Ara llegint
L’Alzinar: Basca de calor dins l’agost i tenir cura a la pell

L’Alzinar: Basca de calor dins l’agost i tenir cura a la pell

Sigues tu mateix, els altres llocs estan ocupats.

(Oscar Wilde).

Dilluns d’aquesta setmana gaudirem ja d’un platet de les primeres figues d’enguany, gràcies a les quals soparem d’un bon pa amb oli, pa pagès i oli de Sóller indiscutiblement, amb cebes tendres, tomàtigues de ramellet, pebres verds, i fonoll marí, tot de collita pròpia, acompanyat d’un bon tros de formatge maonès, i un tassonet de vi de Binissalem.

Basca de calor dins l’agost.

Els amics de la pluviometria ens auguren refrescada i pluges (dijous caigueren per Sóller 15 litres, i pel Port 7), pels vinents dies, el que a pesar de no ser molt positiu per les tomatigueres, si seria bo pels bolets, i arbres en general… 

Això no significa, de cap de les maneres, que l’estiu hagi acabat, tot el contrari, en queda tot l’agost i tot el setembre, que segons sembla tornaran a pujar fort les temperatures.

Segons Joan Puigserver, de l’observatori meteorològic de Sa Vinyassa, de Sóller, el juliol ha estat el segon mes, més càlid de la història de Sóller, superat només pel 2015, per una dècima de mitjana.

Dites populars del mes d’agost.


•A l’agost bull el mar i bull el most.

•La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.

•Quan Sant Llorenç (dia 10) porta capa, la pluja no s’escapa.

•Per la Mare de Déu (dia 15) d’agost a les set és fosc.

•Si no plou a l’agost no gastis diners en most.

•A l’agost el bestiar de llana es mor de gana.

A l’agost la dalla bona pels horts.

•Ni a l’agost caminar, ni al desembre navegar.

•La lluna de gener i el sol d’agost són els millors de tots.

•Aigua d’agost, ni vi ni most.

•Quan l’agost plora, la verdura és bona.

•Pluja d’agost, safrà, mel i most

Sabeu que un hort Snack pot donar molt bon rendiment? (FOTO: Joan Oliver)

Els horts a l’agost.

Un altre any, a causa de les altes temperatures, la verema, enguany, teòricament, s’haurà de tornar a avançar, com els darrers anys.

És el millor temps per a collir i menjar melons i síndries fresquets (altre temps, quan no hi havia geleres, els posàvem en fresc dins un paner, dins el pou), així com les saboroses figues que, que ja maduren a les totes.

És hora de fer la collita de la ceba seca (cal deixar-les assecar al mateix hort) i la majoria dels productes de l’hort, com les carabasses i els saborosos carabassons, pebres, cogombres, grells, fesols de fava, bledes, cols, rave, alls i ravenets, encanyar les mongeteres llargues, els fesols pintats i els fesols de fava, si encara no ho havíem fet; podar i relligar les tomatigueres, i especialment regar-les, que aquesta calor ja començaa ser nefasta.

I atenció, les figues de moro i els murtons ja comencen a madurar. Les tomàtigues, albergínies i pebres estan ja al seu punt àlgic, en plena esplendor.

El dia de Sant Llorenç (dia 10 d’agost) és costum segar el moraduix i l’herba-sana, abans de la sortida del sol.

Segons resen les tradicions, per Sant Magí (19 d’agost) l’ametlla s’ha de collir (aquests dies teòricament comença a obrir-se el fruit de l’ametller, però enguany van molt avançades, fa més de deu dies ja s’estaven obrint, a marxes forçades).

És hora de sembrar boques de lleó, llevamans, pèsols, naps, bròquils i pastanagues, i a final de mes raves. Ravenets i julivert (aquest darrer per Santa Rosa, dia 23 d’agost), patates, faves, cols, pastanagues (per Sant Ramon Nonat, 31 d’agost, la pastanaga ha d’estar sembrada), apis, naps d’arrel, porros, espinacs, col llombarda, bledes, remolatxa i ruda. I per als que els agraden les bones calçotades, el mes d’agost se sembren els calçots, aprofitant els probables primers ruixats de finals de mes, si no tocarà regar-los, per aspersió, sudoració, les clàssiques síquies o degoteig.

És el moment de trasplantar les nostres cebes, enciams, escaroles, lletugues, endívies i carxoferes i els apis i coliflors sembrats al mes de juny.

Cal controlar la nefasta presència de les larves de l’escarabat de la patata (Laptinotarsa decemlineataa) a les albergínies, a les que ataquen voraçment. El millor remei és fer-hi una volta cada dia i acabar directament amb elles, amb els dits (la majoria d’insecticides, a més de no ser ecològics, no solen ser efectius i cal repetir el tractament cada 10 dies).

Recordeu que es bo exacallar els nisprers cada dos anys.

Les saboroses pitaies estan florint per segona vegada, aquest any.  (FOTO: Joan Oliver),

Tenir cura a la pell de la cara.

Neteja la teva cara, especialment ara a l’estiu, almenys dues vegades al dia. Trenca l’hàbit de les dutxes massa calentes i llargues, perquè dilaten els porus de la pell i causen enrogiment. En contrapartida les dutxes fredes i banys d’aigua freda són excel·lents per als capil·lars i reafirmar la pell.

Beu, almenys, d’un litre i mig a dos d’aigua al dia, que serveix, entre altres coses, per eliminar toxines i tenir la pell més elàstica; i especialment no oblidis caminar i fer esport. Hi ha també aliments que t’ajudaran a tenir la pell més fina, com els cítrics (taronges, llimones…), la fruita i les verdures (tomàquet, pastanagues…), i especialment menjar un poc de tot per tenir una pell fina.

Molt coneguda tradicionalment és la màscara de cogombre, que també pot ser substituïda per un senzill suc de cogombre (barrejar el suc de cogombre amb una mica de sal i després aplicar sobre el rostre i deixar que reposi durant uns minuts); millor encara, aixafar la meitat d’un cogombre pelat, afegir unes gotes de suc de llimona i una cullerada de cafè d’aigua de roses. Aplicar a la cara i deixar reposar d’un quart d’hora a 20 minuts, retirant-la després amb aigua freda.

Un altre dels remeis casolans i saludables és aplicar suc de tomàquet a la cara. Deixeu reposar des d’un quart d’hora a 20 minuts i retirar amb aigua tèbia, tres vegades a la setmana. Les locions amb àloe vera també són molt útils i saludables.

Inconcebible, Spain is diferent…

S’acaben de complir onze anys de l’inconcebible i històric esdeveniment, ho recordo perfectament, jo encara era un trist i explotat empleat de banca.

Època Rajoy, parlem indiscutiblement dels 65.000 milions d’euros que incomprensiblement (pels que habitualment no pensem malament) l’estat espanyol, deixà a la banca estatal, que s’havien de retornar fins al darrer cèntim.

Quin gran estat, a pesar dels escandalosos beneficis, i inconcebibles pagues dels banquers, ens varen trincat 65.000 milions d’euros de les reserves de caixa dels pensionistes.

Quan habitualment tanquen un pobre per robar menjar per donar als seus fills!

Coses veredes Mio Cid!

La Societat perdona sovint al criminal,

però no perdona mai al somiador.

(Oscar Wilde).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt