Fent passes pel cor de Mallorca

L’afany divulgador del patrimoni illenc va dur Tomàs Vibot a presentar en societat un volum de quinze excursions pel cor de l’illa amb la clara intencionalitat de donar a conèixer alguns racons de l’illa que, si bé romanen allunyats dels grans circuits del senderisme balear, no deixen de comptar amb l’atractiu d’allotjar alguns dels racons més autèntics de l’illa, precisament per aquest motiu.

Tomàs Vibot, sens dubte un dels divulgadors culturals de les Illes Balears més rellevants de l’actualitat, continua amb la seva incessant lluita per donar a conèixer una realitat illenca que sovint passa desapercebuda per mor de la seva presència quotidiana i per la manca d’atenció de la nostra mirada a l’hora de copsar l’essència del món que ens envolta. Aquesta vegada ho fa presentant el llibre “Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc”.

En aquesta ocasió, Vibot centrà la seva mirada -i també la seva empremta com excursionista- en el que podríem anomenar la “Mallorca profunda” pel que té de guardiana de l’essència del nostre tarannà: un tarannà que sempre s’ha caracteritzat per la discreció i per un sentit de la vida auster i sense estirabots. D’aquesta manera, Vibot proposa quinze itineraris pel centre i migjorn de l’illa on els petits viaranys i camins, i també els llogarets, que disseminats pel cor mallorquí, doten l’illa d’un caràcter senzill i discret que acaba seduint a tot aquell que s’atreveixi a gaudir de l’aventura de conèixer-lo.

Curiosament, és Joan Carles Palos, un altre dels divulgadors dels secrets de la nostra comunitat, qui s’ha encarregat de prologar aquest llibre on afirma que Vibot pretén descobrir a través de la passa i la mirada una Mallorca que sovint ens passa de llarg.

Precisament, incideix Palos, “conèixer és estimar” i per aquesta raó a través de la lectura d’aquest volum i de la seva posterior aplicació pràctica es podrà iniciar la descoberta d’alguns dels racons de la geografia de l’illa que sovint ens passen de llis, però que quan els dedicam una atenta mirada ens acaben seduint sobretot per la seva autenticitat. És així com Palos defineix el fet de sortir d’excursió, ja que es tracta molt més que del simple fet d’anar de passeig o realitzar esport a l’aire lliure; una sortida ha de servir per activar tots els sentits de l’excursionista al servei de l’entorn que visita, amb calma i amb la ment oberta a la descoberta d’un paisatge i d’un territori que tot i ser-nos conegut sempre depara sorpreses a qui gosi endinsar-s’hi.

Aquest caminar amb els cinc sentits és l’eina ideal per reinterpretar un entorn que sovint ha romàs en un segon pla des de l’òptica excursionista que massa cops ha estat seduïda per les meravelles de la Serra de Tramuntana. Aquest llibre pretén així passar a l’acció i “fer cames per engrandir el nostre coneixement” i així passar de conèixer a estimar i finalment reivindicar uns espais que resulten, mirats amb atenció, imprescindibles per copsar l’essència de la nostra identitat.

Vibot, en el prefaci que obre el llibre, i que ell mateix  cataloga de “Justificació”, reconeix que la seva descoberta de l’interior de l’illa fou tardana, ja que es deixà seduir per les rutes muntanyenques que el conduïren per serres i pujols, deixant parcialment oblidats els racons i rutes de l’interior de la major de les Balears. Unes rutes que, per no comptar amb els receptius desnivells, han estat vistes tradicionalment, i fins a la data, com a menors en comparació amb les de la Serra de Tramuntana, per posar només l’exemple més evident.

Aquest romandre en un segon pla ha suposat que moltes vegades els municipis més petits de l’interior de l’illa hagin quedat eclipsats pels que són cap de comarca de manera injusta; i aquest fet, juntament amb la pretesa monotonia del paisatge que els envolta, ha fet que restassin pràcticament en l’oblit des del punt de vista divulgatiu del seu llegat patrimonial.

Com diu el mateix Vibot “el propòsit d’aquest volum és oferir un ventall d’excursions per l’interior de l’illa, és a dir, descartant els àmbits de les serres i del litoral”. I per fer-ho proposa un seguit de passejades on copsar el ritme natural d’aquest territori a base de “palpar les aromes, escoltar les clarors i olorar les textures” que surtin al pas.

Un dels atractius d’aquesta obra -com en general, sol passar a totes les obres de Vibot- es troba en la manera de narrar aquests passeigs, ja que l’autor empra una tècnica mixta que alterna els punts de vista purament esportius amb els culturals. Vibot ressenya els trets culturals, paisatgístics, geogràfics i botànics que surten al seu encontre i que defineixen millor que cap altre mètode el més genuí de cada una de les contrades que visita, i ho fa a base d’un llenguatge planer i assequible però ben documentat. De fet, cada itinerari finalitza amb un colofó cultural on poemes i ressenyes d’autors cabdals posen el focus d’atenció sobre algun dels aspectes destacats de cada itinerari.

Per acabar el prefaci Vibot assenyala que la finalitat d’aquest llibre  es troba en “donar les passes per descobrir i comprendre un entorn i amarar-se’n, oferir les fites per gaudir de l’arquitectura natural i humana, d’una manera de ser de Mallorca que sempre ha estat allà, amb poca o sense alteracions discordants. Això possiblement durà a gaudir de la veritable essència de l’illa”.

Un dels aspectes més interessants d’aquest llibre es troba en la importància que hi tenen els llogarets, entenent com a llogaret -segons la definició del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll- “un nucli de població molt petit, que no arriba a poble i no forma municipi sinó agregat a un altre nucli”. Són molts els llogarets que Vibot visita en aquesta nova aventura excursionista i, com molt bé destaca, constitueixen tot un eix vertebrador d’una societat agrícola que va romandre pràcticament inalterable fins la dècada dels seixanta i la irrupció devastadora del model turístic. Aquests llogarets representen a la perfecció l’essència més genuïna d’una societat rural que tenia en la dispersió la seva forma de subsistència, ja que li permetia restar molt a prop dels seus conreus, és a dir, del seu sistema de vida.

Entre els molts llogarets que Vibot visita destacaria d’una manera especial els de Ruberts i Pina, que són visitats en l’excursió que l’antropòleg Vibot ha titulat “Vells camins, amables llogarets. De ruberts a Pina, per son Campà i ses Moles”. Ja des de la primera línia, Vibot ens endinsa en el que trobarem al llarg de l’itinerari quan diu “El centre del Pla de Mallorca guarda indrets on el temps sembla que no hi hagi transcorregut; o si ho ha fet, resulta gairebé imperceptible”. El traçat de l’excursió es basa en seguir tot un tramat de camins públics que enllacen Ruberts -a Sencelles- amb Pina -a Algaida- començant per Son Jordà a Ruberts i seguint per Can Carrió, les cases Noves de Can Mateu, el camí de Son Campà i la possessió de Son Corró fins arribar a Pina; per retornar altre cop pel camí de Son Campà però passant per Can Palerm, Can Barrera i Son Corró per finalitzar altra vegada a Pina.

Malgrat la passió trescadora de Vibot, l’autor no pot deixar de banda els aspectes culturals dels indrets per on passa i així són molts els detalls amb què ens delecta referents a monuments -siguin prehistòrics o contemporanis- que li surten al pas.

En aquest aspecte destacaria l’excursió al terme d’Artà que titula “Artà, terra d’antigors. Bellpuig i ses Païsses” on és inevitable centrar la mirada en aquests dos espais: d’una banda, el monestir de Bellpuig -un dels monestirs més antics de Mallorca, ja que data del segle XIII- , bell i solemne tot i el seu aspecte deteriorat; i, d’altra banda, el poblat talaiòtic de ses Païsses, un dels assentaments prehistòrics més importants de l’illa i que ocupa una superfície de 13.500 metres quadrats.

Un altre aspecte interessant de les descripcions que Vibot fa sobre els indrets per on passa rau en la importància que dona als conreus que va trobant al seu pas i que han configurat amb el pas dels segles la geografia de Mallorca. Així tapereres, camps segats, figuerals, horts i ametllerars es converteixen en autèntics protagonistes dels itineraris i van dotant els recorreguts d’una especial fesomia que els caracteritza i defineix molt millor que qualsevol adjectivació.

Aquest paisatge és sempre molt present en tots els itineraris, però en l’excursió que duu el títol de “La Serra de Campos. Pels camins des Vinyet Vel i sa Serra” té una especial rellevància. De fet, és el mateix autor que així ho verifica amb anotacions com “Bona part d’aquest tram es troba flanquejat de tapereres, que en tocar el llindar de l’estiu esdevenen un espectacle (…). Llavors la tirada ve flanquejada per atapeïts ullastres, els quals formen una mena de passeig de saló (…). A finals de primavera, les gegantines bales circulars descansen sobre llurs terres configurant una bella estampa (…). Aquesta llarga tirada travessa grans sementers i petits horts, molts dels quals es troben ben actius”.

Paisatge, monuments i llogarets són alguns dels elements que conformen els quinze recorreguts que en aquesta ocasió Vibot ens proposa per conèixer la Mallorca més desconeguda. Una descoberta que ben segur no defraudarà ningú, ja que obtendrà com a recompensa la coneixença  d’una Mallorca autèntica i genuïna on encara poder fruir de l’autèntic ritme de vida mediterrani.