Passat i present de les fires de sa Pobla

De les tres fires que se celebraven el segle XIX a l’actual Fira de l’Arròs Pobler

Si bé no es té constància documentada que permeti conèixer, amb més o menys exactitud, la institució de la primera fira a sa Pobla, sí que es pot afirmar que una fira que se celebrava el primer divendres de novembre ja existia a principis del passat segle XIX. I consta, segons un reportatge publicat per Alexandre Ballester en la revista local Vialfás el novembre de 1957, que en sessió plenària celebrada el 24 d’octubre de 1886, “… Es va tractar respecte a la creació de dues fires, sense perjudici de la qual se celebra des de fa temps, donada la importància que té adquirida en la població…”.
La referida fira que se celebrava “des de fa temps”, com queda dit, aquesta tenia lloc el primer divendres del mes de novembre i, per tant, era una data movible, i l’endemà dissabte al matí se celebrava el “firó”. Les dues noves fires que es va acordar crear en 1886, es van fixar per als dos últims diumenges del mateix mes de novembre i es van celebrar fins ben entrada l’última dècada dels anys 50 del passat segle XX. La primera, és a dir la del divendres, va deixar de merèixer interès i va desaparèixer del calendari firal, mentre van continuar celebrant-se les dels dos diumenges, que coincidien amb el tradicional mercat dominical, circumstància que els proporcionava notable concurrència de visitants, que aniria disminuint amb el pas dels anys.
Segons consta en els registres municipals, l’any 1953 la denominada “darrera fira” va registrar 110 llocs de firaires, en la de 1954 el nombre de firaires era de 94, per a passar l’any següent a 84 i baixar a només 75 llocs en 1956. Aquest gradual llanguir de les fires, obeïa, segons els observadors, al fet que, així com avançaven els temps, el sentit, l’essència o el mateix significat d’aquestes, anaven canviant empesos per un progrés que aportava noves ofertes i noves oportunitats que afectaven els hàbits de vida de la societat.
A sa Pobla, on predominava amb força el sector agrari, el mes de novembre tancava l’any agrícola i es preparaven les terres per a una nova “anyada”. Els pagesos ingressaven el producte de les seves collites i liquidaven els seus comptes amb els industrials -ferrers, mecànics, fusters i comerciants- es pagaven els lloguers, els “sensals” i es renovaven o cancel·laven els contractes amb els amitgers i arrendataris. Es compraven els articles domèstics de primera necessitat i les eines o maquinària agrícoles… I fins a les fires del pròxim any.

Com si es tractés d’una premonició, el cronista, llavors encara no oficial, Alexandre Ballester comentava en l’esmentat reportatge que “Si es vol continuar amb elles (les fires) com a centre d’interès i no com a meres tradicions, cal donar-los un caràcter nou d’acord amb els temps que vivim: exposicions de maquinària agrícola, com ja es va fer en alguna ocasió; concursos de bestiar, demostracions d’altres tècniques de cultius. En fi, d’alguna cosa que tingui raó de ser a alguna cosa que lamentablement la va perdent.”
I així va succeir. D’aquelles fires de mitjan segle passat, només resten en la memòria dels més vells els noms d’aquells populars firaires, com “na Simona”, la castanyera que els nens anaven a esperar a l’estació del tren. “L’amo en Lluc” i les seves ratetes grises que es menjaven una ensaïmada. Les torroneres de Can Delante d’Inca. I tants altres personatges i atraccions que formaven part d’aquella nòmada faràndula firal.
Per la seva part les generacions de les dècades dels 40 i 50, guarden en els seus records aquella Plaça Major i carrers adjacents atipats de firaires que durant quinze dies habitaven en les seves barraques de fusta o lona. Aquells salons de tir amb el punt de mira de les seves escopetes desviat per a dificultar el blanc. El joc a la ruleta que sempre beneficiava al seu amo. O aquella aroma de la poma ensucrada, de xurros calents, de coco, castanyes i torró de Can Calent.

Fira de Tardor

Van haver de passar anys perquè sa Pobla, els seus governants, comerciants, restauradors i altres associacions, es decidissin a donar-los a les fires un altre sentit, a dotar-les de nous atractius més concordes amb els temps que corrien ja en l’última dècada dels anys noranta del passat segle. Va ser l’any 1991, quan el consistori que presidia com a alcalde Jaume Font Barceló instaurà la “Fira de Tardor”, que en la seva primera edició es va celebrar el dissabte 23 i diumenge, 24 de novembre, l’últim cap de setmana del citat mes, conservant-se, així, la tradició de celebrar la que abans es denominava “darrera fira”.

La novetat més important que presentava aquella fira va ser la instal·lació d’una gran carpa que cobria tota la Plaça Major, sota la qual van instal·lar els seus llocs d’exposició i venda els diferents comerços locals i altres de fora. Es van programar diversos actes culturals i populars, mostres de bestiar i altres animals autòctons, de maquinària agrícola i automoció, que ocupaven considerables extensions en les places Mercat, Ferrocarril i altres carrers de la població. Aquella primera edició va coincidir amb la institució, el mateix, any de l’“Associació de Comerciants i Empresaris de sa Pobla”, presidida per Sebastià Campins Ballester.
Les següents edicions de la Fira de Tardor es van realitzar sota el format temàtic, com van ser la recreació sobre la Plaça Major de les antigues activitats agrícoles, caça i pesca que es desenvolupaven a s’Albufera; el cultiu de la patata i l’arròs, les matances familiars. Es prestava especial atenció a les activitats empresarials locals; comerç, indústria, artesania i cultura. La gastronomia jugava i juga encara un paper importantíssim. Amb la col·laboració de bars, i restaurants es va instituir el “Menjar bé a sa Pobla”.

Fira de l’arròs pobler

El juliol de 2015, l’alcalde de sa Pobla Biel Ferragut, davant l’advertiment d’alguns agents socials sobre les greus dificultats que es comentaven sobre l’exportació de la patata, va manifestar a través dels mitjans de comunicació que es protegiria, “en tot el que fos necessari al sector agrícola dins de les possibilitats del consistori, i en les funcions que determini el Pla Estratègic Sectorial que sol·liciten els agricultors”. Així mateix, afegia que s’havia d’estar preparat per si es produïa una situació adversa per a l’exportació de la patata, “s’ha de tenir un pla B o com a mínim alguna cosa que pugui alleugerar una crisi aguda, si és que arriba a produir-se”. El pla B per a Ferragut era el cultiu de l’arròs.

Al novembre d’aquell mateix any, la durant 23 anys denominada Fira de Tardor, es rebatejava com Fira de l’Arròs Pobler, rememorant la importància que va tenir el centenari cultiu en els aiguamolls de s’Albufera, després de la seva dessecació i la importància que va adquirir, de nou, a principi dels noranta del passat segle, gràcies a la iniciativa d’uns pocs agricultors d’experimentar el seu conreu en terres de regadiu. Un sistema de cultiu que pel seu rendiment ha fet que el conreu de l’arròs pobler hagi recobrat la seva esplendor, a causa de l’especial textura del gra de les varietats bomba i bombeta.
Enguany se celebra l’octava edició de la fira poblera, assaonada amb l’extensa i deliciosa oferta gastronòmica que posen a disposició una vintena de restaurants locals que participen en la ben consolidada mostra “Menja bé a sa Pobla”.