Ara llegint
La possessió d’Alfàbia, l’alqueria musulmana amb els millors jardins

La possessió d’Alfàbia, l’alqueria musulmana amb els millors jardins

Al municipi de Bunyola, als peus de les muntanyes de la serralada d’Alfàbia, al bell mig de la Serra de Tramuntana, es troba la possessió d’Alfàbia, que dóna nom a dita zona muntanyosa. Es troba situada dins el terme municipal de Bunyola, en una finca rústica d’unes 120 hectàrees. La seva entrada la trobam entre l’entrada del Túnel de Sóller i l’antic restaurant de Ses Porxeres.

El seu origen es remunta a l’època del domini musulmà de l’illa i possiblement la seva ocupació fos encara més antiga. Segons es pot extreure del Llibre del Repartiment, Alfàbia era una antiga alqueria islàmica, és a dir una petita comunitat rural, conformada per unes poques famílies que es dedicaven principalment a explotar la terra del seus voltants. Dites alqueries formaven part d’un Juz o districte més ampli, el de Musuh-Bunyula, una dels dotze districtes en què es trobava dividida la Mallorca musulmana. Els Juz eren divisions administratives en què s’organitzava una zona i tenien un caràcter comunal, administratiu, fiscal o militar o una combinació d’alguns d’ells. Segons sembla aquests tenien un fort component familiar o clànic. Segons els investigadors, però, segurament en el moment de la conquesta de Mallorca ja haurien perdut les seves característiques comunals i es tractàs d’una denominació arcaica preservada pel conservadorisme lingüístic propi de les comunitats insulars. El seu nom denota el seu passat musulmà: Al-Fabi en àrab significa gerra de la oliva. Amb aquest també podem deduir l’activitat principal de la finca, el conreu de l’olivera i la producció d’oli.

Detall de la font que presideix la clastra de la finca bunyolina. (Foto: Pep Vicens)

Segons la tradició popular, aquesta finca era propietat d’un notable musulmà, Ben Abet, el qual va ajudar al rei en Jaume en la conquesta de l’illa. A canvi de la seva ajuda, li foren mantingudes les seves terres i possessions però en règim d’enfiteusi, ja que la zona on es troba Alfàbia va correspondre a Nuno Sanç, comte del Rosselló. Els seus hereus es convertiren al cristianisme i adoptaren el llinatge Bennàsser, clar exemple del seu origen àrab. Posteriorment la finca passà a la família noble dels Santacília, després que un nét de Joan Bennàssar, que es suposa que era fill de Ben Abet, s’hagués emparentat per matrimoni amb aquesta família noble. Dels Santacília va passar a la també família noble dels Berga i més tard als Zaforteza, els quals encara mantenen actualment la propietat de la finca.

D’aquesta antiga alqueria es poden destacar dues parts ben diferenciades i cada una ben notable. Per una banda es troben el conjunt de cases que conformen la finca. Malgrat que el conjunt dels edificis són del segle XVII i XVIII, aquestes foren edificades sobre antigues restes, i a les quals, s’hi han anat fent afegits posteriors. L’aspecte actual de la finca és degut a la important reforma que va promoure, el 1750, Gabriel de Berga i Zaforteza, un dels homes més rics de l’illa en aquell moment.

Just a l’entrada, la barrera metàl·lica ens mostra la data en la qual fou col·locada, el 1864. Passada aquesta un camí romàntic, dels anomenats “de saló”, flanquejat per plataners ens porta fins a l’entrada.

El gran plater que presideix la clastra principal de la possessió. (Foto: Pep Vicens)

La façana principal és d’estil barroc, construïda amb pedra roja de Mallorca i datada a mitjans del segle XVIII. Les seves portes, recobertes d’una planxa de bronze amb dibuixos geomètrics, pertanyien a la casa del tribunal de la Inquisició de Palma i foren instal·lades quan es va esbucar aquest edifici al segle XIX. El vestíbul mostra dos arcs corpanells i una doble volta de creuer. En el primer aiguavés del sostre del portal d’entrada es troben alguns dels elements més interessants d’aquest indret. El primer d’ells és l’enteixinat policromat d’estil mudèjar de la segona meitat del segle XIV. Aquest es troba envoltat per una inscripció en caràcters àrabs del segle XII, en la qual es llegeix “Alà és gran. El poder és d’Alà. No hi ha més Deu que Alà”, que s’alterna amb les barres de la corona catalanoaragonesa i els escuts dels Bennàsser, els Santacília, els Berga i els Zaforteza.

La clastra amb el plater

De l’entrada s’accedeix a una gran clastra, en la qual destaca un enorme plater que té un diàmetre de capçada de més de vint metres i una antiguitat aproximada de cent anys. També podem remarcar-ne el brollador amb una pila octogonal, amb l’escultura d’un nin amb un peix.

Per un lateral es pot accedir a les habitacions dels senyors, a traves d’una escala presidida per l’escut dels Zaforteza. En aquest lloc es veu una finestra gòtica, resta clara de l’antiga edificació. A l’altra lateral es troba la tafona, a la qual s’accedeix per una rampa empedrada i coberta, en part, per una porxada.

De la casa senyorial en podem destacar en primer lloc el portal renaixentista, per mitjà del qual arribam a un distribuïdor, on hi trobam l’arbre genealògic dels Zaforteza. Altres elements remarcables són les balconades amb vistes sobre els jardins, la biblioteca amb nombroses obres impreses entre els segles XVI i XVIII, la col·lecció de quadres i els mobles antics, entre els quals destaca una gran cadira de fusta del segle XIV, anomenada la cadira del Rei Moro, i que fou exposada en una Exposició Universal a París. A la casa també es guarda una còpia del Llibre de les Franqueses, en el qual el rei Jaume I el Conqueridor, va aprovar el 1246 el repartiment de privilegis entre la noblesa de Mallorca, després de la conquesta de l’illa. Totes les sales estan decorades a l’estil de la noblesa mallorquina de l’època, algunes cobertes de domassos i amb nombrosos quadres, gravats i escultures.

Un dels safareigs de l’enorme jardí de la finca. (Foto: Pep Vicens)

Jardins protegits

L’altre espai destacat d’aquest indret, i pel qual és sobretot conegut, és pels seus espectaculars jardins. Aquests són dels més interessants i importants de Mallorca. Foren declarats el 1954 pel govern espanyol Bé d’Interès Cultural, amb la classificació de Monument Artístic Nacional. Els jardins d’Alfàbia recullen en ells diferents estils com l’àrab, l’italià o l’anglès, però amb un component comú: la utilització de l’aigua com a element cohesionador i vertebrador. Es pot dir que el principal element dels jardins no són les plantes sinó els encisadors jocs d’aigua amb cascades, fonts, brolladors i estanys.

De les cases, a traves d’un corredor amb columnes toscanes es descendeix al primer jardí. El seu accés es fa per una impressionant escala imperial amb balustrada. Aquest és un jardí romàntic del segle XIX, en la part central del qual, es troba un petit llac amb una font al seu centre. Les plantes d’aigua del seu interior, nenúfars, canyes de bambú i altres espècies exòtiques li confereixen un ambient romàntic d’estil anglès.

A la zona dreta trobam una segona pèrgola, encara més espectacular que la primera, formada per 72 columnes i 24 hídries de pedra d’on brollen les aigües que es creuen formant un passadís. També hi ha un aljub de volta de canó i un antic colomar.

Per tornar a l’entrada passam per una interessant exedra, amb un frontó barroc i un relleu d’Hèrcules. L’escala posterior ens torna a deixar davant la façana de la casa.

Una de les estances de l’edifici. (Foto: Pep Vicens)

La finca ha acollit molts visitants il·lustres, destacant-ne entre molts a la reina Isabel II, quan va visitar Mallorca el 1860 i la qual va romandre a dormir. Un altre visitant destacat fou l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, gran promotor i divulgador de les Illes Balears i especialment de la seva estimada Serra de Tramuntana. L’Arxiduc fou acollit pel propietari de la possessió, Joan Burgès Zaforteza i Cotoner, i la va descriure en la seva sempre imprescindible obra “Die Balearen”. Rellegint aquesta obra es pot veure com poques coses han canviat pel que fa als elements arquitectònics i dels jardins en els darrers 150 anys.

Alfàbia, actualment encara pertany a la família Zaforteza, que l’ha convertida en una finca-museu, que permet conèixer com eren per dins les cases senyorials i passejar pels seus impressionants jardins.

La finca està oberta actualment a les visites. (Foto: Pep Vicens)

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt