El vicari Parera i la seva gran obra a Sa Pobla (II)

Al reportatge publicat el passat dissabte, dia 24 de juny, signat equivocadament per Joan Oliver, vàrem fer una pinzellada al perfil personal i sacerdotal del vicari Joan Parera Sansó, al mateix temps que enumerarem alguns aspectes de la seva important obra social, cultural i patrimonial. Avui profunditzarem amb la primera gran obra social en la qual, Parera es va entregar en cos i ànima, com si es tractés d’una obra de beneficència col·lectiva.

Fundació del Montepio 

Acabats els seus estudis en el vell Seminari Mayoricense, Joan Parera celebrà la seva primera missa a Manacor, embargat en una emoció tan profunda que no li impedeix contenir les seves llàgrimes. Pocs mesos després, el Bisbe Cervera el destina a sa Pobla anomenant-lo coadjutor de la parròquia de Sant Antoni Abat l’any 1890 i a partir d’aquí “aquell home corpulent, de rostre pàl·lid, de mirada intel·ligent i greu, de paraula persuasiva, virtuosa, tradicionalista, pla morigerat -segons descripció que d’ell fa Rafel Ferrer Massanet- començava la seva tasca per a bé i grandesa d’un poble al qual va estimar entranyablement”, referint-se a sa Pobla.

El Vicari Parera, com se’l deia, arribava a una vila, els habitants de la qual estaven bolcats en el seu titànic esforç d’aquella gegantesca transformació agrícola, que suposaria una important evolució socioeconòmica. Aquella situació no li va passar desapercebuda al jove capellà, que aviat va sintonitzar amb els seus feligresos, i una de les seves primeres accions va ser la fundació de la “Caixa d’Estalvis i Montepío de Sa Pobla. Un Sol Cor’”, una iniciativa que va comptar amb el suport i col·laboració d’un grup de persones amb estudis i ben posicionades socialment.

Un dia a Manacor li va exposar la seva idea al rector Rubí, qui li va aconsellar que el fundés, dient-li “que amb això és el cel el que es dona amb usura…”. I és que amb aquella institució benefactora, el que pretenia Parera era alliberar l’humil agricultor de les arpes de la despietada usura caciquil que, sobre ells, exercien els capitalistes usurers de l’època.

El Montepio va obrir les portes als més necessitats, el mes de març de 1906 i Parera va exercir la direcció del mateix per espai de sis anys, durant els quals va protegir a tots els que van trucar a les seves portes, concedint crèdits sobre les collites, per a enllumenaments d’aigua per al reg de les terres, o qualsevol altra iniciativa encaminada a l’expansió agrària, empresa en la qual, com queda dit, abocaven, amb esforç, les seves suors i sacrificis els homes i les dones de sa Pobla.

A l’acta fundacional de l’entitat, figuren per aquest ordre, les següents persones i els seus respectius càrrecs integrants de la Junta General: Joan Parera Sansó, president; Gillem Torres Vadell, vicepresident; Josep Ferrer Ferrer, director; Martí Crespí Gost, vicedirector; Bartomeu Cladera Socias, secretari; Joan Aguiló Pber., vicesecretari; Joan Garriga Maura, primer vocal; Cristòfol Serra Serra, segon vocal; Josep Obrador Rayó, tercer vocal; Antoni Crespí pber.,quart vocal. Així mateix, figuren com a membres de la Junta General: Gabriel Gost Comas, Sebastià Gost Amer, Jaume Obrador Rayó, Joan Socias Capó, Mateu Soler Seguí, Antoni Caldés Soler, Emilio Lladó Lladó, Antoni Serra Ferragut, Agustí Soler Soler, Damià Gost Garí, Francesc Gost Comas i Sebastià Mir Crespí. Formaven part de la Comissió Administrativa: Cristòfol Serra Serra, com a president; Joan Garriga Maura, secretari, i els vocals: Gabriel Gost Comas, Francesc Gost, Comas i Jaume Obrador Rayó.

A la memòria del primer exercici de l’entitat (any 1906) es ressalta, referint-se que “la unió fa la força”, que”… Amb la unió d’idees, unió d’esforços, unió d’interessos, arribarà, si Déu ho vol, el dia no llunyà pel nostre poble que d’una forma fabulosa s’augmentarà la riquesa i s’abolirà la misèria, i s’assegurarà el benestar dels obrers i dels seus fills, perquè tots els habitants d’aquest laboriós poble puguin ser propietaris de fèrtils terres i llars dignes, i puguin menjar, vestir i viure, cada dia, tan benestant…” (sic)

El moviment d’operacions que es reflecteix a l’esmentada memòria, expressa que els préstecs sobre joies foren 175, per un import de 10.401 pessetes. 91 préstecs sobre roba, per valor de 3.704 pessetes. Tres hipoteques, per import de 3.000 pessetes. Aix imateix es registraren 112 pagarés, 21 lletres de canvi, 252 imposicions en llibretes d’estalvi i 15 sobre resguards.

En constant progressió

Pel que es dedueix del compte de resultats obtinguts per la institució benèfica-financera en els seus primers exercicis, fets públics a la revista local Sa Marjal, que editava el mateix Vicari Parera, els anys 1909 i 1910, els objectius aconseguits foren molt satisfactoris i testimoniaven una positiva progressió, que superava les previsions dels mateixos gestors de l’entitat.

A la memòria corresponent a l’exercici de 1909 es deia textualment: “El moviment total de la Caixa acusa en les seves operacions la important quantitat de 513.700,63 pessetes, de les quals 265.089,49 corresponen a entrades i 248.614,14 als pagaments efectuats, quedant una existència en caixa de 25.769,28 pessetes. S’han concedit préstecs sobre joies per valor de 5.734 pessetes. Préstecs sobre roba per 5.734 pessetes. Préstecs amb garantia personal o pagarés, 132.351 pessetes. Resumint, el capital prestat per tots els conceptes puja a 163.020,75 pessetes. Pel que respecta a la caixa d’estalvis, les imposicions han sumat, durant el passat any, 113.253,58 pessetes. Pel que fa als préstecs hipotecaris, aquests es concedien sobre finques rústiques i urbanes, per un període de quatre a sis anys.

Obra benèfica

A més de l’obra social que realitzava el Montepio, a través de les seves operacions financeres encaminades al fet que els modestos agricultors pogueren realitzar les seves inversions en la compra de terres o per millorar les seves instal·lacions, tals com préstecs sobre joies, roba, o altres garanties, a baix interès, també contemplaven algunes partides en les seves previsions, encaminades a la realització d’obres benèfiques entre els sectors de població més necessitats.

A principis de 1919, després dels estralls de la pandèmia de la grip de l’any 18, l’entitat, “Vistes les tristes circumstàncies que es troben molts de poblers…” va repartir un total de cinc-centes pessetes entre vuitanta famílies necessitades, quina relació, amb noms, llinatges, mal noms i domicili, va ser publicada a la revista Sa Marjal del mes de febrer de 1919. Els donatius oscil·laven entre les 20 i 25 pessetes per les monges franciscanes i entre 10 i 5 pessetes a les famílies, segons el grau de pobresa.

Per altra banda, a la memòria corresponent a l’exercici de 1926, es fa menció als beneficiaris de l’obra social de l’entitat i la quantitat rebuda per cada un d’ells: A l’Oraotri de Crestatx, 150 pessetes. A les monges de la Casa Bressol (sa Cuna), 150 pessetes. A les religioses Franciscanes, 50 pessetes. Pa repartit entre els pobres, per valor de 113 pessetes. Arròs, als mateixos destinataris, 37,50 pessetes. Donatiu per al monument al senyor Maura, 25 pessetes. Premis als nins de Primera Comunió, 80 pessetes. Repartides als pobres en efectiu, 40 pessetes. Funeraris en sufragi de les ànimes dels difunts subvencionistes, don Guillem Torres i don Antoni Serra, 37 pessetes. Premis repartits amb motiu de la està de l’Estalvi, 240 pessetes. Tot plegat sumava un total de 922,50 pessetes.

*Continuarà.