La mola de Tuent, la torre de major abast de la Tramuntana
Dia 29 de març de 1578, els jurats de la vila de Sóller, arran de la visita i les recomanacions del virrei Lluís Vic i Manrique de Lara sobre la necessitat de construir dues torres de vigia per protegir la costa mallorquina des del Port de Sóller fins a la Calobra, recomanà als citats jurats fer talles (recollir imposts especials) per fer front a les despeses de construcció de dites torres de vigia.
Seguint amb el vell plet entre Sóller i Escorca, els jurats es negaren en rodó a finançar la torre de la Mola de Tuent al·legant que aquesta es trobava al terme municipal d’Escorca i, a més, molt allunyada de la vila de Sóller, si be és cert que dits jurats admetien que la major part dels colons de la vall de Tuent i de la Calobra, que prioritàriament protegia dita torre, eren sollerics.
Després de negociacions admeteren construir la torre de na Seca o de Bàlitx. Aquesta torre, tot i estar situada al terme d’Escorca, sí que es troba just al límit de la partió del terme municipal que separava Sóller i Escorca (recordem que l’any 1578 el municipi de Fornalutx, on actualment fa partió Escorca, encara no estava segregat del de Sóller).
Al parèixer, l’any 1596 el virrei Ferran de Zanoguera va ordenar la construcció de la torre de la Mola de Tuent i encomanà a l’arquitecte Joan Binimelis la redacció del projecte d’execució.
Tres vigilants
Un any més tard, enviat pel virrei, el funcionari Benet Verger passà revista a la torre, constatant que encara necessitava acabar el trespol de la cisterna. Els recursos humans per a la vigilància eren tres persones, una de les quals actuava d’alcaid. Benet va passar una nit per comprovar si els senyals de foc del Castell del Rei de Pollença es podien veure des de la torre. L’observació va ser infructuosa ja que, segons els torrers, a la muntanya on es bastia la torre hi sovintejava la boira.
Al llarg dels anys el manteniment principal de la torre foren les cordes per fer les escales per enfilar-se a l’entrada. De fet, l’any 1849 es compraren dos pins al senyor de la Mola per arreglar l’escala. Altres reparacions foren gaufons per a la porta principal, la cisterna sovint es clivellava i s’havia de comprar calç per reparar-la, també el sal ras necessitava mà de metge… Entre i entre també les sol·licituds de munició i armament sovintejaven.
El material bèl·lic del qual tenim constància que va disposar la torre des de la seva inauguració fins a la seva finita labor militar o de vigia és ben interessant. L’any 1597 hi havia una peça d’artilleria de bronze que pesava vint quintars, amb les respectives cararates i culera a més d’un mosquetó, dos arcabussos, trenta lliures de pólvora i un fester.
El 1713 l’armament de la torre es trobava en un estat deplorable, no hi havia ni pólvora, ni metxa per fer anar les armes, i al canó li faltava la caixa, per la qual cosa es trobava tirat en terra.
L’any 1769 les coses tornen a la normalitat. Els torrers disposaven de dues arroves de pólvora, vuit dotzenes de bales de plom, quatre per espingardes i quatre per a fusell, vuit lliures de metxa, dos fusells i dues espingardes noves.
El 1769, al parèixer, s’estrena un canó de sis lliures de bala i el 1821 la torre tenia un canó amb totes les seves peces, un fusell de fusta, un fusell de ferro i espigardes, totes les armes proveïdes de les bales, metxes i pólvora per entrar en funcionament.
Per últim, l’any 1825 sols es cita un canó de ferro de sis lliures. Dites armes poden donar una idea de l’armament que es gastava per aquella època i que les diferents administracions tenien cura desigual de les necessitats dels torrers, ja sigui amb el pressupost defensiu o amb la cura i conservació de les dependències de la torre.
Aquesta és la torre de vigia de la costa d’Escorca que més temps ha restat en servei.
A mitjan de segle XIX la finalitat de la torre de la Mola va canviar. Ara ja no importava vetllar la mar d’incursions de pirates i bandits; ara per la mar venien altres problemes. L’any 1844 el problema era invisible als ulls humans, però quan se l’anomenava tothom tremolava: es tractava de l’epidèmia de còlera europeu que causava estralls al continent.
Cordó sanitari
A Mallorca es va establir un cordó sanitari per tal que no desembarqués cap vaixell provinent d’Europa que no fos dins un port on poguessin tenir el passatge vigilat en un llatzeret. Per aquest motiu els carrabiners que feien guàrdia a la caleta d’Ariant, i tenint en compte que allà no hi havia cap instal·lació per poder refugiar-se en cas de mal temps, les autoritats decidiren enviar els carrabiners a la torre de la Mola, on suposam que ja estava deshabitada des de feia uns vint anys.
L’any 1867 la torre fou transferida a Hisenda per 8.750 pessetes. Es trobava abandonada i la famosa escala seguia en mal estat.
Curiosament, després de setanta anys d’abandonament, va tornar a recuperar funció durant la Guerra Civil (1936-1939), emprant-se com a punt d’observació per prevenir l’arribada d’avions enemics.
El final de la vida (de moment) de la torre de la Mola de Tuent és la de servir de refugi ocasional de visitants i excursionistes, mirador i colònies d’estiu per a l’estudi de la natura. El Ministeri d’Economia i Hisenda la va cedir a l’Ajuntament d’Escorca l’any 1996. Esperem que en el futur sols serveixi per aquesta noble feina.
Com és la torre?
En el punt més alt de la Mola de Tuent, a 462 metres per sobre de la mar, en el lloc anomenat la Falconera, fou bastida la torre de dotze metres d’alçària per vuit de diàmetre, formada per dos cossos superposats. L’inferior fa uns dos metres i mig d’alçada, té forma de peu de muralla, bastit amb pedres irregulars lligades amb argamassa. La separació dels dos cossos la defineix un anell de marès d’uns trenta centímetres de gruix que sobresurt de la resta del paredat. A partir de l’anell l’edificació segueix en forma totalment cilíndrica amb característiques semblants del primer cos.
La porta es troba orientada en direcció sud-est i està situada a cinc metres del sol. Actualment es pot accedir a ella pujant dotze escalons de ferro clavats a la paret (antigament amb la famosa escala de corda que sempre es rompia). El portal està format per dues peces a cada rebranca i una sola al llindar i a la llinda. Aquesta darrera té gravada una creu. El portal comunica, mitjançant un curt passadís, a l’única cambra de la torre, la qual disposa d’una gran xemeneia incrustada a la paret i situada a la part oposada a l’entrada, i un parell d’armaris dins la paret. Al sud-oest es troba l’escala de caragol que condueix al terrat de la torre.
El terrat, acabat amb rost per evacuar les aigües de pluja, és envoltat d’un paredó de pedra d’uns seixanta centímetres d’altura. L’evacuació de les aigües es fa per una gàrgola llisa. Al centre de la torre es poden veure les restes d’una construcció moderna que servia d’aixopluc i suposam que ocupava gairebé la meitat del terrat. Aferrada a la torre es poden veure restes construïdes que pertanyen a les modificacions fetes durant la Guerra Civil.
A més, la torre comptava amb dos aljubs, un a la vora de la torre i l’altre entre la torre i l’hort d’en Rom (petit tros de conreu tancat de paret cabrera que segurament devia ajudar a matar el temps i la fam).
A la vora de la torre es troben els dos porxos dels torrers, actualment modificats, un convertit en habitatge i l’altre en capella.
Una de les coses més destacables de la torre de la Coma de Tuent és l’àmbit de comunicació ja que, com hem dit en capítols anteriors, aquestes torres no eren de defensa sinó de vigia, i la finalitat primera era la de posar sobre avís a la població de possibles visites no desitjades. Aquesta torre es comunicava, per una part, amb la de na Seca i aquesta amb la torre Picada i amb Sóller; i per l’altra amb la torre de Lluc i la possessió de Menut, i des de la possessió s’avisava el monestir de la presencia per mar de naus perilloses. Per tant la torre de la mola de Tuent potser sigui una de les de més abast de tot el sistema de vigia de l’illa de Mallorca.
Com s’hi arriba?
Un camí de ferradura que, actualment, i degut a les nombroses carreteres que van a la Calobra i a Tuent comença darrera l’església de Sant Llorenç on, de bon principi, es troba destruït per l’intent de construir una carretera sobre ell a la dècada dels vuitanta.
El camí salva un penya-segat i camina planer per sobre de la muntanya de la Mola. Es troba empedrat a trams amb un emparedat bastant rústic.
Aquest camí, abans de l’incendi de Tuent, corria per dins un espès pinar. Actualment la garriga s’ha apoderat de la zona, tot i que el camí segueix fent ziga zagues fins a arribar a la torre i després a l’hort d’en Rom.
Foto: Pep Vicens