Som a temps de sembrar
La sortida de la letargia hivernenca coincideix a casa nostra amb una millora ostensible de les condicions climatològiques, un fet que és aprofitat pels pagesos i apassionats del món de l’horticultura per iniciar les tasques d’adequació dels horts que en pocs mesos assortiran les llars dels illencs de fruites i hortalisses.
És per aquesta raó que les parades dels mercats ja són a vessar de planters i plançons de les varietats més típiques d’hortalisses que en breu seran trasplantades a la terra per donar vida als nombrosos horts que omplen cada racó de la nostra geografia, arribant fins i tot als llocs més inhòspits que ens puguem imaginar com balcons i terrats, llocs fins fa poc impensables per dur-hi a terme aquestes tasques fins que l’arribada de modes com “slow food” posaren de manifest el retorn a una alimentació -no tan sols sana- sinó en consonància amb els mètodes tradicionals de conreu.
Més enllà de les modes actuals, les hortalisses formen part del conjunt de plantes que l’home des de temps immemorials ha conreat i emprat com aliment. Aquests conreus han anat evolucionant amb el pas dels segles però no han deixat mai de formar part de la cultura més propera a l’home de la conca mediterrània, tot i que algunes de les varietats d’hortalisses -a dia d’avui més comunes i preuades, com la tomàtiga o el pebre- no foren conegudes fins a la descoberta del Nou Món.
A l’hora de comprar els planters d’hortalisses és necessari tenir ben presents les característiques de cada espècie, així com les necessitats que aquestes hauran de menester i també la capacitat d’interrelació entre elles.
En aquest sentit és força rellevant tenir establert un sistema de rotacions en els conreus per un millor aprofitament del sòl; aquestes rotacions seran més importants quan menor sigui la varietat de plantes que conreem conjuntament. Els propis residus metabòlics -els detritus- són el principal factor limitant del creixement demogràfic de les espècies i que impedeix a les poblacions tornar-se en plagues incontrolades. Aquest factor és potser més limitant que l’explotació sistemàtica del sòl en la recerca de nutrients específics per part de la mateixa espècie.
A mesura que el sòl s’enriqueix en vitalitat mitjançant la diversitat apareixen factors que compensen els factors nocius de la falta de rotació. Tot i això, convé vigilar especialment no repetir conreus de solanàcies -tomàtiga, pebre, albergínia…- ni crucíferes -col, bròquil…-.
Hi ha diferents sistemes de rotacions, d’entre els quals un dels més coneguts és el que es fa seguint el sistema d’eres i estacions de l’any, on cada era és una unitat de producció diferenciada. Hi ha cinc tipologies d’eres d’estiu i tres d’hivern, essent les eres de primavera-estiu:
A.- Mongeteres, blat de les Índies, carabassa i carabassó.
B.- Verdures de fulla: col, enciam i bròquil.
C.- Fruits: albergínies, pebre i tomàtiga.
D.- Arrels: ceba, pastanaga, porro.
E.- Plantes voraces: patata, meló i síndria.
Mentre que les eres de tardor-hivern estaran formades per:
D i B: Arrels i verdures de fulla.
G.- Pèsols, faves, espinacs i bledes.
H.- Adob en verd.
I.- Ensalades d’hivern: enciam i escarola.
Haurem d’iniciar les rotacions amb eres A, B, C, D i E a la primavera; que a la tardor es transformaran correlativament en D, G, B, H i I; per a l’any següent i també de forma correlativa passar a B, A, E, C i D i a la tardor convertir-se en G, I, D, B i H. Al tercer any iniciarem amb C,D, A, E i B i a la tardor ho farem seguint el patró H, B, C, D i E.
El control de les adventícies -popularment conegudes com a males herbes- és una de les tasques més rellevants i alhora feixugues a l’hora de dur un hort, així com també ho és de bona part dels fracassos que s’hi solen dur a terme. Cal tenir ben present que les adventícies són la resposta natural a deixar el sòl descobert, amb disponibilitat d’aigua, nutrients, llum i calor.
Per combatre les adventícies s’ha de fer tot el contrari del que li convé al planter: deixar assecar, remoure la terra, cremar, no deixar claror… Hi ha diverses tècniques per combatre-les, essent una de les més usuals, la solarització. La solarització consisteix en cobrir el sòl -prèviament regat- amb un plàstic negre amb la intenció que s’assoleixin temperatures altes que provoquin una esterilització del sòl de microorganismes patògens.
En aquest aspecte és important sembrar o trasplantar seguint solcs, ja que aquesta tècnica ens permetrà cavar l’hort amb facilitat i treure’n les males herbes còmodament, sempre evitant que aquestes herbes granin i puguin propagar-se ràpidament.
A més del sistema de rotacions i de la contenció de les adventícies, convé establir un bon sistema d’associacions vegetals per tal d’obtenir del nostre hort el millor resultat possible.
Les associacions vegetals consisteixen en cultivar conjuntament diferents espècies a la recerca d’alguns avantatges que el conreu per separat no reportaria. Bàsicament el que es pretén amb les associacions vegetals és un aprofitament òptim del sòl. Aquest aprofitament es pot assolir alternant plantes amb arrels superficials amb d’altres amb arrels profundes (tomàtiga – api o mongeta – blat de les Índies, per posar alguns exemples) o combinant plantes exigents en llum amb d’altres que prefereixen l’ombra (mongeta – carabassa o blat de les Índies – carabassa per exemple).
Igualment el sistema d’associacions permet que es duguin a terme accions beneficioses d’unes plantes sobre les altres: afavorint el creixement vegetatiu (blat de les Índies – mongeta); allunyant paràsits (api – col); o repel·lint insectes (mantenint plantes aromàtiques a prop).
Aquestes associacions també permetran un augment de la producció en un mateix espai físic, així com un estalvi de rec i l’aparició de menor quantitat d’adventícies.
És per tant, l’arribada de la primavera el moment idoni per planificar i fer realitat el nostre hort; ja que de les tasques que duguem a terme durant aquests dies en traurem profit en mesos esdevenidors omplint de sabor i color tant les nostres taules com els nostres paladars.