El moniato, indispensable en aquestes dates

Passats uns dies de la celebració de les festes més antigues, i amb més risc de desaparèixer, com son les Verges, hi ha un aliment que cobra un especial protagonisme en ser un dels elements representatius d’aquesta festa, els bunyols, que a partir d’aquesta data seran omnipresents en totes les celebracions de tardor i hivern illenques. Es tracta del moniato, que juntament amb la patata, formen els ingredients primordials per elaborar els bunyols. El moniato és un aliment que avui en dia passa gairebé de puntetes, però no fa gaires decennis fou un dels elements indispensables i més ben valorats per la societat preturística.

Procedent d’Amèrica del Sud, més concretament de les selves del Perú, Mèxic i del centre d’Amèrica, el moniato fou un dels primers productes que els descobridors dugueren del Nou Món, anticipant-se fins i tot a l’omnipresent patata. El moniato  era una part essencial de la dieta precolombina, per aquest motiu fou introduït a Europa durant el segle XVI i ràpidament va aconseguir una eficient difusió sobretot en la zona de l’arc mediterrani.

El moniato, també conegut com batata o patata de Màlaga (Ipomoea batates), és una arrel tuberculosa comestible que es caracteritza sobretot pel seu gust dolcenc. Forma part de la família de les Convolvulaceae i es tracta d’una planta herbàcia, perenne i enfiladissa que a més de seu vessant alimentari també és utilitzat com a element decoratiu per la facilitat amb què creix i per l’exuberància de les seves fulles.

Una de les particularitats que presenta la planta del moniato és que les seves fulles tenen dues formes diferents: amb forma de cor i palmades. Aquestes fulles són variades, freqüentment angulades, agudes, cordiformes i peciolades. Però curiosament, la importància del moniato no es troba en les seves fulles sinó en les arrels que es formen a cada ramificació d’aquesta planta i que produeixen uns tubercles feculants i dolços, una dolçor que anirà variant segons la varietat.

Tot i que existeixen més de 400 varietats de moniatos, a la nostra comunitat només se’n consumeixen dues: la que presenta la polpa o carn blanca i la de polpa groga.  A més d’una polpa de color diferent, els moniatos que consumim a les Illes Balears també es diferencien externament, presentant els moniatos de polpa groga -els més dolços- una pell amb tons vermellosos, mentre que els moniatos de pell blanca presenten un aspecte extern de color marró.

El conreu del moniato no sol presentar gaires dificultats, a excepció que és una planta que no suporta gens bé el fred, i més en concret les gelades. Aquest aspecte és el que ha provocat que aquest tubercle no hagi prosperat als països d’Europa central i del Nord, on no fa prou calor durant els estius perquè el moniato pugui desenvolupar-se correctament.

Les condicions climàtiques ideals per a un correcte creixement del moniato són les pròpies dels països tropicals humits. Tot i això, l’àrea mediterrània s’ha mostrat climàticament idònia per al conreu del moniato, tot i que sovint necessita rec per augmentar el grau d’humitat dels sòls. Aquest tubercle necessita, a més d’humitat, una temperatura mitjana de 24 graus centígrads per vegetar amb normalitat. Perquè el moniato assoleixi un rendiment alt fan falta uns quatre o cinc mesos càlids, així com sòls fèrtils i un conreu acurat.

El conreu del moniato es realitza per mitjà de reproducció vegetativa, asexual, ja que els tubercles creixen a partir dels ulls d’aquest vegetal. La sembra es sol realitzar entre els mesos d’abril i maig, i la recol·lecció  es duu a terme entre el setembre i l’octubre. Aquesta sembra es sol fer enterrant trossos de moniato que acabaran creixent i formant nous tubercles a la tardor. És per aquest motiu que l’època de consum del moniato oscil.la entre la tardor i l’hivern.

El moniato s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, necessitant per a un òptim creixement sòls arenosos, humitat i sobretot temperatures altes. La seva capacitat d’adaptació arriba a ser tan important que sovint acaba convertint-se en una planta invasora que arriba, fins i tot, a ofegar les males herbes.

Aquest tubercle ha estat reconegut per estaments internacionals com un aliment eficaç en la lluita contra la desnutrició. Per aquest motiu el moniato es troba en els programes d’implantació agrícola en regions necessitades de millores alimentàries. En aquest sentit convé tenir present que el moniato fou un element bàsic en l’alimentació mallorquina en èpoques de carestia, molt especialment durant les èpoques de la Guerra Civil i de la postguerra.

A l’hora de comprar moniatos convé tenir present alguns consells pràctics: han de ser ferms, no s’han de doblegar amb facilitat i no han de presentar taques ni cops. Per conservar-los en bones condicions, mai no s’han de guardar ni en bosses de plàstic ni en la gelera, ans al contrari, s’han de guardar en un lloc ben ventilat, fresc, fosc, sec i sense llum directa i sense amuntegar-los.

Ara bé, en el moment de consumir-los convé tenir present que el moniato, igual que la patata,  sempre s’ha de menjar cuit, ja que crus són manifestament indigestos, essent tradicionalment consumits o bé bullits, o bé torrats al forn, o bé en forma de bunyols mesclats amb patata.

El moniato, en aquest sentit, és de composició similar a la de la patata, tot i que aquest té un contingut energètic major.  En comparació amb la patata, el moniato presenta la pell més gruixada, és de gust més dolç i de forma més allargada, essent també més sensible al pas del temps que la patata.

La importància del moniato en l’alimentació  es troba en el seu valor nutritiu i en l’escassesa calòrica, ja que és un aliment que conté el 70% d’aigua. Igualment, té altes quantitats de vitamines A i C així com interessants dosis de minerals, especialment potassi, fòsfor, sodi, calci i ferro, i d’antioxidants.

Per aquest motiu és un aliment altament recomanat com anticancerigen, en problemes asmàtics i digestius. També és recomanat per al sistema immunològic i per a la baixada de defenses.  Els moniatos de color grog-ataronjat contenen un major contingut en betacarotens que no els de color blanc.  És així que el moniato és un aliment idoni per a tots aquells que realitzen esforç físic i per a les dones embarassades, ja que ajuda a la formació del fetus.

El moniato és, per tant, un aliment que, si bé actualment es troba en franc retrocés a la nostra comunitat, ha tengut i té encara avui en dia en certs països del planeta una importància cabdal en la nutrició. A casa nostra ens mena a uns anys de penúria econòmica que la cultura popular encara recorda en alguns refranys com el que segueix:  “De llegums i moniatos, no te’n fiïs, que fan flatos”; mentre que en l’actualitat roman com un aliment propi de la cuina hivernenca i tradicional que es resisteix a desaparèixer.

La proximitat de la festa de les Verges situa el moniato de plena actualitat gràcies a l’increment del seu consum en forma de bunyol. Un bunyol que acompanyarà, juntament amb la mistela o el vi dolç, les tradicionals serenates que els joves aniran cantant a les seves estimades la nit del 20 d’octubre, vigília de Santa Úrsula.  Una data que si bé no passa pel seu millor moment de popularitat sí que roman ben vigent en la ment de molts dels habitants de la nostra comunitat pel seu caràcter tradicional. Una tradició que on millor perviu és en l’omnipresència dels bunyols als aparadors de forns i pastisseries. Llarga vida als bunyols!