Oratori de Crestatx , història i arquitectura (I)

    Milers de milers hauran estat els poblers i pobleres que al llarg dels segles, des de la seva fundació el 1285, han rendit visita a l’ermita de Crestatx participant en celebracions religioses i populars que, lògicament, han anat canviant amb el pas el temps, però sempre amb una veneració secular cap a la patrona que es venera a l’oratori: Santa Margalida.

   Unes celebracions que, des de les dues últimes centúries, se centren més aviat en el tan popular i tradicional pancaritat de dimarts de Pasqua, el Dijous Llarder i, més recentment, a la festivitat de Santa Margalida o el Crestatx Poètic. Crestatx i la seva ermita també acullen altres celebracions o esdeveniments familiars o de diferents associacions culturals i d’oci.

   No tants milers seran els visitants d’aquest bell paratge que, durant la seva estada a Crestatx, hauran visitat l’ermita per honrar la imatge de la seva patrona, Santa Margalida. Molts manco seran els que s’hauran aturat a observar detingudament l’entorn exterior i interior de l’oratori. I moltíssims manco s’hauran preocupat de conèixer la història que envolta aquest lloc tan emblemàtic, estimat i respectat pels habitants de l’antiga vila d’Uialfàs.

   L’alqueria de Crestatx ja es troba documentada l’any 1256 i a agrupar una vintena de famílies. La primitiva església, que data de l’any 1285, era d’estructura molt simple formada per una nau a doble vessant i cuidada per un donat; sabem que l’any 1381, n’era donat en Pep Miró. Durant el segle XIX es feren obres de reforma, una l’any 1820, i l’altre a començaments de 1895, de la que en parlarem detalladament més endavant.

   Són diversos els historiadors, la majoria locals, que ens han deixat dades suficients per conèixer la completa història de Crestatx, dels seus orígens, del seu enclavament, del seu entorn, de les restes arqueològiques que alberga en les seves entranyes, de la seva ermita, dels seus primers pobladors, de la batalla lliurada l’any 1522 al Puig de Son Sabater, de la devoció dels poblers per la seva patrona Santa Margalida que des de sempre tingué allà el seu estatge.

   Centrant-nos aquí i ara a l’ermita i basant-nos en les informacions, llegat dels historiadors consultats com el vicari Joan Parera Sansó, el pare Josep Obrador Socies, Joan Mascaró Passarius o l’escriptor i Cronista de la Vila n’Alexandre Ballester, i per les dades recollides en el llibre Sa Pobla. La gent, el medi, la història, editat per l’Ajuntament de sa Pobla (novembre del 2003), sabem que «Aquesta església de gust arcaic i senzill, fou la primera parròquia de sa Pobla, servint de bressol als fundadors d’aquesta vila marjalenca […] Després que el rei En Jaume II l’hagué declarada vila reial, llavors una possessió amb aspecte de llogaret, els seus pobladors començaren a allunyar-se de Crestatx a la recerca de terres més fèrtils i properes a s’Albufera, aixecant un nou temple un poc més lluny. Però mai oblidarien a la seva Santa Margalida estimada, que si abans únicament presidia aquest recés de devoció, més endavant empararia tot el terme com a patrona de sa Pobla de Vialfàs».

Història i arquitectura

   L’església de Crestatx, com s’ha dit, apareix documentada el 1285, sent per tant anterior a l’establiment de la vila de sa Pobla. Aquell primer edifici formava part del conjunt d’esglésies de repoblació que s’alçaren poc després de la conquesta catalana: Sant Miquel de Campanet, Sant Pere d’Escorca o Santa Anna d’Alcúdia. La primitiva església oferia una estructura molt simple: una nau única rectangular coberta amb enteixinat de fusta, substituït per un arc de canó a la fi de 1770 perquè amenaçava ruïna, ja que, sent de fusta, fàcilment desprenia goteres i acumulava humitat que produïa esquerdes a les parets.

   La campana de l’espadanya fou substituïda en dues ocasions: el 1791 i el 1911. El 1820 s’iniciaren unes reformes de més envergadura. I el 1894, per iniciativa del vicari Parera, s’acordà ampliar l’oratori i s’encarregaren els plànols al seu paisà en Miquel Alcover i Sureda, prevere de Manacor, germà de mossèn Antoni Maria Alcover. Executà les obres, que començaren l’abril de 1895 i finalitzaren el mes de setembre de 1906, el mestre picapedrer en Jaume Rosselló ‘Gris’, amb un cost total de 4.772 pessetes (uns 300 euros d’ara), segons resa en una làpida de pedra de Santanyí instal·lada en el frontispici de l’ermita. Els materials de construcció foren aportats per la confraria de Santa Margalida. L’abril de 1907 es procedí a la seva «solemne benedicció», data que fa suposar que coincidia amb les festes de Pasqua. Ara se n’han complert cent catorze anys.