El Vicari Parera i la seva gran obra a Sa Pobla (IV)

Són nombrosos els fets i documents que certifiquen la gran estima, el sentit amor i profunda devoció que el vicari Parera professava per Crestatx, pel seu oratori, els paratges del seu entorn, el seu significat i la seva història, a les quals va fer referència en infinitat d’ocasions en escrits que publicava en la seva revista Sa Marjal. Així mateix, en un llibre seu editat l’any 1911, “Notícies històriques sobre l’antic Santuari de Crestatx”,  el vicari aboca l’especial estima que sentia pel lloc i el que per a ell representava. A través de l’esmentat llibre, sabem com Parera va encarregar, a principis de 1895, al seu paisà i coetani Miquel Alcover Sureda, jesuïta, germà de mossèn Antoni María Alcover, la confecció dels plànols de l’actual frontispici i nau de l’església de Crestatx, d’estil bizantí. Una obra que, segons resa en una làpida de pedra col·locada en la seva façana, “va començar el mes d’abril de 1895 i es va acabar el mes de setembre de 1906. Va costar 4.772 pessetes», que van ser recaptades a base d’aportacions dels feligresos. Les obres les va realitzar el picapedrer Jaume Rosselló.

De l’amor i especial estima que el Vicari Parera sentia per Crestatx i els seus entorns naturals, Alexandre Ballester, va escriure: “La constant i amorosa relació de mossèn Parera vers Crestatx seva, té, al meuentendra, un doble vessant. Fou la relaciódevota, pura i gratificant d’un religiós per un indret sagrat, tradicionalment sancionant i històricament digna de respecte. I, per l’altra banda, fou la relaciofide, genètica i satisfactòria, d’una persona que, per la seva criança familiar, ja des d’una tendra edat, aprengué a estimar la terra que trepitjava.”

Per la seva banda, Parera, deixa ben clar i llampant el seu gran amor, sentiment i estima per Crestatx, a un fragment, que reproduïm, de l’escrit que ell mateix va publicar al primer capítol, titulat “Panorama”, del llibre “Notícies Històriques sobre l’antic Santuari de Crestaig”, del qual n’és l’autor Joan Parera Sansó, prevere. Sa Pobla, any 1911.

“Quatre quilòmetres justs enfora de sa Pobla està l’antic i famós Santuari de Crestat, ahont si venera la nostra Patrona Santa Margalid Verge i Martir. De per Can Fat, des Pont de Búger, de Sa Tulera, de Ses Marjals y de molts d’altres contorns qu’están més d’un’hora enfora, a pesar d’estar dins una vall, pardemunt s’espesura dels arbres , es veu ben bé el frontis de l’Oratori.

   Partiguém cap a tremuntana de cap a Pollensa y quant serémdemunt es ònt de Sant Miquel ja destriarém de lo millor l’espadanya o campaneretdel bell frontis bizantí, ahont convé que sempre resém un Parenostro a sa nostra Patrona. No mos aturém y passades ses quatre carreteres al instant arribarém a n’es pont de Sa Ciurana renouera, desde ahont sa veu ja am tot els seu esplendor el bellísim Santuari, al qual li serveix de fondo l’aspre y negrenc Puig des Molinás.

   Bon gust tengué la nostra Pastora escullint per habitació, encara que petita, la fresca y frondosa vall de Crestatx, formada pes Pujol de Son Sabater, Puig des Molinás, Puig de Santa Maria y Puig des Castellot de Subach. Es mij d’aquesta vall regda per fonts está s’esglesieta de Santa Margalida enrevoltada d’oms y lladoners, d’aucines i abres fruytals. Un tros lluny hey ha es Camp de s’Arena que fa unes blateres come canyars y unes hortalisses saboroses de tot. Allá d’assá sa carretera d’Alcudia comensa Sa Marjal am la seu grandiosa extensió de milanars de corterades; més enfora se veu s’Albufera, es pla de Son Serra de Marina (altre temps de poblers), después s’inmensa bahia d’Alcudia , y en últim terme ses blauencas muntanyes d’Artá. Abaix d’aquesta serra y principalment a s’endret des Bec de Ferruig y Barranc de Betlem en los dies clars s’hi veu una llaga faxa del mar blau ue forma bell contrast  am so blau de ses muntanyes y  am so color blau del cel, tot lo qual remunta am gran manera l’hermosíssim panora de Crestaig.

   Ses muntanyes qu’envoltan la fresca y florida vall de la nostra Pastora estimada se troben sempre amb una eterna primavera, y per axó tant en s’hivern com d’estiu sempre estan vestides de verdor y d’hermosura: de pins y d’uyastres, d’ausines y oliveres, d’arbosseres y de rebolls. Tot solany estan engalanades d’estepes de pinotells. de rpmanins, de mates, de xiprells, de senyorides y…sobre tot d’aromática murta florida, que sense por que ningú mos fasi contrari , porém dir qu’es allá ahont n’hi ha més de Mallorca y ¡éu sap! si de tot el món.” (sic)

Pel Vicari Parera, visitar Crestatx, no era tan sols capficar-se, meditar i resar dins el seu refugi espiritual predilecte. Era també fer un exercici de contemplació embadalida dels seus entorns naturals, dels seus renous i dels seus silencis, que, tot plegat, li inspiraven frases mai mancades de poesia:

“¡Ay, quines eternes armonies s’hi senten dins la vall de Crestaig ! No’s pot esplicar, sino solament sentir la dolsa impresió que causen a n-el cor laramoreta savrada dels boscs, els melosos cantars de l’aucellada, l’aroma sana dels pinars, els cantics del carboner o del llaurador, els suaus besos dels oratjols primaverals, es mermular de ses fontetes, y sa música dels picarols y esquelles queduen els anyells o ses oveyes que guarda el Pastor de Crestaig, o d’alguna altre possessió, tocant festiu fabiolet o alegres xeremmies.” (sic)

A l’esmentat llibre escrit per Parera sobre l’oratori de Crestatx, un volum de 234 pàgines hi podem trobar el següents capítols: Panorama (del que hem reproduït literalment el fragment anterior), Pancaritat. Època Primitiva. Els Romans. Huyar Alfaz; els Moros. Huyalfas. Huyalfas y Campanet.  L’Oratori Vell. Esenes Tràgiques. Visitrs de bisbes. Culto en el Santuari. Jubileu de Crestig. L’oratori actual. Vida de Santa Margalida. Sa la nostra Patrona. Goigs a Santa Margalida. Donats. Inventaris. Poblers Ilustres. Documents. Conclusió.

O sia, tots els aspectes que formen i conformen la història de Crestatx, del seu oratori, de la seva relació amb sa Pobla. Uns continguts que ben bé constitueixen una interessant font d’informació per historiadors i investigadors interessats a aprofundir en tot el que ha representat i representa Crestatx  pels poblers, en el passat i en el present.  

La Cova de Lourdes de Crestatx

Un element recuperat fa 11 anys, present a l’interior de l’oratori, és la gruta de la Mare de Déu de Lourdes, recuerada i rtornada al culte de la feligresia el 12 de gener de 2012, per iniciativa de l’aleshores rector parroquial Joan Pons i Payeras, gràcies a l’artació econòmica de confraria de Santa Margalida i d’un considerable nombre de devots. La cova està situada al lateral esquerre de l’ermita, pro del portal de la sagristia.

Per pròpia publicació del vicari Parera en la revista Sa Marjal, el 4 de març de 1909, sabem que “s’acaba una magnífica Cova de Lourdes en l’antic oratori de Crestatx. Sembla que la Verge tindrà una devoció extraordinària; avui mateix ja venen 60 persones”. Continua comptant en les seves cròniques que, “cada dia són més els feligresos que peregrinen a “Lourdes de Crestatx” i que el dia 25 del mateix mes i any, “a la tarda, va tenir lloc la solemne benedicció de la magnífica cova i figura de la Mare de Déu de Lourdes, a la qual acudeixen uns dos-cents carros i més de dos mil persones…”.