Les reserves naturals són insuficients per revertir la pèrdua de biodiversitat
Enmig de la creixent preocupació per la pèrdua accelerada de biodiversitat a tot el món, un nou estudi liderat per investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC-UIB) en col·laboració amb el Centre de Recerca per al Canvi Ecològic de la Universitat de Hèlsinki (Finlàndia) aporta llum sobre els efectes de les àrees naturals protegides.
L’estudi, realitzat al llarg de quatre dècades i que ha avaluat 638 espècies animals, conclou que les àrees protegides no són capaces, per si soles, de revertir la pèrdua de diversitat biològica, segons una nota feta pública avui mateix per la UIB.
Tot i que les àrees protegides es consideren essencials per combatre la disminució de biodiversitat, les conclusions d’aquest estudi posen de manifest que tan sols una petita proporció de les aus, mamífers, plantes i fitoplàncton estudiats es beneficia explícitament de la protecció en aquestes àrees.
Només desacceleració
En el millor dels casos, aquestes reserves naturals aconsegueixen una desacceleració del declivi poblacional d’algunes espècies, encara que aquest efecte no és uniforme en totes elles, per la qual cosa resulta una solució incompleta i parcial.
Els resultats indiquen que la mida de l’àrea i el temps d’aplicació de les mesures de protecció són factors cabdals per millorar els resultats en termes de conservació, i que aquest impacte positiu s’observa de manera general en diverses espècies, independentment de l’estat d’amenaça o dels trets particulars, i és més evident en mamífers, plantes i fitoplàncton.
L’estudi conclou que, tot i que les àrees protegides són valuoses per protegir espècies, hàbitats i ecosistemes sotmesos a canvis constants a causa de factors globals, requereixen una atenció acurada. Fa una crida urgent a la comunitat científica i als responsables de polítiques ambientals, i subratlla la necessitat apressant de mesures concretes com ampliar les àrees protegides, millorar-ne la connectivitat i afinar-ne la gestió, així com fer-ne avaluacions rigoroses de l’efectivitat per tal de maximitzar l’impacte en la conservació de la biodiversitat.
Andrea Santangeli, autor principal de l’estudi, ha comentat que «les nostres troballes no han de privar-nos d’establir àrees protegides. Més aviat al contrari: demostren que aquestes àrees ens proporcionaran un temps preciós per contrarestar la pèrdua ràpida d’espècies. Protegir una àrea ajudarà a frenar la pèrdua local de moltes espècies, però alhora no podem aturar la pèrdua d’espècies simplement reservant petits fragments de terra aquí i allà i esperar resultats mil·lenaris».