Passejant per la Serra de Son Fe
Aquesta petita serralada es troba en el terme d’Alcúdia, entre el Massís del Puig de Son Vila per Ponent i el Puig de Son Sant Martí a Llevant. La seva ubicació ens oferirà unes vistes inèdites sobre tot el nord i el pla de Mallorca des de poc més de dos-cents seixanta metres d’altura. Una curiosa font i unes restes d’origen i funció indeterminada ens desafiaran per aconseguir ubicar-les en un entorn ple d’història i belleses naturals.
L’itinerari és circular, amb inici i final al Camí de Biniatria, una mica abans del petit llac de Son Fe. El recorregut no segueix camins. Es tracta d’anar seguint un itinerari a partir de fites, tiranys poc marcats i navegació a partir de referències geogràfiques. Pot arribar a ser incòmode per la presència de roca, pedra solta i càrritx. El descens per Sa Coma Fonda requerirà tècnica i familiaritat amb pendent importants i terreny brut i poc agraït. Amb paciència i seny es pot fer sense més inconvenients. Demanda bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell no arriba als dos-cents metres i excepte la inicial pujada, molt rosta, al Penyal des Migdia, sempre amb pendents assumibles. En el tram en què transitem la garriga per enllaçar el final de Sa Coma Fonda amb el Camí de Biniatria hem d’anar amb compte. Hi ha un vertader laberint de caminois. Convé parar esment a la navegació, encara que les referències són clares generalment. Recomanem vivament fer ús d’un mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua i la presència de mosquits en algunes èpoques de l’any, pot arribar a ser força empipadora.
No ens cansarem de repetir que aneu amb atenció, alerteu amb la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Les platges dels voltants poden ser un atractiu final més.
Una recomanació. Feu el possible per reduir el nombre de vehicles, fent cotxades. Habitualment és divertit compartir espai amb altra gent. El medi ambient, la vostra butxaca i salut mental us ho agrairan.
Advertiment
La qualitat de les imatges ha estat afectada per les poc propicies condicions atmosfèriques amb la poca llum d’un dia tapat i turmentós. Ho lamentem.
Llac de Son Fe
Passat el punt quilomètric 47 de la carretera Palma-Alcúdia girarem a la dreta per agafar la carretereta del Camí de Biniatria. En la primera volta a l’esquerra veurem un racó a la dreta a on podem deixar els vehicles, no més enllà de dos o tres.
Comencem a caminar per la sendera que neix darrere de l’esplanada, al principi molt coberta de vegetació. En poques passes toparem amb la làmina d’aigua del Llac de Son Fe. Es tracta del buit deixat per les excavacions de l’antiga Pedrera de Son Fe que l’aigua infiltrada ha omplert, creant aquest racó encisador i un peculiar ecosistema amb un bon conjunt de plantes aquàtiques. Voregem per un tirany que envolta la llacuna per la dreta i seguim per un tirany que puja pel damunt el coster més rost i que tanca una petita barrera que hem de superar.
Sense camí clar, just amb algunes esquives fites començarem a pujar en direcció sud-est. Aquí i allà un caminal esvaït va fent anades i vingudes guanyant alçada de forma progressiva enmig d’aquest desert de càrritx i argelagues. Quan el cos ens demani descans, girau-vos per fruir de les gairebé màgiques vistes sobre el Port de Pollença i la seva badia.
Font de Son Fe
En una de les voltes que fa el tirany que seguim veurem una curta trinxera en la terra vermella que suporta l’atapeïda coberta vegetal amb una petita entrada. És la Font de Son Fe, una peculiar construcció situada a entre 170 i 180 metres d’alçada del coster septentrional de la Serra de Son Fe.
Us convidem a endinsar-vos en el seu interior. Us sorprendrà la sala coberta per una volta de pedra a on, en una obertura quadrangular obrada en una paret de mares, regalima l’aigua que desemboca en una pica situada a la dreta. Tot l’ambient traspua humitat i serenor, amb una temperatura fresca.
Segons afirma la famosa web www.fontsdetramuntana.com “A la paret de marès hi ha alguns grafits entre els quals en destaca un que diu “MSERRATI”. (…) aquest gravat es podria referir a Miquel Serrat, propietari/concessionari de la Mina de Son Fe l’any 1890. També (…) existeix una altra possibilitat, en aquest cas es tractaria d’una referència al concessionari de la dècada de 1940, José Sánchez Montserrat tenia el costum de berenar cada dematí amb una gerra d’aigua d’aquesta font i, per això, cada dia hi enviava un obrer.”
Penyal des Migdia
Des de la font veiem una canal rocosa en la qual un xaragall ens obligarà a esforçar-nos per arribar a la carena. Després de visitar la font continuem pujant per una canal rocosa i de seguida aconseguim una petita rosseguera que superem sense cap dificultat. Alguns caramulls de pedres ens guiaran en la part final per arribar al Penyal des Migdia.
Les vistes des d’aquí són de gran bellesa i abasten les badies de Pollença i Alcúdia. La serralada de La Victòria fa de divisòria entre les dues extensions marines. La Serra del Puig de Sant Martí se situa abans que les redones elevacions del Puig dels Oscols. Més properes a l’immens fumeral de la central elèctrica d’Es Murterar, els turons del Puig de Can Moi i del Puig de Sa Galera prolonguen el territori ondulat. El paisatge sembla un extens tauler d’escacs amb una infinitat de finques que s’estenen fins a la mar.
Puig de Son Fe
Des de la carena del Penyal des Migdia veurem el vèrtex geodèsic del Puig de Son Fe, el punt culminant de la jornada des dels seus dos-cents seixanta-cinc metres. De nou convé fer una aturada i donar una ullada a l’entorn. Cap a Ponent s’hi troben les cases de Son Fe i relativament a prop tot el que queda dels pous de les mines de lignit que varen prendre el nom de la contrada. Una mica cap al nord-oest s’hi descobreix la casa d’espiritualitat de Son Fe, lloc de retir i descans per a la comunitat de monges agustines de la nostra illa.
Reprenem la marxa seguint cap al sud, seguint la carena. A la dreta la Coma de Can Vic i a l’esquerra la Coma Freda. No hi camí marcat ni falta que fa, ja que el rumb és evident. Càrritx, argelagues i rocam faran patir les extremitats inferiors. Toparem una reixeta de filferro metàl·lic que hem de superar en el punt en què forma angle recte amb un altra branca d’aquesta separació artificial. Amb la guia de la filferrada a mà esquerra anirem fent camí en suau baixada cap al coll previ al Puig de Na Bassera. Tot l’espai de l’albufera i la costa de la badia d’Alcúdia ens acompanyarà a Llevant.
Les restes d’una extensa murada ens sortiran a camí. L’origen d’aquests rastres de l’antiguitat són incerts i hi ha discrepància entre la comunitat acadèmica sobre els seus constructors. Murades talaiòtiques, castrum romà, defenses improvisades contra les invasions vikingues… són algunes de les especulacions. O totes alhora!
Nosaltres passarem a l’altre costat de la reixeta guia i ens dirigirem, un peu davant l’altre, cap a la collada que separa la Coma Clara a l’oest i la Coma Fonda a l’est.
Puig de Ca Na Bassera
Des de la collada queda una relativament còmoda i suau pujada cap al Puig de Ca Na Bassera. El cim arrodonit i planer està conformat per dues prominències marcades per caramulls de pedres aportades per altres caminants. Des de la primera s’atalaia el Pla de Mallorca, amb Sa Pobla com a protagonista més proper. Búger i Muro formen fan part de la porta a aquesta comarca. L’altra, situada a pocs metres, ens proporciona una impactant i esplèndida vista sobre l’albufera amb el forat negre de Es Murterar ben avinent.
Coma Fonda
Ara la cosa es complicarà una mica. Hem d’iniciar la baixada cap a la Coma Fonda. Tant podem anar directament des de Na Bassera com desfer camí i agafar-ho des del coll precedent. Massa diferencia no hi trobareu. Ni camí en el terreny rost, cobert de vegetació i amb poques fites, si és que alguna aconseguiu destriar. La llera del torrent és la guia més fiable. Botareu una mica allà, una mica aquí, evitant algun pas per la dreta o pel costat contrari. Com les vostres cames i habilitats us aconsellaran. Tot és bo i dolent alhora.
La imatge de la descomunal planta fotovoltaica ubicada a veïnat de la mastodòntica i mig desballestada central tèrmica us omplirà els ulls. El que costa fer la corrent!
Desembocareu en un bosquet en qui el torrent tornará dolç. Sortiu per l’esquerra seguint un tirany que s’anirà engrandint fins a esdevenir camí. Sabreu que esteu ben encaminats quan localitzeu unes construccions a les quals hi ha afegida un pou amb coberta piramidal i un abeurador. La data de l’any 1953 mig esvaïda al pou expressa l’any de la darrera renovació.
Continuant trobarem altres construccions dedicades aparentment a acollir els ramats que pasturen per la zona. A l’esquerra els munts de cendres resultats de la crema de carbó per generar electricitat. Un gir a l’esquerra vos permetrà seguir l’ampla pista que supera una altra separació per un caminal.
Pel camí de Biniatria
Una mica més endavant aconseguim una altra barrera metàl·lica que dóna accés al Camí de Biniatria. Després de buscar la millor manera de sortir, accedim al camí asfaltat. Seguim per ell durant una estona. Anirem fent la volta a la serra per l’extrem nord-est. Deixem a la nostra esquerra les cases de Son Fe que identifiquem pel rellotge de sol que té en la façana i ja de seguida arribem al punt d’inici, tancant el recorregut.
Temps aproximat damunt tres hores i mitja sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa Serra de Tramuntana editorial Alpina
wikipedia en català
https://artxipelag.com/patrimoni-industrial/mina-son-fe/?lang=es
Son Fe, mines i una Casa d’Espiritualitat
La possessió de Son Fe és una possessió d’Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra del mateix nom, a la vora de la carretera Palma-Alcúdia, pas natural entre Es Pla i l’extrem nord de Tramuntana.
Jaume I el Conqueridor el va atorgar a un parent, Pere de Montpeller, durant el repartiment de Mallorca, donant-la el nom de Montitxel·lo o possessió de Montitxel·la. En 1651 passà a formar part del patrimoni de Francesc Fe, militar mallorquí. Amb el pas del temps, aquesta possessió canvià de nom i passà a ser coneguda com a Son Fe, en referencia a aquest propietari. Era considerada com una de les possessions més grans i impressionants de la localitat. Al segle XVIII passà a l’ennoblida família Verí. A finals del segle XX la família Bennàsser, llinatge molt habitual a Sa Pobla, l’adquirí. Com moltes finques va patir un procés de segregació en el que la part nord passà a les monges agustines d’Alcúdia.
A partir de 1890 es varen començar a explotar les mines de lignit per alimentar els processos industrials de la comarca. Fins a tres pous, anomenats Adela, Josefina i Verge del Puig, es posaren en marxa. Una colònia industrial es va erigir per allotjar als treballadors i les seves famílies, a veïnat de les instal·lacions extractives i transformadores. Amb la construcció del convent de Son Fe el 1935, les filles dels miners gaudiren de l’escola impartida per la institució religiosa.
Les mines varen tancar en 1975 després de gairebé més de vuitanta anys d’explotació. El convent es va transformar a partir dels anys vuitanta en el que es coneix com a Casa d’Espiritualitat de Son Fe, a on es fan trobades religioses, culturals i d’esplai, a més de ser una de les residències de vacances per les monges agustines de Mallorca. La colònia industrial ha desaparegut pràcticament i el que queda no és més que un conjunt de runes perilloses i irrecuperables.