Faves tendres, un producte de la primavera
“Dissabte, faves a recapte; diumenge, faves amb fetge; dilluns, faves a munts; dimarts, faves a grapats; dimecres, faves seques; dijous, faves i ous; i divendres… faves tendres”. Com bé diu la tradicional cançó infantil les faves han estat –i encara ho continuen essent, però en menor escala- un dels menjars tradicionals de la part forana de la nostra comunitat.
Després d’haver estat un producte gairebé imprescindible en l’economia de subsistència pròpia de la postguerra civil espanyola i fins ben entrada la dècada dels setanta, el consum de fava notà una baixada dràstica durant les dècades dels vuitanta i noranta; mentre que en l’actualitat –ja sigui a conseqüència de la crisi o degut a la revalorització que s’està fent d’aquest producte en la cuina contemporània dels nostres dies i de la recuperació de productes propis de la cuina tradicional- el consum d’aquest llegum-hortalissa està obtenint una altra vegada un èxit que no l’hauria d’haver abandonat mai.
Malgrat la vital importància del consum de faves en la nostra comunitat, que la té com el llegum per excel.lència, avui ens ocuparem del seu consum en tant que hortalissa i sota l’aparença de la fava tendra, ja sigui en forma de bajoca o de llavor.
El conreu de la fava és un dels més antics de l’arc mediterrani i ja es coneixia durant l’Edat de Ferro”
Tot i això, cal saber que el conreu de la fava és un dels més antics de l’arc mediterrani i ja es coneixia durant l’Edat de Ferro, tot i que fou durant la Grècia Antiga i durant l’Edat Mitjana quan assolí al seu esplendor com a cultiu.
La favera és una planta anual –la qual cosa vol dir que el seu cicle vital no durà més que un any- herbàcia robusta que pot arribar a sobrepassar el metre d’alçada. Es tracta d’un vegetal que pertany al gènere vicia i a la família de les lleguminoses, més concretament al de les fabaceae.
Les principals característiques de la favera es troben en la seva particular tija de forma quadrada, les fulles pinnades que solen estar dividides en fulles més petites anomenades foliols que són de color verd glauc, les inflorescències que estan compostes de grups d’entre dues i cinc flors en forma de raïm que tenen la corol.la blanca amb taques negres i –sobretot- pel seu fruit, la fava, que es troba en unes beines carnoses que alberguen al seu interior entre quatre o vuit llavors en forma de ronyó.
A l’illa de Menorca encara persisteix el cultiu de dues varietats autòctones de faves anomenades quarantines”
Curiosament, a l’illa de Menorca encara persisteix el cultiu de dues varietats autòctones de faves anomenades quarantines: la varietat Maó blanca i la Maó morada, que es caracteritzen sobretot per resistir el rovell millor que les faves foranes.
Pel que fa al conreu general a la totalitat de la nostra comunitat, hi predominen fonamentalment dues varietats: la varietat “major”, que és una favera que oscil.la entre els quaranta i els 120 centímetres d’alçada i que és la varietat que més es consumeix a les Illes; i la varietat “minor” també coneguda com fava dels cavalls, varietat més rústega que oscil.la entre els trenta i els cinquanta centímetres i que presenta un fruit més petit. D’aquestes dues varietats cal resaltar que la varietat “major” conté un alt valor proteínic i d’ella se n’extreia antigament farina; mentre que la varietat “minor” era de menys qualitat i emprada bàsicament com a farratge per al bestiar.
La facilitat del conreu de la favera ha estat també un dels elements que n’ha popularitzat el seu coneixement a casa nostra: tot i ser un conreu d’horta, la poca cura que se n’ha de tenir, ha fet que hagi estat un cultiu que ha proliferat molt en terres de secà.
Quan es realitza la sembra de la favera convé fer-la en forats d’entre quatre i cinc centímetres de fondària”
La sembra de la favera, pròpia de terres fortes o argiloses es realitza en els climes temperats de setembre a novembre –essent tradicional a casa nostra de sembrar-la al voltant de la festivitat de Tots Sants-, mentre que en zones més fredes es sol realitzar la sembra cap al mes de febrer. Quan es realitza la sembra de la favera convé fer-la en forats d’entre quatre i cinc centímetres de fondària, separats entre ells uns quaranta centímetres i mirant de posar tres llavors per forat.
Una altra de les peculiaritats d’aquest conreu és que és força resistent a les gelades, de tal manera que la part aèria de la planta pot suportar gelades de fins a quatre graus sota zero i tornar a brostar un cop torna a venir la calor. Tot i això, les flors i les tavelles recent quallades no suporten temperatures més enllà d’un o dos graus sota zero.
Poc amant de la calor, la favera s’associa bé al conreu de la col i del blat de les Índies, però no tolera ni la mongeta, ni la ceba, ni l’all, ni el pèsol.
Aquest vegetal té entre els seus pitjors enemics als caragols i llimacs que gaudeixen amb les seves fulles per tal d’evitar la seva proximitat i per eradicar-los dels horts de favar es pot col.locar un recipient amb cervesa on acudiran atrets per l’olor i on moriran ofegats.
El moment òptim per al consum de la fava tendra es troba durant la primavera, no debades es sol tenir per cert que quan l’hivern se’n va és quan apareixen les faves tendres, animades per l’arribada de temperatures suaus però no excessives.
Amb l’arribada del bon temps és quan es sol donar la plena de la collita de la fava tendra: una collita que sol ser generosa ja que cada planta sol donar gran quantitat de bajoques.
Un dels avantatges del consum de faves tendres és que nutricionalment són poc calòriques”
Ara bé, convé anar alerta i collir abans que siguin massa granades; per la qual cosa es recomana escollir les faves tendres que tenguin un color verd lluminós, sense taques marronenques i que estiguin ben enravenades. Una manera de descobrir si estan en el grau òptim de collita és mirar de rompre-les: si es rompen fent renou i d’una manera neta voldrà dir que són fresques; si al contrari es retorcen sense rompre’s voldrà dir que ja comencen a estar passades.
Un dels avantatges del consum de faves tendres és que nutricionalment són poc calòriques: tenen molt poc greix, la qual cosa les converteix en un producte ideal per a dietes hipocalòriques.
La fava tendra com a hortalissa està composta en un 90% d’aigua; i és un aliment ric en carbohidrats, proteïnes i fibra. Curiosament el consum de fava tendra presenta una interessant aportació de vitamina C que sol minvar fins a més de la meitat quan el consum es fa en forma de llegum. Igualment es recomana el consum de fava tendra per ajudar a baixar el colesterol i per la seva acció antioxidant. Igualment el contingut de lectina i colina d’aquesta hortalissa la converteix en un element que ajuda a anivellar els símptomes de l’alzheimer.
La cultura popular sol aconsellar no consumir faves tendres els vespres perquè tenen fama de provocar malsons”
En contrapartida, la seva riques en albúmina la fa un aliment poc recomanable per a tots aquells que pateixen d’artritis, gota o dolències reumàtiques.
La cultura popular sol aconsellar no consumir faves tendres els vespres perquè tenen fama de provocar malsons. Per aquesta raó, antigament es pensava que les ànimes dels morts hi vivien a dins i per aquest motiu no deixaven dormir tranquils a qui les consumia durant els àpats nocturns.
Actualment, es recomana no consumir-ne ni en excés ni els vespres degut a la seva difícil digestió, ja que s’ha calculat que les faves tendres requereixen una digestió d’almenys dues hores i mitja.
La versatilitat d’aquest producte a nivell gastronòmic fa que es puguin consumir tant crues –acompanyant al pa amb oli o diverses amanides- com cuites: fregides, bullides, escaldades… No obstant això, el mèrit més gros que es pot atribuir a aquesta hortalissa és haver-se sabut fer un lloc en la cuina contemporània, deixant de banda les cuines de subsistència i haver sabut donar noves sortides culinàries a un producte profundament tradicional.