Puig de Sant Salvador, el vigilant de Llevant

Aquesta elevació guarda i estructura la comarca del sud-est de Mallorca. Aquesta ubicació privilegiada, ja coneguda en l’antiguitat, el va convertir en lloc d’espiritualitat i devoció per les gents de la comarca, molt especialment pels felanitxers. Avui en dia, transformat en un dels miradors preferits pels nostres visitants, ha esdevingut en una atracció turística. Encara conserva, així i tot, un aire dels temps passats de recolliment, silenci i devoció.

L’itinerari és d’anada i tornada, amb inici i final al petit descampat situat a l’altre costat de la creu de camins que marca l’inici de la ruta a peu. El recorregut segueix sempre camí, encara que en algunes ocasions haurem de travessar la carretera que puja fins al Puig. En aquestes ocasions, vigileu el trànsit de vehicles per evitar ensurts. Un conjunt d’indicadors en fusta amb un punt vermell pintat ens indicaran la bona direcció. Les referències són clares generalment. Pot arribar a ser incòmode per la presència de roca, pedra solta i una mica de càrritx, però en general està en bon estat. El descens ho farem pràcticament pel mateix itinerari amb una visita a Es Picot. Amb paciència i seny es pot fer sense més inconvenients per a tothom. El desnivell supera per poc els dos-cents cinquanta metres sempre amb pendents assumibles. Recomanem, com sempre, fer ús d’un mapa per gaudir de l’entorn geogràfic. No hi ha punts de proveïment d’aigua i la presència de mosquits en algunes èpoques de l’any, pot arribar a ser força empipadora. Gairebé tot el temps es va pel coster nord, protegits per l’ombra dels pins i la garriga que adorna les faldes del Puig de Sant Salvador.

No ens cansarem de repetir que aneu amb atenció, alerteu amb la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Les platges de Porto Colom són a pocs quilòmetres. Un atractiu més.

Creu de Sant Salvador

La trobareu a poc més d’un quilòmetre de l’inici de la carretera que puja al Puig, a l’altre costat d’una ampla esplanada feta servir per deixar els vehicles. Es va traslladar a l’any 1970 des de la seva ubicació original al camí vell de Sant Salvador, a la finca de Son Quelles. Realitzada al segle XVII, més concretament en 1685, va veure el seu creuer modificat el 1970. Avui en dia també és coneguda com a creu d’Es Corral d’en Nofret, creu d’es Porcol o creu de Ses Garrigues. Se situa en un petit coll entre les elevacions del Puig des Romaní a l’oest i el Puig Assegut a l’est..

En posem a caminar pel costat dret de la carretera fins a descobrir uns esglaons que en fiquen dins un sender ple de petites pedres. Al costat dret tenim el Corral d’en Nofret, delimitat pel Camí de Son Quetglas. El camí avança en suau pujada sota la protecció dels pins entre la garriga. Desemboquem en l’asfalt que hem de creuar en tres ocasions abans d’agafar un nou tirany. Aquesta vegada una coma s’obre per la dreta abans d’enfilar-se cap a les Penyes de Can Vell. Amb una mica de sort les cases de Ses Fontanelles apareixeran al fons de la coma.

El camí puja per una escala fins a la carretera. És moment de parar atenció. Caminem per la carretera uns cent metres fins que, a l’interior de la volta, s’obre un ample camí que hem d’agafar.

Aquesta pista pedregosa s’interna en un bosc d’alzines fins a fer un suau gir cap a la dreta, tot desembocant en una petita capella.

Sa Capelleta

Aquesta construcció se situa al lloc a on, segons la llegenda, es va trobar al segle XV una imatge de la Mare de Déu, a mig camí de la pujada al Puig. Aquesta història s’ha de contextualitzar  dins la tradició popular de les marededeus descobertes per pastors i pagesos, guiats per senyals celestials. Està documentada des del segle XVIII, però hi ha indicis de l’existència d’una construcció anterior. L’actual fou realitzada l’any 1904 amb un estil neoromànic, seguint indicacions de mossèn Antoni Maria Alcover, i disposa d’una reproducció de la Marededeu amb un pastor agenollat en els seus peus. El capitell de la columna recorda els de les petites esglésies romàniques del Pirineu català i aragonès.

A l’altre costat de la carretera continua el camí per una pujada protegida amb baranes de fusta. Passarem pel costat d’un pou amb abeurador que recull les aigües infiltrades d’unes fontanelles. De nou creuem l’asfalt per agafar un ample camí que va pujant en paral·lel a la via per girar a la dreta finalment.

Via Crucis

Aquí trobarem la primera estació del Via Crucis. Es tracta de petits monòlits fets en pedra de mares, sobre les que se situa una fornícula a la qual s’ubiquen un conjunt de dotze rajoles acolorides pintades amb escenes de la passió de Crist. Originalment construïdes en 1685, després de la donació feta pel capellà Francesc Selles, les actuals daten de la meitat del segle XIX. La funció original era la de celebrar els set dolors i goigs de la passió de Crist. D’aquí fins a arribar a dalt de tot, un total de dotze esteles del mateix estil marcaran el nostre camí.

Una llarga pujada ens permetrà atalaiar sobre el cim rodó del Puig d’en Cordella. De nou, un segment de ruta abans d’agafar un camí ample que va pujant guardat per parets fent revolts enmig de la garriga. Algunes alzines comencen a treure el cap, assenyalant un canvi en el tipus d’arbrat que ens protegeix. La sisena estació, aquella en què la Verònica eixuga amb una tela el rostre de Jesucrist, ens espera a l’altre costat de la via. En una estona farem una mica d’asfalt cap a l’esquerra per una cinquantena de metres. La pista s’eixampla, guanya amplada, oberta entre les roques. Les alzines han agafat el relleu dels pins com sostre protector. Si tenim cura en algun moment, podrem destriar les poderoses parets del Santuari en el pocs espais que deixa la coberta vegetal. Un nou tram d’escales, uns metres per la ruta i sortim en demanda de la vuitena estació. A la nostra esquerra se situa la creu d’Es Picot, que visitarem en la baixada. Un coster format per roques planes i llenegadisses passa al costat de la novena estació, aquella en la que Jesús va caure per tercera vegada. Convindrà posar esment per no repetir l’experiència del Redemptor.

Una petita àrea recreativa, amb espais per fer foc, taules i seients, ens avisa que som a tocar. Un gir a la dreta ens permetrà resseguir un tirany empinat als peus d’una paret de pedra. Una escala amb la dotzena estació, la de la Mort de Crist, és el preludi de la nostra arribada.

Hostatgeria i Església Sant Salvador

L’origen del Santuari de Sant Salvador es remunta a mitjan segle XIV, encara que hi ha indicis de construccions anteriors. Quan en 1348 la pesta va arribar a Mallorca, gairebé un 20% de la població va morir. A Felanitx la mortalitat va ser altíssima, arribant al 50%, deixant els carrers i els camps buits i els cementiris plens.

El puig ja era conegut com a destí de peregrinacions i processons per a sol·licitar la protecció de la Verge o els sants. L’epidèmia va augmentar aquesta necessitat de protecció divina. El rei Pere IV d’Aragó concedí autorització per a construir un santuari. L’any 1349 es va completar la primera capella sota l’advocació de Sant Salvador. El santuari va augmentar més encara la seva fama com a lloc de peregrinació. Per a atendre els pelegrins vinguts de la comarca i altres llocs de Mallorca, es va construir la posada. També un monestir pel qual han passat diverses congregacions religioses. En el segle XVI es va instaurar allí una escola primària, i en el segle XVII va arribar a servir com a torre de guaita per a prevenir-se dels atacs dels corsaris i pirates.

En el segle XV amb la troballa d’una imatge de la Verge, custodiada al santuari, la devoció al Salvador va cedir el pas a la devoció a la Mare de Déu. Avui en dia el santuari està sota la protecció de la Verge, amb el nom de Santuari de la Mare de Déu de Sant Salvador.

La vella església medieval es va quedar petita aviat i va ser ampliada en diverses ocasions fins a la construcció d’una nova a cavall dels segles XVI i XVII. El 1707 es va iniciar la construcció de la qual es conserva en l’actualitat, acabada en 1716.

Després de modificacions al llarg del XIX i mitjans del XX, en 2002 l’hostejaria es va transformar en una moderna instal·lació hotelera, no sense algunes veus crítiques. La terrassa del damunt del restaurant és una excepcional balconada sobre el sud de Mallorca que no vos podeu perdre.

El temple, de concepció barroca, fou realitzat amb pedra i morter, reforçant amb pedra escaires i façana. Aquesta, plana i austera, presenta un portal amb llindar, emmarcat per pilastres de capitell compost i fust estriat que s’aixequen sobre un pedestal. Sobre el portal se situa l’escut de Felanitx sota un rosetó. La senzilla façana té a la part dreta una espadanya amb la campana. L’església és de planta basilical, d’una sola nau, amb capelles laterals entre els contraforts, quatre a cada costat. L’absis és de planta trapezoidal i murs convergents, amb presència de cambril. La coberta és de volta de canó, feta amb peces de marès, i reforçada per arcs faixons que marquen la divisió de la nau en quatre trams. Les capelles s’obrin sota arcs de mig punt i presenten volta de canó transversal a la nau principal. Les de la part de l’Evangeli estan dedicades a Santa Margalida, Sant Josep, el Sant Crist i Sant Francesc d’Assís, i les de l’Epístola a la Passió de la Imatge, Sant Vicenç Ferrer, Sant Antoni de Pàdua i el Naixement. Als peus de l’entrada, seguint el sistema tradicional a Mallorca, s’aixeca el cor sobre un arc ansa-paner. El seu interior allotja dues obres d’art de primera magnitud. El primer és el Retaule de la Passió Imaginis. Obrat en pedra de Santanyí, està situada a la darrera capella de la dreta. És una obra única dins l’art religiós mallorquí, tant per la seva tipologia com per les seves característiques estilístiques i iconogràfiques. La segona és la imatge de la Marededeu de Sant Salvador. És una talla en pedra, de dimensions reduïdes, no arriba a mig metre. Se situa al centre del retaule de l’altar major, a la qual si pot accedir pel cambril. Correspon a un gòtic avançat, fet que la situa cronològicament dins el segle XV.

Mirador de Lluny – Monument Crist Rei

Quan sortim pel portal del Santuari ens podrem dirigir per l’ample esplanada asfaltada cap al Mirador de Lluny a on se situa el Monument a Crist Rei. Està ubicat a l’extrem sud-est del Puig de Sant Salvador. El monument es va construir entre els anys 1928 i 1934 sota la direcció de l’esculptor Tomàs Vila, que va ser col·laborador de l’arquitecte Antoni Gaudi en la Seu de Mallorca.

Les vistes sobre el Castell de Santueri, l’arxipèlag de Cabrera, Porto Petro, Cala d’Or… són senzillament increïbles.

Es Picot

Retornarem cap al peu d’una antiestètica i gegantina torre de comunicacions. Allà arranca una baixada que comunica amb el camí del Via Crucis. Després de superar la novena estació, anirem a visitar la creu de Es Picot, fent una vintena de metres per l’asfalt.

Les cròniques indiquen que a mitjans del XIX ja hi havia una creu de fusta de petites dimensions. El 1928 es va canviar per una feta en ferro i aram. L’any 1957 es va erigir l’actual construcció fent servir formigó en un estil que recorda el brutalisme molt propi de l’època.

Les vistes sobre tot el pla de Mallorca s’allarguen fins a la part central i nord de la Serra de Tramuntana. Les poblacions de Felanitx, Porreres, Campos i d’altres puntegen les formes geomètriques dels camps. Un espectacle visual per regalar-se la vista.

La baixada la farem pel mateix recorregut que la pujada. No ens avorrirem. El canvi de perspectiva ens permetrà gaudir d’imatges excepcionals.

Temps aproximat damunt dues hores i dues hores i mitja sense aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Pla de Mallorca editorial Alpina

www.toponimiamallorca.net

wikipedia en català

Web Patrimoni històric i artístic de Felanitx:

http://patrimonihistoricoartisticdefelanitx.blogspot.com/2011/02/sant-salvador.html

Un hexà campió del món de ciclisme i Sant Salvador

Quan un entra a l’hostatgeria la mirada se sent atreta pels sis mallots de campió del món de ciclisme en pista que va guanyar Guillem Timoner penjats a les altes parets. El mític ciclista va governar, amb mà de ferro i cames prodigioses, els campionats de ciclisme en l’especialitat de mig fons darrera motocicleta en els anys 50 i 60 del passat segle. La seva devoció pel Santuari és ben coneguda.

En una entrevista del 2011, Timoner explica la seva especial relació amb la Marededéu de Sant Salvador. Després de guanyar la seva primera carrera a S’Horta amb una bicicleta vella, davant de corredors molt més experimentats i ben equipats, Timoner va demanar al seu pare que li compres una bicicleta nova. La seva família era amitgera. Cultivaven horts i engreixaven porcs. No tenien molt de diners. El pare li va dir al jove Guiem que li compraria si anava a fer feina a fora vila amb ell. Però una bicicleta era cara i el camp no donava massa. El pare li va dir a Guiem, “Tenim una truja que ja ha fet molts porcellets. Ara l’engreixarem i dels doblers que en farem et comprarem una bicicleta.” El jove es va encarregar de donar-li bon i abundant menjar a l’animal per tal que fos gros. També va resar moltes salves a la Marededeu de Sant Salvador per tal que no agafes cap malaltia, ja que si es moria, no hi hauria bicicleta. El porc va arribar al mercat sa i estalvi. I amb un bon pes. Guiem Timoner va estrenar la seva primera bicicleta nova. Tenia catorze anys. I va continuar guanyant carreres.

La resta és història. I una part d’ella esta penjada a les parets dels santuari.