La Menorca més autèntica vista de la mà de Tomàs Vibot

L’illa de Menorca compta en el seu haver amb la particularitat de ser reconeguda internacionalment com l’illa més ben conservada- tant a nivell cultural com a nivell urbanístic- del conjunt de les Illes Balears, un reconeixement que ve potenciat per la designació com a Reserva de la Biosfera, dia 7 d’octubre de 1993.

Malgrat aquest reconeixement, una visita a l’illa no fa més que afermar la sensació de trobar-se immers en la més autèntica de les Illes Balears, ja que tot i ser visitada per milions de turistes cada any, ha sabut conservar alguns trets identitaris que la singularitzen especialment i que la converteixen en un destí obligat per a tots els amants d’una destinació on la bellesa del paisatge alterna amb un conjunt humà força respectuós amb la natura que l’envolta i amb un llegat històric que sedueix als visitants tant per la seva monumentalitat com per la seva diversitat i abundància.

Aquest bagatge cultural i natural es veu perfectament reflectit en el llibre que Tomàs Vibot dedicà a Menorca que, sota el suggerent títol “Menorca, per la passa i la mirada”, ofereix una sèrie de recorreguts per l’illa on destaquen el coneixement profund de la realitat menorquina i alhora una sublimació dels seus indrets, alguns d’ells poc coneguts encara pel turisme massificat.

Tomàs Vibot destaca en aquest volum com un enamorat d’una illa que té en la seva autenticitat el seu major atractiu, ja que ha sabut mantenir-se fidel al seu esperit sense doblegar-se sense miraments als desitjos d’una totpoderosa economia basada en la supremacia del sector turístic. Vibot és, sobretot, un enamorat de la nostra comunitat i un investigador i guia cultural de primer ordre que no deixa passar cap oportunitat per descobrir el món que ens envolta i que sovint passa desapercebut per a la majoria dels qui l’habiten quotidianament. L’illa de Menorca és, en aquesta ocasió, l’objectiu del divulgador que s’ha proposat mostrar als seus lectors una visió de Menorca que, alhora que mostra alguns dels indrets més coneguts de la fesomia menorquina, acabi seduint el visitant gràcies a la seva autenticitat.

Miquel Àngel Limón, prologuista de l’obra, destaca dues característiques bàsiques del recull de rutes de Vibot per Menorca: d’una banda, l’amor que Vibot destil·la durant tota l’obra per aquesta illa; i de l’altra, el realisme que presenta a l’hora de descriure cadascun dels circuits presentats. Un realisme que posa de manifest l’observació curosa de l’entramat de camins i senders que Vibot ha duit a terme per bastir la que -ben segur- es convertirà en breu temps en tota una obra de referència pel que fa a la descoberta de l’illa.

Les rutes que Vibot descriu pretenen allunyar-se dels viaranys típics i tòpics que solen sortir a la majoria d’obres sobre Menorca per endinsar-se en els aspectes més desconeguts d’una illa que no atura mai de sorprendre als seus visitants. Tot i així, sí que és veritat que Vibot s’aprofita de la sendera perimetral de l’illa per aconduir-nos en descobertes insòlites que seduiran tant als excursionistes novells com als bons coneixedors de  la geografia menorquina.

Una altra de les particularitats d’aquest volum rau en la sàvia utilització del món erudit per bastir uns recorreguts novedosos en una illa força coneguda. La utilització d’aquest bagatge erudit emparenta l’obra de Vibot amb altres obres de referència pel que fa al descobriment de la identitat de les Balears; com no podia ser d’altra manera la comparació amb l’excelsa tasca duita a terme per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria podria semblar excessiva, però no ho és si feim cas al que diu  Limón al pròleg de l’obra:  “Si  l’arxiduc Lluís Salvador va ser per a les Balears del segle XIX el nostre primer mestre de literatura de viatges de qualitat, no crec exagerar gens si dic que, la tombada del XXI, en té una altra en la figura de Tomàs Vibot”.

Una erudició que es manifesta de les més diverses maneres: ja sigui fent-se ressò d’algunes llegendes com la de la falguera de la font d’en Simon -que té poders màgics per combatre el mal bocí-,  o d’algunes activitats a dia d’avui poc usuals com “fer puu”-una tècnica per obtenir esquer per a pescar-, o fent-se ressò de vestigis d’història que li surten al pas com les ruïnes d’una basílica primitiva al predi de son Bou o fent ús de referències erudites com la del Síndic d’Alaior, Mercadal i Ferreries explicant la destrucció de Binixems; sense deixar la banda la petja de reconeguts escriptors, com és el cas d’un fragment de Josep Pla fent referència a l’Albufera des Grau.

Aquesta amplitud de mires atorga a l’obra de Vibot un caràcter documental de primer ordre que combina a la perfecció amb uns itineraris que faran les delícies dels amants de la descoberta i de conèixer els escenaris a cop de potó.

Tot i presentar una fesomia ordenada que representa a la perfecció la perfecta sincronització de l’home i la natura al llarg dels segles, Menorca sempre acaba seduint al seu visitant per la capacitat de sorprendre’l amb una multitud de microuniversos que posen de relleu la simbiosi harmoniosa entre explotació i medi ambient, entre tradició i modernitat, entre història i natura.

Ara bé, si per una qualitat despunta Menorca, sens dubte és per l’assenyat criteri que han demostrat els seus habitants a l’hora de conservar el seu paisatge, especialment pel que fa a la ribera, una virtut que no deixà de sorprendre l’autor que manifesta un fort respectes vers una illa que ha sabut mantenir el seu caràcter davant els embats d’un futur força enlluernador a nivell econòmic.

Vibot ofereix en aquest llibre 27 recorreguts per tots els àmbits de l’illa: en primer lloc, per gaudir d’una de les seves meravelles, les rutes pel litoral;  i en segon -però no menys suggerent- Vibot proposa itineraris per les comarques d’interior.

Pel que fa a les rutes de ribera, Vibot no es limita a seguir el famós Camí de Cavalls sinó que, sovint partint de vora mar, s’endinsa terra endins remuntant barrancs i tiranys, i en ser a la zona oriental de l’illa, acaba recorrent algunes de les zones humides més rellevants de l’illa com és el cas de la ruta que va des Grau a Cala Sa Torreta o la que va de la Concepció a Cala Pudent.

Amb aquests recorreguts, l’autor ha volgut dur al lector a la recerca de l’essència d’una illa on l’autor reconeix haver sentit bategar profundament i intensa la força tel·lúrica d’una terra que ha sabut conservar les seves arrels tot i mirar amb decisió vers el futur.

L’obra de Vibot sobre Menorca és, en definitiva, un cant d’amor a una terra formosa que gaudeix -i se sent orgullosa-  d’un bagatge històric i cultural que no fa més que enriquir la bellesa natural que li ha estat atorgada. Finalment, només cal agrair a Tomàs Vibot que ens apropi un univers proper que encisa a base de senzillesa i coherència i que ens posa davant els ulls que és possible sobreviure amb honor als embats del nou mil·lenni. Menorca, així, es converteix en una terra a descobrir de la mà de Tomàs Vibot, una descoberta que ha de servir per posar en valor el que de més autèntic té cada indret tenint sempre present el treball que els seus habitants han duit a terme perquè això sigui així.