodona el fa especial i el fa ser un quatre únics castells europeus d’aquest estil, juntament amb el de Restormel (Cornualla), el de Michelstetten (Baixa Àustria) i el de Montaner (Bearn, Gasconya).

Com hem dit, la planta del castell és circular, amb tres torres semicirculars adossades i una altra separada del cos del castell i unida a aquest per un pont (torre de l’Homenatge, que té quatre pisos i 25 metres d’alçada). La construcció disposa d’un pati central i dos pisos. Al pati d’armes hi ha una gran cisterna al centre que, segons la creença popular, de manera errònia, connectava amb les coves del castell. Voltant tot el pati hi ha dues galeries que estan cobertes i aguantades per arcs baixos de mig punt la inferior que dona al pati i per una galeria d’arcs ogivals la superior.

S’accedeix al recinte per una porta a un nivell inferior, travessant el fosso i defensada per un matacà a sobre.

El castell fou residència dels reis de Mallorca i parcialment dels reis d’Aragó. L’únic que hi féu una estada breu fou el rei Joan I, fugint de la pesta que atacava el continent (1394). També fou residència esporàdicament d’alguns virreis. Malgrat això, el Castell de Bellver fou el lloc on es refugiaren les autoritats de l’illa durant els diversos conflictes que patí Mallorca entre els segles XIV i XVI. El primer fou el 1343, quan els partidaris de Jaume III de Mallorca s’hi refugiaren durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó, per Pere el Cerimoniós. El segon fou el 1391, durant la revolta contra el Call de Ciutat i el tercer, el 1521, quan els agermanats de Joanot Colom assaltaren i prengueren el castell.

Malgrat tot, sembla que el principal ús del Castell de Bellver durant la seva història ha estat servir de presó. Ja el segle XIV s’hi va tancar a la reina Violant, als prínceps Jaume i Elisabet i d’altres partidaris del rei Jaume III de Mallorca, després de la seva mort a la batalla de Llucmajor (1349). Ja durant el segle XVI, el 1523 s’hi tancaren els agermanats vençuts i, en el segle següent es tancaren diversos bandejats que pertanyien a bones famílies. Durant la Guerra de Successió (1701-1713) acollí als partidaris d’ambdós bàndols (botiflers i austriacistes) i durant la Guerra del Francès (1808-1814) de presos de la batalla de Bailén i presos polítics acusats d’afrancesats.

Segurament el pres més famós del castell fou el ministre il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos, el qual havia estat desterrat a Mallorca el 1801 per ordre de Godoy i tancat al Castell de Bellver el 1802, on hi està fins el 1808. La seva estança fou així mateix fructífera i durant ella va fer la primera descripció del castell i n’encarregà els primers plànols i dibuixos, com també féu una descripció botànica i geològica del pinar circumdant.

Durant la resta del segle XIX i principis del XX el castell es va mantenir com a presó per a presos polítics. Lliberals, conservadors, republicans i carlistes ocuparen les seves estances. El darrer cop que fou usat com a lloc d’internament fou durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan s’hi tancaren 800 presos polítics republicans. Entre aquests presos hi havia Alexandre Jaume que, com a diputat a Corts, havia aconseguit la cessió del castell a la ciutat, i Emili Darder, batle de Palma, tots dos afusellats després.

Un altre ús del castell i el seu recinte, tal volta més desconegut, fou com a  fàbrica de moneda el 1821.

Per a la construcció del castell s’aprofitaren les pedreres del mateix puig, alguna de les quals es troba sota mateix de la fortificació, així com també pedra que es va dur de Portals i Santanyí.

Aquestes pedreres de sota del castell esdevingueren diverses coves no naturals, és a dir excavades per la mà de l’home. L’accés es realitza pel bosc de Bellver i ocupen un àrea d’uns 30.000 metres quadrats. En realitat, es tracta d’una sola cova, que fou dividida per raons de seguretat l’any 1937. Es té documentada, gràcies al llibre d’obra del castell, la presència d’aquestes galeries el 1309 amb el pagament d’oli per les llanternes dels treballadors que hi feien feina.

El principal motiu de l’excavació d’aquests impressionants espais fou l’extracció de pedra per a la construcció del castell. Malgrat això, també existeixen hipòtesis que proposen una utilitat estratègica d’aquestes, com ruta alternativa d’escapament en cas de setge o perill. Fins i tot s’ha arribat a especular, dins l’imaginari popular una connexió entre el palau de l’Almudaina i el castell de Bellver. Aquesta teoria, exposada per l’investigador Pedro Galiana en el seu llibre “Les coves de Bellver”, es basa en la mala qualitat de la pedra de Bellver, que sols serviria per a la construcció d’elements secundaris i poc importants, i en els antecedents del rei Jaume II de Mallorca, qui va haver de fugir del seu germà Pere II d’Aragó per les clavegueres del castell de Perpinyà. Malgrat això, la hipòtesi no ha pogut ser demostrada. El polític i escriptor Melchor Gaspar de Jovellanos, qui fou presoner al castell entre 1804 i 1807, va escriure que va inspeccionar exhaustivament les coves i no trobar cap rastre de connexió entre aquestes i el recinte fortificat.

Pel que fa a la propietat del castell, aquest fou lliurat pel ministeri de la guerra al Reial Patrimoni l’any 1905. Gràcies a les gestions fetes pel diputat socialista Alexandre Jaume, el govern de la República va lliurar, el 1931, a l’Ajuntament de Palma tota la propietat del conjunt de Bellver (el castell i el bosc). Malgrat això, en aquests anys l’exèrcit va disposar de les coves per fer-les servir de magatzem de benzina. Durant la Guerra Civil aquest espai fou militaritzat i es va prohibir l’accés públic tant al castell com al bosc. En aquests anys es realitzaren diferents obres i ampliacions a les coves. L’any 1937, la cova es va dividir en dues per motius de seguretat; una va servir com a polvorí i l’altre com dipòsit de combustible. Les obres foren realitzades per presoners polítics contraris al règim que es trobaven tancats al mateix castell.

Després de la guerra, part del bosc fou retornat a la ciutat, però l’altra part així com les coves es mantingueren sota jurisdicció militar. Fou l’any 1967 quan aquests retornaren definitivament a ser propietat de l’Ajuntament de Palma. Aquest ha anat realitzant diverses obres de condicionament per fer-les segures i visitables. Cada any, en motiu de les festes patronals de Sant Sebastià, l’Ajuntament de Ciutat obrí al públic les coves i hi organitza visites guiades.

El castell de Bellver també acull un museu des de 1932. El 1976 fou renovat i convertit en el Museu d’Història de la ciutat de Palma i conté la col·lecció d’escultures clàssiques del cardenal Despuig. Al bosc de fora el recinte fortificat es troben els estables de la Policia Muntada Municipal, els quals ofereixen espectacles durant les festes patronals. En aquest espai també es celebren pancaritats populars per Pasqua a més de molts actes protocol·laris i culturals.

Per accedir-hi s’hi pot anar a peu des del barri del Terreno o en cotxe. Pujant pel Terreno podem trobar dos camins, un en el qual ens trobam una capella dedicada a Sant Alonso Rodríguez (construïda del 1879 al 1885) i l’altre anomenat carrer del Polvorí perquè fou utilitzat per pujar l’artilleria a la fortificació.

El Castell de Bellver és en definitiva un dels referents de la ciutat de Palma i punt de trobada de tots els mallorquins que hi pugen per meravellar-se d’aquesta obra arquitectònica i de les seves espectaculars vistes.