Pagesos: una lluita constant contra les plagues

El productes fitosanitaris, esquers sexuals  i trampes destinades al control o extermini de plagues que podem trobar als cítrics, fruiters, oliveres, hortalisses (exceptuant les patateres), vinya… són bàsics pr combatre les plagues que ataquen els furits. Uns atacas que posen en perill tant la comercialització com el consum.

La fruita.

Una de les plagues a les que es té més esment, entre altres,  és la mosca de la fruita (Ceratitis capitata), una mosca que pertany a l’ordre de les dípteres, que es troben incloses en la família de les tephritides.

És originaria de la costa occidental d’Àfrica, on viuen espècies molt properes, i des d’aquell indret s’ha estès a totes les zones temperades, subtropicals i tropicals dels dos hemisferis.

De fet, és considerada una espècie cosmopolita com a resultat de l’acció de l’home que l’ha transportada de forma involuntària per tot el món.

A pesar del seu origen, se la coneix també com a mosca mediterrània o de la fruita, i és que aquí, a les terres de la conca mediterrània, és on la mosca ha fet el seu agost a costa dels pagesos i productors.

El seu tamany és un poc menor que la mosca domestica (4-5 mil·límetres de longitud) i de colors molt llampants: groc, blanc i negre.

La duració del cicle de la mosca depèn sobretot de la temperatura. A temperatures inferiors a 14 graus centígrads la mosca es troba en estat d’hivernació, però quan aquesta temperatura puja comença la seva activitat que pot arribar a les sis, o fins i tot a les vuit generacions en un sol any. L’insecte surt del seu amagatall i als quinze minuts ja pot volar i cercar substàncies ensucrades per desenvolupar la seva activitat sexual. Els mascles acudeixen a les femelles degut a la secreció olorosa que aquestes desprenen, que és precisament l’emprada per combatre les mosques, en forma de feromona.

Un cop fecundada la femella aquesta cerca fruites i es guia per l’olor i el color (groc i taronja són els preferits). Per això no ataca la fruita verda. A cada fruita hi pot pondre entre 300 i 400 ous dels quals, desprès de dos dies, naixeren les larves, minaran la fruita i la faran malbé. Un cicle anual de la mosca pot començar durant un hivern càlid atacant les taronges i mandarines, seguint durant la primavera amb els albercocs, a l’estiu l’objectiu són els melicotons i peres, el setembre li toca el torn a figues, caquis, figues de moro i el raïm, i torna a començar amb les taronges i les mandarines.

L’olivera.

La mosca de l’olivera (Dacus oleae) és un dels altres maldecaps dels pagesos de la nostra terra. Aquesta mosca de la família dels tripèdits la podem troba a la zona mediterrània, Àsia occidental i moltes zones d’Àfrica. Es tracta d’un animaló que quan es adult fa la mida de 4 a 5 mil·límetres de longitud. Les femelles tenen l’abdomen més rodonenc i els mascles són més estilitzats.

Passa l’hivern en estat larvari sota terra. Durant la primavera compareixen els adults que s’alimenten de substàncies ensucrades i nitrogenades, des de flors fins a excrements d’altres insectes. La femella posa els ous a les olives quan aquestes són verdes, mentre tinguin entre 8 i 10 mil·límetres de diàmetre. Normalment aquestes mosques fan tres generacions a l’any, i si els anys són favorables poden arribar a quatre. Viuen entre 35 i 60 dies.

Els factors climàtics, temperatura i humitat, influeixen decisivament en el desenvolupament de la plaga. Aquest fet limita la seva àrea geogràfica a zones properes a la mar, per tant les nostres illes són unes terres molt favorables per al seu desenvolupament.

Aquesta és considerada una de les plagues més importants i temudes de l’olivera. La mosca posa l’ou dins l’oliva quan aquesta encara és verda; la larva es menja fins a un 20% de l’oliva; a més moltes d’olives picades cauen  i minva l’esplet. Però un dels mals pitjors és el que provoca en la qualitat de l’oli. Les galeries que forma la larva dins l’oliva fan que aquesta es contamini amb fongs com el Gloeosporium olivarum i altres bactèries que alteren greument la qualitat de l’oli, causant un augment de l’acidesa i el deteriorament de les característiques organolèptiques.

Caparreta.

Un altre dels enemics de l’olivar que cal anar en compte es la caparreta globulosa: Saissetia oleae. Aquest insecte de la família dels còccids es troba molt estès per tota la conca mediterrània, afecta sobretot els olivars i els cítrics, preferint ambients a l’ombra, frescs i humits. Aquesta cotxinilla succiona la saba i segrega nombroses substàncies ensucrades (melassa) que impregna l’olivera i quan la humitat augmenta facilita l’aparició de fongs negres (la mascara) recobrint els teixits vegetals i disminuint la fotosíntesi de l’arbre, debilitant-lo.

Mildiu.

La vinya i les hortícoles tenen un enemic comú i molt potent, el mildiu, provocat per un fong (Plasmopara viticola). Aquest fong pot atacar tots els òrgans verds de la planta -sobretot de la vinya- si les condicions ambientals li són favorables, provocant la pèrdua de més del 50% de la collita.

Els símptomes són unes característiques taques d’oli a les fulles, que amb el temps tornen rogenques. Els atacs forts poden produir una dessecació parcial o total de les fulles, fins i tot poden deixar la planta sense elles, motivant una debilitació molt grossa de la planta. El mildiu igualment pot atacar els sarments i els raïms, per la qual cosa poca part de la planta es salva de la infecció.

L’activitat del mildiu comença durant la primavera amb la germinació dels conidis, que han passat tot l’hivern en terra. Del terra atacaran primer les fulles i després la resta de la planta. 

Cendrada.

La cendrada o oidio (Uncicula necator) és un altre fong originari d’Amèrica del Nord, però molt estès a les nostres illes. Amb condicions favorables pot donar lloc a la pèrdua total de la collita. La cendrada, a diferencia del mildiu, necessita elevades temperatures, una atmosfera seca exempta d’humitat i nits fresques.

Ataca tots els òrgans de la vinya, tot i que prefereix brots, sarments i raïms. Els símptomes més clars són un polsim blanc (d’aquí el nom de cendrada) que compareix a les fulles, als sarments hi apareixen taques verd obscur que, a mesura que van creixent, passen a color axocolatat fins acabar de color negre. Els raïms comencen amb un color plom recobrint-se de pols i acabant per rebentar el gra del raïm.

Quan causa més mal és durant la floració del raïm, que el fa desaparèixer, debilitant de pas a tota la planta.

Botritis.

Una altra plaga que sovint va associada amb la cendrada és la botritis (Botryitis cinerea). Aquest fong és el causant d’àmplies necrosis que tenen l’aspecte de cremades. La contaminació es pot produir directament, per la penetració dels filaments o per ferides produïdes per cucs, calabruix o qualsevol causa que alteri la pell de la planta.

La botritis la podem combatre amb tebuconazol, ciprodinil o fenhexamida.