Puig Major, laboratori de la vida

Aquest hivern les Illes Balears s’han vestit de blanc. El Puig Major i els voltants, amb  baixes temperatures dels dies de fred, neu i boira als cims de Mallorca.

I és que, entre la meteorologia adversa, fred a l’hivern, calor a l’estiu, l’altura i sobretot la falta de terra de les descarnades faldes del Puig Major, hom podria pensar que allò és un terreny erm, sense vida vegetal i que just el vol del voltor i els militars de les instal·lacions son els éssers vius que pul·lulen per aquelles contrades. Doncs res més lluny de la realitat. La riquesa en flora del Puig Major i dels seus voltants és de rècord: plantes úniques al món creixen a les escletxes, flora montà i boreal única a la mediterrània creix dins les raconades, falgueres nanes i espectaculars s’amaguen als avencs d’aquell salvatge enclavament.

Sistema vegetal.

La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears va editar l’any 2010  “Les flors del Puig Major”, dins de la col·lecció “Galeria Balear d’Espècies”. Aquesta guia didàctica ens introdueix al petit, complicat i apassionant ecosistema vegetal dels voltants de la muntanya més alta de les Balears: el Puig Major de Son Torrella.

Aquesta muntanya es troba al bell mig de la Serra de Tramuntana. A la banda de Llebeig es troba la vall de Sóller, la zona de Sóller amb el penyal del Migdia com a contrafort i la coma de N’Arbona i els Cards Colers com a zones més assequibles. Aquest espai es troba relativament arrecerat de les ventades de Mestral i de les gelades i neus de Tramuntana. La vall de Sóller és la més gran vall de la Serra de Tramuntana i mira a la part de Mestral, és a dir, a la mar.

Banda de la mar.

A la part de Mestral trobam la vall de Bini, mirant de cap a la mar, acabant a cala Tuent i sa Costera. És la zona on la influència de la mar és més intensa. A la part de Tramuntana trobam la serra de na Rius amb la coma d’es Ribell  i a Gregal la serra de Turixant i el coll de ses Vinyes. Aquesta és la zona més castigada i més exposada a les inclemències del temps i els fenòmens atmosfèrics.

A la part de Xaloc temin la serra de Son Torrella i el pla de Mallorca, amb el puig de ses Vinyes com esperó més important.

Ja tenim el subjecte, una immensa massa de roca que arranca a la vora de la mar, a Cala Tuent i sa Costera, i s’enfila fins als 1445 metres sense concessions, de les fondalades de la Mediterrània a gratar el cel.

La falda de la gran muntanya es troba envoltada del bosc característic de la muntanya mallorquina amb alzines (Querqus ilex), pins (Pinus halepensis). la gramínia de la nostra terra, el càrritx (Ampelodesmos mauritanica)… Però aquests elements vegetals tan nostres s’aturen en sec quan arriben al gran gegant.

La poca terra que queda de les milers de puges i nevades, arraconada dins les escletxes i davall penyals caiguts, la neu que hivern sí i hivern també es fa present, encara que tan sols sigui una enfarinada petita, les baixes temperatures nocturnes -al Puig Major hi fa fred també a l’estiu-, la violència del vent que bufi d’on bufi pega al Puig Major i l’acció dels herbívors que un dia remot els primers éssers humans que transitaven la Mediterrània varen fer arribar a la nostra roca, creen una flora singular i sovint única en el món.

Els endemismes del Puig Major són, a vegades, únics dintre de la mateixa illa de Mallorca, per tant ens trobam davant un ecosistema extremadament fràgil ja que un territori tan limitat geogràficament és molt vulnerable a factors externs i interns.

Lloc especial.

El Puig Major, com a refugi de la natura, va canviant amb el pas de les estacions, fa que de les petites escletxes, les parets verticals inaccessibles, els cocons amb aquella grapada de terra, les rossegueres i seregalls, la humitat elevada, el fred, el vent, els episodis llargs de neu, les abundants pluges, la fresca dels mesos d’estiu, la rosada matinal i aquell núvol que sempre es passeja fregant les descarnades parets dels esperons del puig Major creïn aquesta màgia única en el món.

La flora del Puig Major, tal i com recull aquest llibre bellament il·lustrat, és única i ha de ser orgull dels habitants de les nostres illes i d’arreu del món.

Aquest és el tresor de la nostra muntanya, aquest és el tresor que hem de guardar gelosament entre tots, les administracions, els excursionistes, el Ministeri de Defensa, els propietaris de la muntanya i la societat en general, perquè si les perdem perdrem un bocinet de la nostra identitat com a poble i com a ciutadans d’un dels darrers paradisos del món, les Illes Balears.

ELS AMBIENTS.

Cada cara del Puig Major és un ecosistema diferent i, per tant, amb plantes distintes o en diferents proporcions de les mateixes.

MIGJORN.

Tenim la zona de Migjorn on trobem les clotades. Són zones amb prou terra (pensem que al Puig Major gairebé no n’hi ha de terra) que reben l’aigua dels penyals i suposen per a les plantes un refugi de les gelades. Aquí viu el turbit (Ligusticum huteri), una de les plantes més singulars i rares de les Balears, l’estepa Joana, l’aritja, la palonia, el safrà bord o la didalera, entre d’altres moltes que fan d’aquest indret un dels més nombrosos en endemismes per metre quadrat del món.

AL SUD.

Al penyal del Migdia, a la banda de Sóller, per la mancança d’avencs i clotades on es pugui guardar un poquet de terra o humitat, la vegetació és més pobra i menys exigent, es troba adaptada a les altes temperatures i la manca d’aigua i de terra.

TRAMUNTANA.

En canvi, a la part de Tramuntana, on els pendents son més pronunciats, la vegetació es troba arraconada en petits replans, balmes i fissures de les penyes i espadats. Aquí les hores d’insolació són menors i, per tant, la humitat és major. Aquí trobam teixos, rotabocs, pomeres bordes, corners o arbres del visc.

PROTEGIDES.

Tots aquest arbres es troben en zones inaccessibles, sobretot per les cabres, que actualment són el major enemic de les plantes del Puig Major i de la resta de la Serra de Tramuntana.

FALGUERES.

Menció a part ens mereixen les grans falgueres que viuen amagades dins les escletxes. Podríem destacar la petita gramínia Agrostis barceloi, de fulles com a pèls despentinats i espigues florals que ens recorden plomalls suaus. Aquesta planta sols es troba en aquest indret del Puig Major i enlloc més del món.

MOLSES.

Les molses del Puig Major són de caràcter montà i boreal i úniques a la Mediterrània. I és que és impagable veure els colors vermells de les fulles del rotaboc a la tardor, la delicada flor lila i groga del Colchicum lisitamus, amb no més de cent exemplars salvatges, o el novell Cotoneaster tormentosus de flors blanques trobat el 2002 amb no més tretze exemplars i en greu perill d’extinció.

DIDALERA, CAMAMILLA.

La didalera, una de les flors endèmiques més boniques de les nostres illes, la camamilla, l’herba del diable, el boix, totes elles joies de la natura i habitants del sostre de les illes, i moltes falgueres, grosses i petites, comuns i úniques, habiten silencioses en el sostre de les Illes Balears.