L’èxit de la recuperació del giró ros, trenta anys després
La Denominació d’Origen Pla i Llevant ha volgut recordar aquests dies que fa trenta anys que es va començar a vinificar a Mallorca la varietat de raïm blanc, giró ros, una de les varietats més antigues que es conreen a l’illa. Segons un article publicat a la seva pàgina web, la primera cita coneguda d’aquesta varietat data del segle XVII i es localitzar en un document del convent dels Agustins de Felanitx.
La seva presència també va ser recollida al monumental “Die Balearen” de l’Arxiduc Lluis Salvador, un personatge clau per conèixer les Balears al pas del segle XIX al XX.
Aquesta varietat, segons assenyalen des de la Denominació d’Origen, era usada com a raïm de taula pel seu sabor dolç, causat pel seu alt contingut en sucre. Però amb el temps va caure en desús per la dificultat de ser cultivada en requerir cures especials: era sensible a malalties i agents atmosfèrics diversos que provocaven anyades desiguals amb altes pèrdues de producció.
D’aquesta manera, segons relaten, va anar desapareixent si bé, de forma gairebé testimonial, es conservava a les vinyes formades per una miscel·lània de varietats pel fet que contribuïa a augmentar el grau dels vins elaborats. Recorden que fins a la dècada dels vuitanta del segle passat no s’elaboraven vins blancs, en canvi, sí que s’elaboraven clarets i el giró ros contribuïa a augmentar el grau alcohòlic.
Segons aquest mateix article, la recuperació d’aquesta varietat es va iniciar en una vinya de Son Nadal, en el terme municipal de Felanitx. El viticultor Joaquim Monserrat conservava en una fila de les seves vinyes unes desenes de ceps de giró ros, seguint el consell del seu pare que va advertir-li de la qualitat d’aquesta varietat. I va ser fa trenta anys quan el viticultor es va ajuntar amb el cellerer Toni Gelabert per vinificar per primera vegada aquesta varietat que fins aleshores era consumida com a raïm de taula o acompanyava les tintes als clarets.
Al cap d’unes quantes anyades de proves van reconèixer l’enorme potencialitat que tenia i, a poc a poc, afegida rere anyada, està guanyant adeptes a tots els cellers de de Mallorca.
La prova de l’èxit d’aquesta varietat és l’augment del seu cultiu a Mallorca, expliquen des de Pla i Llevant.
A principis dels anys setanta, segons recorden, es va fer el primer catàleg de varietats protegides, però aquesta no hi va ser inclosa per la seva escassetat, de manera que, per a la seva autorització, va haver de passar tot el protocol establert per als nous varietals.
L’any 1993 es van fer les primeres vinificacions experimentals i l’any 2011 es va autoritzar com a varietat apta per al seu cultiu i vinificació.
En aquests darrers vint anys el seu cultiu arriba a 125 hectàrees: 30 a la Denominació d’Origen Pla i Llevant, 15 a la Denominació d’Origen Binissalem i 60 a la Indicació Geogràfica Protegida Mallorca, la qual cosa és considerada com tot un èxit pels viticultors.
Els vins de giró ros tenen un color groc elevat a causa de la seva pell que, en madurar, pren un to rosat o marró clar, força diferent de les altres varietats blanques. Són molt aromàtics a fruites de pinyol, albercoc i préssec i pinya. amb pinzellades de mel que s’intensifiquen en envellir, segons descriuen. Té una bona estructura, i és molt adequat per tenir llargues criances en botes de roure francès i posterior embotellat. A més, aguanta molt bé l’envelliment, fins i tot millor que el chardonnay. Al Pla i Llevant s’han pogut tastar ampolles de fins a 15 anys d’antiguitat i no només en conservaven bé les característiques, sinó que amb els anys s’hi afegeixen nous matisos, diuen.
Els estudis de genòmica encara no han pogut establir amb exactitud les relacions parentals. Tot i la coincidència de nom no té cap relació amb el giró negre d’Alacant; en canvi, sí que sembla que té un parentiu més gran amb el giró ner, cultivat a Sardenya. Tots dos tenen les mateixes característiques ampelogràfiques, únicament difereixen en el color de les baies.
Foto: Biel Modino / D.O. Pla i Llevant