El vicari Parera i la seva gran obra a Sa Pobla (III)

Sa Marjal, una revista font de consulta

Al reportatge anterior  férem una referència a la important obra beneficosocial realitzada pel sacerdot de Manacor amb la fundació del Montepio ‘Un sol Cor’. A aquest capítol tractarem al que, al seu moment i durant nou anys, va suposar, i el que suposa encara ara, i suposarà en el futur, la publicació de la revista Sa Marjal, la primera de les publicacions de la part forana de Mallorca.

Segons va escriure mossèn Bartomeu Torres Gost en el ja esmentat llibre «Homenatge al Rnd. Sr. Juan Parera Sansó», «Sa Marjal, materialment és una revista popular redactada en mallorquí corrent, igual al parlat a Sa Pobla, i amb influències dialectals de Manacor, que va aparèixer tots els mesos, en número de 16 pàgines en quart -excepte els primers números de 20 o 24 pàgines- des de l’1 de gener de 1909 a 1 de desembre de 1927. En conjunt 228 números distribuïts en 19 volums, corresponents als 19 anys de la seva existència…”

La revista, en els seus inicis es va imprimir a Palma, a la impremta de Sebastián Pizá, des de 1909 a 1923, inclusivament. Des de 1924 fins al seu últim número aparegut el desembre de 1927, es va imprimir en impremta pròpia, “Tipografia Catòlica”, instal·lada en el número 41 del carrer Traginers de sa Pobla. Les quotes de subscripció eren més aviat modestes: 1,50 pessetes a l’any per als subscriptors residents a sa Pobla i 2 pessetes per als de fora, fins a 1918, per a passar a 2 pessetes i 2,50 en els anys 1919 i 1920 i 2,50 i 3 pessetes a partir de l’any 1921, fins al final.

El contingut de la publicació abastava articles, versos populars, crònica, necrologia, i altres temes relacionats amb sa Pobla i la seva història i de la regió. En els anys 1914-1915, la revista va sortir amb alguns fotogravats de «poblenses il·lustres», i alguns pocs en altres volums.

Amb aquella publicació, segons Torres Gost, Parera pretenia, en primer lloc, dotar al poble d’un periòdic perquè mancava d’ell i va triar el nom Sa Marjal, “perque som poblers i sabem que per tots voltros els habitants d’aquesta vila, per als quals principalment escriurem, és el nom [Sa Marjal] més simpàtic de tots […] Regularment sa roba que farem a casa serà algun tan comú, però forta i profitosa com sa roba que es fa del canyom de Sa Marjal…” (sic). Del número 1 de la revista, signat per, ‘Sa Redacció’. Sa Pobla die de Capdany de 1909.

Al cap de divuit anys de publicació, Parera ofereix un detallat balanç dels temes tractats en la revista durant, per a ell, tan llarg període de temps. Comenta que havien vist la llum 17 toms de 200 pàgines plenes de documents inèdits, referents a la història de sa Pobla, “sobre la qual solament hi havia dues pàgines publicades pel Sr. Quadrado, en les quals deia que el nostre poble ‘no tènia història’.” Igualment, cita els apartats Crònica i es vanagloria d’haver atacat els desordres, les baralles i les borratxeres, la blasfèmia, la grolleria, els balls i els cinemes …”tot el dolent i hem procurat lloar tot el bo..”, sentenciava.

Igualment, cita haver publicat la Història de Crestatx, haver indagat en els arxius parroquial i municipal, “… dels quals hem fet un extracte de més de 300 toms, que abasten diversos segles, i per això tenim molt material inèdit que ens servirà per a escriure la ‘Història de sa Pobla’.”

En el seu repàs a les pàgines de Sa Marjal, Torres Gost resumeix la vastedad de temes de recerca en quatre grans seccions: Temes locals, Història, Arqueologia i Crònica. 

Altres opinions

El periodista i escriptor de Manacor, Rafael Ferrer Massanet va titular així la conferència pronunciada amb motiu de l’homenatge tributat a Parera l’any 1956: “Vida i Passió del Vicari Parera, Sa Marjal”. I entre altres coses diu: “Denou anys de contínua lluita, de vida puixant i alliçonadora, de càtedra, de paladí i de bandera, col·loquen a Sa Marjal entre les publicacions més prestigioses que ha tingut Mallorca. Sa Marjal va néixer per a omplir un buit cultural, no com a mestre sinó com a portaveu, com a pregoner del que havia estat, era i podia ser Sa Pobla […] La major part era obra del Vicari Parera, que va signar sempre amb la poca personalitat d’unes simples inicials. El va fundar, va dirigir, va compondre, va corregir les proves d’impremta, va improvisar, unes vegades, i va preparar, les més, a consciència els seus escrits, mentre les pàgines de Sa Marjal, romanien obertes a totes les plomes mallorquines: Bartomeu Ferrà i Tous i Maroto, Llorenç Riber i Mossèn Alcover, Maria Antònia Salvà i Don Joan Aguiló, mossèn Antoni Pons i Miquel Maura, Costa i Llobera, Ramis d’Ayreflor i Antoni Maria Peña, van arribar quotidianament a les seves petites pàgines amb el missatge de la seva polifacètica literatura …”

Per la seva banda, l’escriptor Miquel Ferrà i Martorell, en un article publicat en el periòdic de dbalears.cat el 31 de desembre de 1998, deia de Joan Parera Sansó, “…va editar la petita (tal vegada referint-se al format en quartilla de la revista) revista Sa marjal  1909 al 1928, època molt interessant en la qual aquest clergue es manifesta ultraconservador, ortodox, intransigent monàrquic i espanyolista tossut pel que respecta a la política…però al mateix temps, la seva publicació popular resulta molt útil, amb dades i detalls de tota classe que conformen un bon recolliment d’història local. I reprodueix Ferrà i Martorell alguns fragments de comentaris publicats pel vicari en la seva revista, com aquest: Ses muntanyes blanquegen  de neu i fa un fred que talla; no obstant, així com és diumenge hi ha una jembla que va a missa darrera amb un barret i una capa per no tenir fred; en canvi, hi va amb unes faldes que només l’hi arriben fins els genolls per veure si així cridara s’atenció a algun maco; però si aquest nota que te ses cames tortes, en cercarà una altra que no sia gomosa ni sembli torera, que sia agradosa i endemés poblera.”

I contínua el seu comentari Miquel Ferrà, dient: “Sembla que al capellà no li agradava res la moda de faldilla curta dels anys vint, època del xarleston i volia que les dones vestissin ben abillades i així ho manifestava una vegada i una altra. Però no tots a sa Pobla estaven d’acord amb les crítiques del mossèn i les protestes dels ‘deslenguados’ provocaven que el seu empipament fos encara major i des del púlpit de la seva revista va escriure: “Quin pecat cometen els seglars que judiquen i fiscalitzen els sacerdots?. Un pecat que te dues malícies; una comuna contra l’octau. I s’altra particular de sacrilegi contra el primer dels Manaments, puig si el sacrilegi pot esser personal, local i real, ningú no dubta que els sacerdots són persones consagrades a Déu… Oh! Quina espasa tan penetrant és la marmulació! Quina llança tan faresta és sa calúmnia! Profanar un tremp o els gots sagrats és un pecat de sacrilegi, llavors un sacrilegi molt més gros serà ultratjar sa fama dels Sacerdots… I és tan respectable la seva fama i estic tant destral d’això que qui els toca , encara que sia amb sota dit …ofèn greument Déu.”

Sobre aquell comentari del vicari Parera, opina Ferrà i Martorell: “Així doncs, els que no vulguin anar a l’infern s’havien de posar un esparadrap en la boca. D’aquesta manera ell continuava publicant amb tota aquesta ‘immunitat parlamentària’ que “una dona no deu entrar a Sa Casa de Déu sinó ser vestida en decència, amb sota coll pujat i és cap tapat, perquè sa immodèstia del vestit, sempre i pertot arreu reprensible, ofèn amb tota particularitat sa santedat del tremp, priva d’aficar al llit, a rebre la Sagrada Comunió i atreu sovint els terribles castics de Déu…”.

Durant anys, la col·lecció completa de la revista Sa Marjal solament estava en poder d’uns pocs privilegiats, que la guardaven gelosament. Per tal motiu, eren pocs els estudiosos que tinguessin accés a la mateixa per a la realització dels seus treballs de recerca sobre la història de sa Pobla. Gràcies a la iniciativa de l’Ajuntament de sa Pobla, que llavors presidia com a alcalde Josep Joan Capó Serra, que també fou regidor de l’àrea de Cultura, l’any 1990 es va procedir a la seva reedició en format facsímil. Així, des de llavors, la publicació constitueix una valuosa font de consulta d’estudiosos i historiadors.