L’Alzinar: Dia Internacional de la Llengua Materna i la nova crisi alimentària

“Si romans esperant el moment ideal, mai sortiràs d’on ets; és necessària una mica de bogeria per fer el proper pas”.

(Paulo Coelho).)

Dia Internacional de la Llengua Materna.

L’any 2000, la UNESCO va declarar el dia 21 de febrer (passat demà, dimarts) com a Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement dels tres joves estudiants de Bangladesh que van morir el 21 de febrer de 1952 (un any abans de jo néixer) en defensa de la seva llengua, el bangla, per tal que fos reconeguda com una de les dues llengües pròpies del que aleshores era Pakistan; jornada destinada a la reflexió sobre la identitat a través de les nostres pròpies llengües, de nou, tan maltractades i perseguides per alguns dels sectors propers a l’extrema dreta espanyolista, amb l’objectiu de promoure el multilingüisme i la diversitat cultural i ressaltar la importància d’aquestes llengües maternes, com a patrimoni cultural, identitari i d’integració social.

Al món, s’hi parlen de moment més de 7.000 llengües i dins Europa més de 50, entre elles, per descomptat, la nostra. La llengua és cultura i l’instrument més poderós per a la preservació i el desenvolupament del nostre estimat patrimoni cultural, tangible i intangible, pesi a qui pesi!

Lluitem per la nostra llengua! Defensem la nostra llengua, defensem la nostra identitat, desgraciadament són molts, per aquestes contrades, els que deprecien olímpicament als mallorquins, als balears, a la nostra llengua, a les nostres tradicions, als nostres costums i a les nostres formes de ser.

Indiscutiblement, dins aquesta comunitat es parla el mallorquí i el castellà, i el que cada dia està més en perill és el català i no l’espanyol que, com de costum, té molt bona salut.

Mai, al llarg dels segles, s’havia parlat tant de castellà a Mallorca.

Si no defensem la nostra pròpia llengua acabarà per desaparèixer, matxucada, una vegada més, per la també bella i respectada llengua de Cervantes.

I si s’està atracant una nova crisi alimentària?

Les alarmes ja tornen a començar a saltar, sembla que una nova i dura crisi alimentària (la de valors també fa temps que, desgraciadament, s’està perdent) ens està a punt d’arribar, havent-hi ja més de dos-cents milions de persones sense accés a una alimentació sana i adequada.

Recordem que, en aquests moments, ja hi ha vint-i-quatre països en situació greu d’inseguretat alimentària, dels quals setze es troben a Àfrica.

Aquests passats dies entitats com l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i altres organismes multilaterals, com el Fons Monetari Internacional, l’Organització Mundial del Comerç, el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, i el Banc Mundial (entitats que, per cert, no es mereixen tots els nostres respectes i admiració: un dia d’aquests tornarem a parlar de les seves polítiques i crisi fantasmal creades) estan reclamant (sense predicar, la majoria de vegades, amb l’exemple) accions urgents per a reduir la crisi global d’alimentació, havent pujat fins a la xifra de 350 milions les persones que pateixen inseguretat alimentària en l’actualitat.

No ens falten dobbers, ni menjar, ens sobren avariciosos i xoriços!.

Abans de creure el que posa la premsa, assabentat de qui paga la tinta.

Segons els càlculs de la FAO, els països han invertit més de 710.000 milions de dòlars en mesures de protecció social, encara que d’aquest total els sectors de baixos ingressos han percebut només 4.300 milions, mentre que els d’ingressos alts superen els 500.000 milions. VISCA LA MARE SUPERIORA! Clar, com l’aigua!

Mentrestant des de les planes del Fora Vila, i molt especialment des de l’Alzinar, seguirem recolzant, com cada setmana, els productes locals i de proximitat, productes singulars, diferents i en el seu valor afegit s’hi identifica l’essència del seu territori.

Quan comercialitzem un producte local estem comercialitzant i venent també el territori d’on prové.

Competir avui en dia per arribar a mercats propers i llunyans, ha de passar necessàriament per la diferenciació i l’especialització.

Cuidem els nostres pagesos. Cuidem els nostres camps. Segur que ens ho retornaran duplicat, especialment en salut.

I també problemes d’accés a l’aigua.

I aquesta vegada és l’Organització Meteorològica Mundial la que ha tornat a posar el crit al cel amb la seva nova creuada entorn de les reserves d’aigua, amb un nou informe sobre la disponibilitat de l’aigua potable, segons el qual, en aquests precisos moments, 3.600 milions de persones no disposen del preciós líquid necessari per a sobreviure (ampliables a 5.000 milions, abans del 2050, -si no  s’han mort abans de set-, any anunciat pels catastrofistes, com el començament del final de la humanitat sobre el planeta Terra).

Per cert, segons les previsions oficials, s’espera que la població mundial creixi un 33% i passi dels 7.000 milions actuals als 9.300 milions d’habitants, el que indiscutiblement incrementaria en un 60% la demanda d’aliments (que, a més, requereixen molta d’aigua per ser conreats), sent el canvi climàtic (si reialment existeix, i no és un dels cicles habituals de la nostra Mare Natura), un altre dels factors a ser tingut en compte.

Segons explica l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua, Rafael Marcè: “Al planeta hi haurà la mateixa aigua, però estarà repartida de manera diferent, i en algunes zones la quantitat d’aigua disponible baixarà molt, entre les quals s’hi troba el Mediterrani”.

Sense oblidar la contaminació dels aqüífers, ja tan estesa per aquestes contrades, degut a la sobre població, especialment dins l’estiu, i la sobre edificació, tant dins els pobles i ciutats, com dins les zones muntanyenques, aquestes darreres, moltes d’elles, sense les necessàries mesures higièniques (seguint emprant els contaminants pous negres).

Si seguim amb aquest ritme, amb un parell d’anys, aconseguirem convertir la nostra encisadora Illa en un enterbolit, contaminat i trist Manhattan.

I no oblidem que, de cada dia, augmentaran més les tensions per a la disponibilitat de l’aigua, ja que la gran banca i les multinacionals (sempre tan oportunistes) estan comprant, a marxes forçades, totes les reserves aqüíferes hagudes i per haver.

L’escassetat d’aigua es pot convertir, en una sèrie d’anys, en una amenaça per a la seguretat, sent un factor de desestabilització social que pot desembocar inclòs en conflictes armats, pel control directe dels preuats recursos hídrics.

“He decidit fer i escriure el que m’agrada, perquè és bo per a la meva salut”. (Voltaire)