Puig d’en Corso i Puig d’en Guida, una volta per S’Arracó
Retornem a S’Arracó per explorar dos petits turons situats a veïnat del camí de Ses Rotes de S’Hereu, dins el territori del terme d’Andratx. L’extraordinari illot de Sa Dragonera ens oferirà una visió inusual. Recorrerem part d’una de les variants de l’inici del GR221, en la seva aproximació a Sa Trapa.
El recorregut es pot fer tot l’any a condició que les condicions meteorològiques siguin adequades. Es pot perllongar o combinar amb altres itineraris, retornant pel Cementiri i el barri de Son Tió o Can Viguet o afrontant la pujada al Puig den Farineta o den Basset.
L’itinerari descrit comença i acaba a S’Arracó. Recomana’m l’ús de transport públic sempre que es pugui. Hi ha bus de línia amb horaris regulars. El recorregut segueix gairebé sempre camins, tiranys i senders, amb referències clares, com fites i alguns indicadors. En el tram des de Puig den Guida fins passant pel Coll dels Bolcadors el terreny és accidentat. No requereix cap habilitat tècnica. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat arriba als cinc-cents metres sempre amb pendents assumibles. Un bon mapa ens permetrà gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. No trobareu fonts ni aigua, encara que al llogaret us podreu proveir en les botigues existents. Alerta amb els dies d’estiu i molt solejats. L’ombra va molt cara.
Planifiqueu, pareu esment a la gent menuda i gran, mesureu les vostres forces i no us descuideu de consultar la previsió meteorològica. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. Coneixereu unes terres en les quals costava molt guanyar-se la vida, obligant als pobladors a l’emigració en moltes ocasions.
S’Arracó – Barrí de Sa Clota
Agafarem com a referència la porta de l’església de l’església del Sant Crist al carrer de França. Aquesta construcció de l’any 1704, va ser instada per Antoni Ferrandell Verí, considerat com a veritable fundador del poble. Si teniu ocasió de visitar-lo, trobareu a l’interior un retaule barroc, dedicat al Sant Crist, una imatge de la Mare de Déu de la Trapa, que es va recuperar del desaparegut monestir trapenc a la primera meitat del segle XIX.
Seguirem en direcció a Andratx per arribar al carrer del Porvenir que s’obre a l’esquerra. El seguiu en direcció nord passant per damunt del Pont de Can Dames, sota el que corre de forma inadvertida el torrent del mateix nom. Ens allunyem del poble entre camps i cases, amb el torrent de Can Rodella intuït al costat dret. Seguim les indicacions del GR fins a arribar a una bifurcació en què un indicador ens anuncia que som al barri de Sa Clota. Hem d’agafar la pista asfaltada que surt a l’esquerra.
L’esplèndid diccionari Alcover Moll defineix una clota com un clot gran. També es pot referir a un terreny enclotat. I això és el que ens trobarem als peus del Putxet des Través per la dreta, el Puig de Son Benet al nord i Es Castellassets a l’oest. El camí va deixant al costat esquerre un conjunt de depressions en les quals les construccions es distribueixen harmònicament. El torrentó de Can Marc Bordoy fa de canal d’evacuació natural en arribar les pluges. Can Bolei, Can Noviet i Can Seguina són alguns dels noms que identifiquen les cases de la contrada.
Camí de Ses Rotes de S’Hereu
Davant una barrera penjada de dues columnes artísticament decorades amb rajoles pintades desapareix l’asfalt i el nostre camí esdevé ampla pista.
Progressem a l’ombra d’una garriga sembrada de pins en constant ascens. Un tirany, que hem d’ignorar, a l’esquerra ens conduiria cap a Can Farineta Al cap de pocs minuts arribem davant les cases de Can Corso, amb una part arreglada adossada a unes restes pràcticament esbaldregades. De la part dreta de les cases parteix el Camí de Ses Rotes que es dirigeix cap al Collet de Dalt. Nosaltres continuarem l’ascensió seguint la pista que passa al darrere de la construcció. Després d’una curta pujada, la pista gira cap a Ponent i ja ens deixa albirar la claror del Coll den Guida.
Puig d’en Corso
Arribats al coll veurem al sud les parets del Puig d’en Corso. Ens dirigim cap al mateix seguint un camí que s’interna entre marjades cobertes de càrritx. Un conjunt de roques planes ens oferiran la possibilitat d’arribar a un punt a on girarem cap a la dreta. La mola del cigró que conforma el cim està a tocar de mà, darrere d’uns garballons i al costat d’un gran pi que l’acompanya. Aconseguirem pujar fins a l’extrem superior fent servir una petita canal esglaonada que s’obre a la dreta de la mola.
Des d’aquesta petita elevació de poc més de dos-cents metres obtindrem una vista privilegiada sobre S’Arracó al sud, la Serra de Son Nadal al costat del Pas Vermell al sud-oest i a ponent la paret del Puig den Farineta. Darrere, a tramuntana, el massís del Puig d’en Guida. En algunes ocasions podreu veure la costa nord de la major de les Pitiuses, l’illa d’Eivissa.
Puig d’en Guida
Desfem les nostres passes per tornar al coll i al camí. Continuem en direcció cap a ponent. El camí va en constant pujada girant en direcció cap al nord. Després d’enllaçar un parell de voltes arribem a l’entrada al Comellar dels Sabaters. Des d’aquí sortim fora camí per la dreta i ens dirigim cap al cim del Puig d’en Guida per la cresta. Al començament un conjunt de marjades esbaldregades, pinetons i argelagues n’oferiran una forta resistència. No hi ha camí i just alguna fita aïllada. L’objectiu es mostra esquiu i fins que no som al cim no ens n’adonem.
Els 337 metres d’altura ens proporcionen un excel·lent promontori des del qual atalaiar l’extrem sud-oest de Mallorca. Entre el Puig de Ses Fer-les i el den Farineta tindrem l’oportunitat de gaudir d’una poc habitual vista sobre Sa Dragonera. No us la perdeu i, en la meva opinió, mereix l’esforç fet per arribar fins aquí. El Puig d’en Corso es presenta a un centenar de metres més a baix.
Ara toca seguir trescant per la carena en direcció pràcticament nord per anar a cercar el Coll dels Bolcadors, situat immediatament abans del Putxet de Can Morell. En arribar-hi haurem de girar cap a l’oest per passar a veïnat d’una esbaldregada construcció. Una mica per sota destriarem el camí de Ses Rotes de S’Hereu. Per arribar-hi haurem de negociar la baixada d’un marge a un altre de la millor manera possible. Les males herbes i els esbaldrecs no us ho posaran fàcil.
Comellar Puig d’en Corso
Arribats de nou al camí de Ses Rotes de S’Hereu part del GR221, començarem a caminar cap a l’esquerra en direcció cap al Collet de Sa Barrera. A la dreta un conjunt de marjades encara en bon estat es distribueixen per anar a desembocar en el Comellar dels Sabaters. Unes quantes edificacions, les anomenades casetes o barraques de roter, s’alcen aquí i allà. Gairebé totes duen el nom dels seus estadants. Trobem així la caseta de S’Escolà d’en Terrassa, d’en Grau…
Ben aviat arribarem al punt a on hem d’iniciar la pujada al Puig d’en Guida. Desfem camí en direcció al Puig d’en Corso. A escassos cinquanta metres abans del coll veurem a la dreta un tirany que s’interna en el comellar en sentit descendent que hem d’agafar.
Anirem baixant pel comellar format per un conjunt de marjades que es van enllaçant seguint les restes d’un antic camí. Ens flanqueja la cresta de ponent del Puig d’en Corso. A mig camí trobarem a l’esquerra les restes d’una vella barraca de roter, avui en dia sense capell, testimoni de l’activitat d’un temps. El sender ens portarà a una ampla volta d’un camí carreter.
Can Farineta
Hem d’agafar aquest camí de ferradura a l’esquerra pujant de forma suau. Arribarem a un espai obert a on la senda mor al davant d’unes barreres que delimiten l’espai que ocupen unes modestes alhora que ben conservades cases amb una bona carrera i un esplèndid fumeral. Construïda el 1900 ha estat reformada el 2016 segons ens informa el cadastre. Ara seguim per un camí de tres pams per passar per darrere les cases de Can Farineta. Arribats a un desviament, hem d’agafar a la dreta per seguir un molt bonic camí de pas que fa de partió entre els dos bocins de terra.
Les cases de Son Farineta mereixen una visita. El seu famós rellotge de sol presideix la façana d’una construcció original de 1912. Encara està en bon estat de conservació fruit de l’interès dels seus propietaris.
Camí des Castellàs
Desemboquem en un camí veïnal que hem d’agafar a l’esquerra. Anem passant entre el Puig de Sa Fura i els dos pujols gairebé bessons d’Es Castellassets. El camí descendeix suaument fins a arribar a una pronunciada volta a l’esquerra. A veïnat se situa la Font de Can Maria, un típic exemple de la incúria humana. Després d’un esbaldrec que la va cegar, el propietari de les terres va fer una perforació, secant per sempre més el broll d’aigua que sortia.
Arribats a Can Viguet ja comencem a veure les cases del nucli urbà de S’Arracó, al que arribarem pel carrer que dona servei a l’escola pública i el camp d’esports.
Temps aproximat damunt tres hores
Per anar i tornar és usar la línia del TIB 121 (Sant Elm – Andratx) en combinació en les que aturen a Andratx.
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa editorial Alpina
www.toponimiamallorca.net
Wikipedia en català
No sempre la pau va regnar a S’Arracó
L’assossec que es respira als carrers de S’Arracó, no ens fa sospitar el seu aventurer i violent passat. La vall de S’Arracó va ser, durant els segles XVI i XVII, refugi per a bandejats i escenari dels sagnants enfrontaments entre les famílies Simó i Vic, alhora que sofria les incursions dels pirates musulmans, amb base logística a l’illa de Sa Dragonera.
Durant l’època àrab hi havia diverses alqueries a la vall; no obstant això, aquest petit nucli de població no es va crear fins al segle XVIII, al voltant d’Església del Sant Crist (1704). L’edifici actual, de 1742, consta d’una petita nau dividida per quatre arcs, amb tres capelles a cada costat. Actualment, tots els dissabtes hi ha un petit mercat enfront d’aquesta església.
S’Arracó té una mica menys de mil habitants i s’ha mantingut al marge del fort desenvolupament turístic existent en altres poblacions del municipi d’Andratx, sobretot els més propers a la mar. Hi ha molts d’estrangers que resideixen al poble durant tot l’any, especialment britànics i alemanys, convertint aquest lloc en la seva llar.
L’arquitectura de S’Arracó presenta, per un cantó, cases tradicionals mallorquines, amb un petit hort o jardí. Els diners guanyats amb l’emigració a França, entre finals del segle XIX i principis del XX, ens permet contemplar algunes mostres d’arquitectura modernista. Els problemes econòmics, deguts al declivi de la indústria fustera i de producció del sabó, antic motor d’Andratx i S’Arracó, van provocar una onada d’emigració. Si els habitants d’Andratx triaven Cuba, els arraconers o raconers s’estimaven més França. No per casualitat el carrer principal del poble es diu carrer de França, en homenatge al lloc on es va aconseguir prosperar econòmicament i tornar a casa per a construir residències senyorials durant els anys vint, extremadament elegants.
Com a resultat del contacte amb la llengua francesa, la parla local conté tot un seguit de gal·licismes que el caracteritzen. Alguns dels gal·licismes més comuns són carrota ‘pastanaga’, sac ‘bossa’, vatura ‘cotxe’, picures ‘injecció’ i xossons ‘xoquins, sabates d’estar per casa’. Aquesta influència francesa, el parlar arraconer la comparteix amb la de Sóller.