Ara llegint
La carabassa, la reina de l’hivern

La carabassa, la reina de l’hivern

La carabassa, la reina de l'hivern

La carabassa ha sofert al llarg dels darrers anys un èxit sense precedents que ha propiciat que el seu conreu s’hagi vist incrementat de manera considerable al llarg de tot l’Estat, un èxit que ha vengut afermat no només per la seva vàlua a nivell gastronòmic -ja que molts de cuiners de primer ordre l’han recuperada en els seus menús- sinó també per la consolidació cada cop més forta de la carabassa en les festes populars lligades al dia de Tots Sants, ja sigui a través de la Nit de les Ànimes o del Halloween. Sigui com sigui, la carabassa s’ha convertit per mèrits propis en tota una icona del darrer terç de l’any i ha recuperat un espai que havia perdut al llarg dels darrers decennis gràcies a l’arribada a casa nostra del fenomen turístic que propicià un arraconament de la carabassa perquè feia recordar un passat més pagès i menys esponerós.

Des de fa aproximadament un lustre el conreu de la carabassa ha sofert a l’Estat un augment sense precedents, ja que ha aconseguit doblar  la superfície dedicada aquest conreu en un breu període de temps: segons les dades del Ministeri d’Agricultura en els darrers cinc anys s’ha passat de 1.797 hectàrees conreades a 3.995, posant de manifest la demanda existent en l’actualitat d’aquesta versàtil hortalissa.

A resultes d’aquestes dades, Espanya s’ha convertit per mèrits propis en el país europeu que més carabasses produeix, amb un total de 121.000 tones l’any, superant de manera considerable les produccions de països com França i Alemanya, que solien ser lloc on el conreu de la carabassa ja era força tradicional.

Gastronomia i Halloween

L’èxit de la carabassa es deu bàsicament a dos factors, ambdós de marcat accent cultural: d’una banda, a la revitalització que aquest producte ha sofert per part del sector gastrònomic -s’ha deixat de costat que durant dècades la carabassa fou la base de l’alimentació d’un país assetjat per la penúria econòmica, fet que va dur a una caiguda del seu consum a finals del segle passat que convertí el consum de carabassa en gairebé testimonial-; i de l’altra, l’augment de les festivitats al voltant de l’1 de novembre han afavorit que el consum de carabassa a l’entorn d’aquesta data ja superi el 35% de la facturació anual.

El conreu i la venda de carabassa presenta alhora diversos vessants ecològics. Hem de tenir ben present que en tractar-se d’una hortalissa que va protegida per una pell forta i gruixada la seva venda fa que no requereixi cap tipus d’embalatge quan es compra sencera, la qual cosa posa de relleu que no genera residus, ja que la seva pell la deslliura de plàstics a l’hora de vendre-la per peces.

A més, el conreu de la carabassa no requereix de grans despeses hídriques, de fet es tracta d’un vegetal que és força resistent a la sequera i a la salinitat dels sols, tenint preferència per sols arenosos rics en matèria orgànica.

Un altre dels atractius del conreu de la carabassa passa pel seu escàs nivell d’exigència a l’hora de conrear-ne: de fet, els pagesos solem emprar els límits més assolellats dels horts per sembrar-les, llocs que generalment no solen ser apropiats per a conreus d’hortalisses com la tomatiguera o l’alberginera.

Sembrar carabasses

La sembra de la carabassa se sol fer a principis de primavera, quan es depositen tres o quatre llavors en petits clots separats entre ells per una distància d’uns dos metres, ja que es tracta d’una planta arrossegadora que pot arribar a assolir els deu metres de llargària. Passats una quinzena de dies de la seva sembra ja comencen a sortir els ulls de la planta que convé aclarir, deixant només dos ulls per planta. Aquesta aclarida servirà per determinar la grandària de les carabasses que produirà.

L’arribada de l’estiu coincidirà amb la presència d’unes mates, ja perfectament desenvolupades, i amb l’aparició de les flors que donaran com a fruit -al llarg de la tardor- unes espectaculars carabasses.

Pel que fa a l’adquisició de la carabassa convé sempre fixar-se en el seu color i en l’estat que presenta el capoll que la uneix a la planta. Tant és així que la recol·lecció de la carabassa acostuma fer-se durant la tardor, estació en què les tiges que uneixen el fruit amb la planta comencen a assecar-se i a tornar de color marró; per tant, sempre cal fixar-se que el capoll de la carabassa estigui ben sec.

Un altre bon sistema per escollir la carabassa adequada és intentar clavar l’ungla a la seva pell: si l’ungla es clava amb facilitat voldrà dir que la carabassa encara no es troba al seu punt òptim de maduració, i si l’ungla no es clava voldrà dir que està a punt per ser recol·lectada. A l’hora d’emmagatzemar les carabasses convé vigilar que sempre sigui en un lloc sec però ombrívol, a poder ser que hi corri l’aire ja que això evitarà que agafin verdet i acumulin humitat.

Versatilitat

Un dels majors atractius de la carabassa és la seva versatilitat i la multiplicitat de tècniques culinàries que admet: torrada, bullida, fregida, arrebossada, feta puré… Fins i tot podem congelar-la i afegir-la als aguiats sense descongelar prèviament, ja que així aconseguirem que no es desfaci.

Som en temps de carabasses i així ho demostren els mercats i botigues on la presència d’aquestes hortalisses s’ha convertit en tot un clàssic dels temps més freds de l’any, una època en què la carabassa ha esdevingut per mèrits propis en la reina dels aguiats i cuinats amb un caràcter tradicional i alhora innovador.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt