Les figueres de moro en estat d’alerta
La invasió -gens subtil per altra banda- de diferents plagues de diversa índole ha posat en estat d’alarma els ecosistemes de les Illes Balears, que es veuen incapaços de fer front a les seves manifestacions i veuen posada en perill la seva pròpia supervivència. Nombrosos són els casos que, des de fa alguns anys, han posat en qüestió les mesures de protecció del nostre patrimoni natural -basta recordar alguns noms tan temuts com Xylella o becut vermell-; invasors a qui les administracions públiques s’han vist impotents a l’hora de frenar la seva propagació. Per aquest motiu s’està fent malbé una altra planta habitual a casa nostra: les figueres de moro.
Tot i que la figuera de moro no és una planta autòctona del continent europeu sinó que es tracta d’una planta al·lòctona -és a dir, que no es troba en el seu lloc de procedència- i per tant invasora, fa més de 500 anys que conviu amb nosaltres ja que fou duita del continent americà en els diversos viatges que s’establiren entre continents arran del descobriment del nou món.
La figuera de moro fou una de les primeres espècies vegetals que arribà d’Amèrica a bord dels vaixells dels conqueridors a finals del segle XVI amb una finalitat ben concreta i allunyada del seu consum humà: conrear la figuera com a aliment de la cotxinilla, insecte emprat per produir tints naturals. Tot i que aquesta idea no acabà de funcionar, la figuera de moro ja s’hagué establert a la península Ibèrica des d’on s’anà estenent per tota l’àrea mediterrània.
La cotxinilla (Dactylpius coccus) és un insecte hemípter paràsit que sol tenir com a principal hoste la figuera de moro. L’alimentació d’aquest insecte depèn de l’extracció de la saba existent a les fulles de la figuera. La proliferació d’aquest insecte ha estat afavorida per l’augment de temperatures propiciat pel canvi climàtic. Aquest insecte es propaga per les fulles de la figuera, assecant-les i produint una espècie de cotó fluix que acaba matant la planta.
La primera detecció d’aquest insecte va tenir lloc el 2010 a la zona de Múrcia, des d’on s’ha anat estenent seguint la línia costera -tant en direcció nord com sud- i actualment ja afecta a la major part de les figueres d’Andalusia, València i Catalunya.
En tractar-se de la lluita de dues espècies invasores la comunitat científica va decidir -en un primer moment- no implicar-s’hi; però les dimensions de la plaga han fet que a dia d’avui s’estiguin estudiant mesures de contenció sense gaire èxit. És per aquest motiu que el que es recomana és arrabassar les zones i plantes afectades i cremar-les, sempre evitant tirar-les als fems o a la natura per procurar una major propagació de la plaga.
El sistema de colonització duit a terme per la cotxinilla és a través de l’aire, ja que els mascles poden efectuar petits vols mentre que les femelles són duites pel vent; un cop col·locats sobre l’hoste -en aquest cas la figuera de moro- la cotxinilla passa a xuclar-ne la saba fins que la mata i passa a un altre exemplar.
Malgrat no haver esdevingut un problema a les Illes Balears, la presència de la cotxinilla manté en estat d’alerta la comunitat científica illenca que tem que es puguin produir uns nefasts resultats en les poblacions de figueres de moro, talment com ja ha passat a la península o a casa nostra amb altres plagues com el becut o la cuca del garballó.
Ara per ara, les figueres illenques sembla que es troben fora de perill, però convé estar atents a l’aparició de petites clapes blanquinoses i a l’assecament de les fulles que serien un clar indici de l’aparició de la plaga.
La figa de moro és un dels aliments típics del mes d’agost, malgrat que la seva recol·lecció es pugui allargar fins ben entrat el mes d’octubre ja que és durant aquests mesos quan la figa es troba en el seu punt òptim de maduresa i dolçor.
La figa de moro, també coneguda com a figa de pala, figa de pic, figa de l’Índia o figa de punxa, té la pell molt gruixada i coberta de pues fines que gairebé no es veuen. Per dins està farcida de petites llavors -una mica molestes- però que també es poden menjar; la seva textura és gelatinosa i el seu gust recorda al del meló o el kiwi.
Pel que fa a la seva recol·lecció -que es recomana fer provistos de guants i unes esmolles llargues- convé realitzar-la a primera hora del matí que és quan les espines -que les acompanyen- són menys dures; després cal posar-les en un poal i remullar-les per tal d’eliminar-les. En tenir una pell força dura, convé pelar-les amb l’ajuda de forqueta i ganivet, primer tallant els dos capolls i després realitzant talls longitudinals fins completar la pela.
La figuera de moro és un arbre que no requereix pràcticament cap tipus de conreu ja que sol créixer deixant tan sols algunes fulles sobre el terra. Ara bé, si se la vol esporgar convé fer-ho, segons mana la tradició, o bé el dia de Sant Antoni (13 de juny) o el de Sant Joan (24 de juny), ja que d’aquesta manera produiran fruits durant l’hivern que, segons sembla, són millors que no els d’estiu.
Malgrat tot, la figuera de moro es troba avui en dia en un estat de cauta expectació, ja que es tem l’arribada a la nostra contrada de l’amenaçant cotxinilla que podria deixar-la en un greu estat de desaparició. Un trist esdeveniment que podria titular-se: la història d’una espècie invasora que acabà essent envaïda.