El secret de tanta riquesa submarina
La Posidònia oceànica és una planta endèmica del mar Mediterrani amb arrels, tija, fulles, flors i fruits, per tant és una planta superior i no una alga, com molta gent creu.
A nivell europeu, la Posidonia oceanica ha estat inclosa en l’Annex I de la Convenció de Berna com a espècie de flora estrictament protegida. També la Unió Europea va proclamar a les praderes de Posidonia oceanica com a hàbitat prioritari a conservar.
Aquesta planta es desenvolupa en llocs amb aigües transparents, a una profunditat suficient per poder fer la fotosíntesi, podent arribar fins als 80 metres de profunditat en aigües molt clares i així, en el cas que no hi ha hagués onatge, es podrien veure les fulles aflorant a la superfície. Ara bé normalment es comença a veure a partir dels tres o quatre metres de profunditat on la força de l’onatge ha disminuït i la posidònia ja no es veu afectada.
Normalment és més fàcil trobar-la en medis sorrencs, però també es pot trobar en superfícies rocoses, sempre i quan el substrat contingui matèria orgànica.
Aigües càlides.
La temperatura òptima per al seu desenvolupament està compresa entre els 15 i els 20 graus centígrads i no tolera gaire bé les variacions de salinitat del medi. És una planta que floreix poc i no es té molt definit el patró que segueix, és de creixement lent i té una producció tres vegades superior que un medi on no s’hi trobi.
Es molt sensible a la contaminació i a les variacions en el seu medi, només prospera en aigües netes, per tant la presencia de praderies de posidònia en bon estat és un bon indicador de qualitat ambiental de l’aigua on es troba.
Aquesta fanerògama marina forma praderies de posidònia, que són grans extensions d’aquest exemplar. Aquestes praderies són una font molt important de biodiversitat ja que en ella hi viuen nombroses espècies animals i vegetals, moltes d’elles en perill d’extinció, que utilitzen aquestes extensions com a refugi, per alimentar-se o reproduir-se.
Praderies.
Aproximadament es considera que a les Illes Balears i a les Pitiüses hi ha uns 750 quilòmetres quadrats de fons marí recobert per praderies de posidònia, situades en la seva major part sobre fons arenós.
Aquestes praderies es troben bastant disseminades pel Mediterrani. Les principals concentracions a les Balears es troben a Ses Salines i Sant Antoni de Portmany d’Eivissa, a Ses Salines i sud de Formentera, sud de Menorca, les badies d’Alcúdia, Palma i Pollença a Mallorca, i a Cabrera.
La posidònia es pot reproduir de dues maneres: per mitjà de la reproducció sexual o per la vegetativa. En la primera opció es permet l’intercanvi genètic entre praderies de posidònia distintes, el que afavoreix l’evolució de l’espècie. Aquest tipus de reproducció es realitza quan el fruit es troba madur, aquest es desprèn de la planta i, per densitat, puja a la superfície (gràcies al pericarpi) on queda surant fins que el pericarpi es descomposa, el fruit cau al fons i germina.
Aquest tipus de reproducció dóna moltes opcions genètiques a la posidònia, ja que depenent del medi adopta unes característiques determinades i dóna variabilitat a l’espècie. Cal remarcar que aquest tipus de reproducció no té gaire èxit, ja que ha de caure en un lloc amb les condiciones òptimes per a poder desenvolupar-se.
Per altra banda trobam la reproducció asexual o vegetativa, on un mateix individu presenta un creixement horitzontal i pot arribar a grans extensions. El 2006 van descobrir un exemplar de 8 quilòmetres de llarg, que varen confirmar mitjançant proves genètiques al llarg de l’exemplar.
Les millores.
La Posidonia oceanica contribueix a millorar l’hàbitat en el qual es desenvolupa. El primer dels beneficis visibles és que neteja l’aigua, reduint les partícules en suspensió, ja que les fixa al sostre o les reté amb les fulles, evitant així que augmenti la terbolesa de l’aigua i contribuint a mantenir l’aigua més clara.
També ajuda a l’oxigenació de l’aigua, sobretot a la primavera, perquè en realitzar la fotosíntesi aporta una quantitat important d’oxigen i ajuda a reduir el CO2 que s’acaba emetent a l’atmosfera. És, a més, lloc de refugi i reproducció de nombroses espècies animals i vegetals, com peixos, crustacis, mol·luscs. Molts d’ells viuen en les mateixes praderies i n’hi ha d’altres que només hi van a alimentar-se.
És també un important productor primari ja que desprèn una quantitat importat de matèria orgànica al medi que és aprofitada per molts d’organismes tant marins com terrestres. Contribueix al manteniment de les nostres platges, frenant l’energia de les onades i evitant la pèrdua de sorra. A la tardor s’acumula a les platges evitant el retrocés de la mateixa.
Les seves amenaces.
Degut a la seva especial sensibilitat, la posidònia té a sobre multitud d’amenaces. Els abocaments incontrolats de residus, la majoria dels quals acaben a l’aigua i la contaminen, són una de les principals causes del seu retrocés. Els residus embruten el fons, fan augmentar la terbolesa de l’aigua i, per tant, disminueix la quantitat de llum que pot captar; també es pot veure incrementada la matèria orgànica i nutrients, cosa que fa disminuir la concentració d’oxigen del medi.
Dessaladores.
D’igual manera els afecta l’abocament d’aigües de dessaladores, que fa variar la concentració de sals en l’aigua del medi. La posidònia és molt sensible als canvis de salinitat i quan s’aboca aigua procedent d’una dessaladora s’ha de tenir en compte la concentració de sals amb la qual surt, ja que pot afectar greument l’espècie.
Ports, molls i dics.
La construcció de ports, molls i dics origina canvis en els corrents marítims, fa augmentar la terbolesa de l’aigua per l’aixecament del sediment i propicia l’aparició d’espècies oportunistes que competeixen amb les espècies locals, moltes vegades desplaçant-les.
Regeneració.
.
Per la regeneració de les platges amb extraccions d’arena del fons del mar, la posidònia pot quedar enfonsada per les grans quantitats de sorra que s’aboca, o veure’s afectada per la modificació del seu hàbitat.
Arrossegament.
La pesca il·legal d’arrossegament no és gens selectiva i produeix l’obertura de clarianes enmig de la praderia arrancant la posidònia. També aixeca sediments que fan disminuir la quantitat de llum que arriba a la planta. L’ancoratge no regulat d’embarcacions també fa malbé l’espècie.
Les exòtiques.
I, per últim, la introducció d’espècies exòtiques com la Caulerpa taxifolia, els pren espai. Moltes d’aquestes espècies arriben adherides a les quilles o cascos d’embarcacions, en l’aigua de lastre de les embarcacions que després aboquen a la mar descarregant tots aquests organismes invasors. Aquestes introduccions també es poden produir per les denominades fronteres artificials com el canal de Suez.
Ric ecosistema.
Amb tot això es pot veure com la posidònia no és un simple planta, sinó que conforma un ecosistema molt ric que alberga prop de 400 espècies vegetals i més de mil espècies animals. Tenint en compte tots els beneficis que ens aporta, és important que tothom conegui aquesta planta endèmica de la nostra Mediterrània i sàpiga de la seva importància, ja que d’aquesta manera serà més fàcil conservar-la i protegir-la.
AUTOR TEXT I FOTOS: Alex Morell