Els millors consells per tenir èxit amb les tomatigueres

La sembra d’hortalisses és una de les tasques primordials que ocupen bona part del mes d’abril dels pagesos balears: la fi de l’hivern i l’arribada del bon temps fan que els horts es preparin per a la sembra i siguin el lloc on més es treballa ja que són moltes les tasques que s’hi ha de dur a terme: llaurar, solcar, sembrar, eliminar males herbes…

D’entre les diverses hortalisses que omplen els horts de la nostra comunitat, hi ha un conreu que destaca especialment per sobre dels altres: es tracta del de la tomàtiga. La tomàtiga és una fruita –la més popular del món- tot i que hi hagi molta gent que la consideri una hortalissa.

La popularitat del conreu de la tomàtiga és deu sobretot a dos factors: d’un costat, a la facilitat del seu conreu; i de l’altre, al fet de ser un aliment molt nutritiu i a contenir dosis importants de vitamina A i C.

Abans de passar a la sembra de l’hortalissa convé dur a terme tot un seguit de tasques de neteja i condicionament de l’hort”

Abans de passar a la sembra de l’hortalissa convé dur a terme tot un seguit de tasques de neteja i condicionament de l’hort en qüestió: en primer lloc convé llaurar la terra per airejar i oxigenar la porció de terreny on haurem de realitzar la sembra –generalment es solen fer dues llaurades, una primera per rompre la crosta que les pluges d’hivern han anat formant sobre el terreny i una segona per acabar de capolar les herbes que no havien mort amb la primera llaurada-; a la llaurada la seguirà la tasca d’ordenar els conreus a través de solcs, els canals a través dels quals s’organitzarà la sembra i que serviran també per afavorir el rec d’aquets conreus.

També és convenient tenir present les hores de sol amb què comptarà la zona on realitzarem la sembra; el recomanable és que pugui rebre al voltant de sis a vuit hores de sol. S’ha de tenir ben present que si sembram la tomatiguera a l’ombra, no fructificarà.  A més, també convé tenir present el PH del sòl: per a les tomatigueres el PH més favorable és el que oscil.la entre 6’0 i 6’8, és a dir quan es tracta d’un sòl lleugerament àcid.

Abans de sembrar les plantes –tot i que es pot sembrar mitjançant llavors o amb planters, tot i que a la nostra comunitat el més habitual és fer-ho a través de planters- convé remoure una mica la terra i fer un clot d’uns 10 centímetres de profunditat on hi col.locarem la tomatiguera de planter, separant les diferents plantes uns vint centímetres. A l’hora d’escollir els planters convé assegurar-se que aquest no compti amb fulles groguenques o tacades, ja que aquestes taques ens indicaran infeccions bacterianes.

La tomatiguera és, per naturalesa, una planta enfiladissa, per la qual cosa ha de ser estacada”

També convé tenir present que la tomatiguera necessita tenir les arrels calentes, per la qual cosa és molt important arrabassar-li les fulles inferiors i fer que la planta creixi dreta perquè el sol incideixi directament sobre la terra que cobreix les arrels de la planta. D’aquí la importància de col.locar canyes que sostenguin la planta a mesura que creixi.

La tomatiguera és, per naturalesa, una planta enfiladissa, per la qual cosa ha de ser estacada: l’ideal és fer-ho amb canyes de dos metres, a les quals anirem fixant la tomatiguera a mesura que vagi creixent, sempre vigilant de no fermar massa fort la planta per facilitar el creixement de la tija.

A l’hora de regar les tomatigueres haurem d’anar molt alerta a no banyar les fulles, ja que aquesta planta és molt propensa a emmalaltir; d’aquí la dita que diu “l’hortalissa vol beure de baix no de dalt”;  i a no regar-la en excés: de fet, és una planta que no vol un excés d’humitat, per tant es recomana no regar-la amb molta freqüència però en fer-ho regar-la en abundància.

La versatilitat gastronòmica de la tomàtiga i el seu fàcil conreu han contribuït de valent a convertir la tomàtiga en la reina de les hortalisses, ja que són poca –per no dir cap- els horts balears que no compten amb la seva presència.

La facilitat del conreu, el seu ràpid creixement i l’excel.lent producció d’aquesta planta han convertida la tomàtiga per mèrits propis en la reina de les taules d’estiu tant de la nostra comunitat com d’arreu del planeta.

Moltes varietats

Una de les particularitats del conreu de la tomatiguera és la multitud de varietats que existeixen, varietats que fan que aquesta fruita tengui multitud de formes, colors i –fins i tot- sabors. D’entre aquestes varietats en destacarem algunes per ser varietats pròpies de les illes  o per comptar amb un ampli seguiment a la nostra comunitat.

Tomàtiga cor de bou: és una varietat grossa, en forma de cor, que es caracteritza per tenir molta polpa i pel seu gust dolç; a més, té la pell fina i molt poca llavor. S’han de sembrar separades per cinquanta centímetres i s’ha d’enfilar. Millor sembrar-la primerenca perquè es pot crivellar amb les pluges de finals d’estiu.

Tomàtiga  de ramellet de mateta: és una tomàtiga de petites dimensions, lleugerament eixatada i de color rosat; molt resistent a la sequedat i apte per guardar durant tot l’hivern. No requereix emparralar.

Tomàtiga de Valldemossa: és una tomàtiga d’ensalada, grossa, rodona, llisa, de pell fina i molt gustosa. Fa molt de suc, fet que la converteix en ideal per a ensalades. Millor sembrar-la primerenca per evitar clivells amb les pluges.

Tomàtiga Mutxamiel: es tracta d’una tomàtiga rodona, molt arrugada, forta i dura. És molt bona per comercialitzar perquè es conserva molt bé. Es pot sembrar tardana perquè no es clivella amb l’aigua.

Tomàtiga de ferro: de petites dimensions, rodona i rosada, és una tomàtiga que resisteix bé la sequedat. Molt apte per guardar a l’hivern. D’aquestes varietats se’n poden fer planter de gener a abril, i es poden transplantar entre finals d’abril i primeries de juliol.

Tomàtiga de pera: és una tomàtiga de mata baixa, molt productiva i que dóna fruits de mida petita i dolços. És molt apta per fer conserva, ja que fa poc suc. Es sembra des de mitjan gener fins a l’abril i es pot transplantar durant els mesos d’abril i maig. La recol.lecció es dóna des de juliol fins a l’arribada dels primers freds.