Una visita a les excavacions de Pol·lèntia, que tornen a la normalitat després de dos anys de pandèmia

És prest però el sol ja pesa. A les 7 del matí comença la jornada a la campanya d’excavacions de la ciutat romana de Pol·lèntia, a Alcúdia. Enguany, després de dos anys de pandèmia, es reprèn el Curs d’Arqueologia Romana Antonio Arribas, en el que hi participen 20 estudiants de tota Espanya. També ha tornat el grup de la Universitat de Portland, als Estats Units, i els col·laboradors de la Universitat Nova de Lisboa. En total són unes 60 persones les que excaven aquest jaciment durant tot el mes de juliol. Es distribueixen en petits grups a diferents parts de la ciutat que ocupa un terreny molt més extens del que veim quan visitam les runes.

La campanya d’excavacions està codirigida per Miquel Àngel Cau i Catalina Mas, de la Universitat de Barcelona, i Esther Chávez, de la Universitat de La Laguna. Feim un recorregut amb Miquel Angel Cau i Catalina Mas per les diferents àrees de Pol·lèntia on fan feina aquest estiu. Enguany, expliquen, és una campanya complicada perquè tenen obertes quatre àrees d’excavació. 

Quan entram al jaciment, el primer que trobam és La Portella, una àrea residencial que conté restes de tres domus (habitatges unifamiliars) i del traçat viari que les uneix. Un grup d’arqueòlegs hi fan feina. “Estam intentant arribar als nivells més profunds de la ciutat per intentar verificar la data fundacional”, explica Miquel Angel Cau, “això ens permetrà confirmar quan es va començar a habitar”.

Les troballes mostren com varen quedar les tavernes intactes, com si fos una petita Pompeia”

Si seguim avançat pel camí traçat, després de La Portella arribam al Fòrum, al centre neuràlgic de la ciutat en època romana. Esta dividit en dos sectors, al nord, la ínsula de les tavernes, botigues i taller, i a l’altra banda, la possible basílica del Fòrum, un edifici monumental. L’excavació a la zona de les tavernes ha permès als arqueòlegs aprofundir en l’incendi ocorregut durant el segle III. Les troballes mostren com varen quedar les tavernes intactes, com si fos una petita Pompeia.

En època tardo antiga (del segle III al VII d.C.), quan arribaren els vàndals i bizantins a l’illa, el Fòrum es transforma. Es protegeix amb una fortificació i després arriba un moment que deixa de funcionar i s’hi construeix per damunt una gran necròpolis. Cati Mas explica que “la gent que habitava Pol·lèntia no sabem on viu, però segurament continua habitant a algun lloc al voltant de la ciutat i enterra els seus morts al Fòrum, que estaria tot cobert per tombes, excepte damunt l’edifici del capitoli, l’antic temple romà”.

Seguim pel camí traçat per visitar Pol·lèntia. Deixam enrere el Fòrum i travessam un camp de figueres on està situada la necròpolis de Can Fanals. Al costat d’una filera de tombes tallades dins la roca hi trobam  el grup de la Universitat de Portland. Les excavacions han permès trobar algunes tombes intactes, encara amb restes d’ossos.

A més d’aquestes tres zones, els arqueòlegs estan fent uns sondejos a una cisterna que va aparèixer al costat de l’oratori de Santa Anna. Enguany, a més, també treballen a la finca de Sa Tanca de Can Domènech, a l’altra banda de la carretera, on hi han trobat part d’una necròpolis. Un solar que va comprar l’any passat el Consell de Mallorca, amb la contribució de l’Ajuntament d’Alcúdia i el Govern.

El redescobriment de la cisterna

“A Pol·lèntia el sistema d’emmagatzament i distribució d’aigua no el tenim gaire estudiat i és important que comencem a conèixer-lo” explica Cati Mas.

Segons la documentació trobada, la cisterna va ser excavada per primera vegada l’any 1954, però en aquell temps una vegada feta l’excavació, era documentada i es tornava a tapar. Va ser l’any 2005, de forma casual, quan es va retrobar la cisterna.

“L’any 2005, durant l’hivern, unes pluges varen fer caure una paret seca que va revelar la presència d’una estructura molt gran que era aquesta cisterna. Vàrem començar a mirar-la en superfície i a mig excavar. Després, revisant documentació antiga, vàrem trobar que l’any 1954 en Vicente Ruiz Argilés va trobar aquesta cisterna i havia estat excavada parcialment, però nosaltres no ho sabíem. Ha estat un redescobriment molt interessant i des del 2005 no hi havíem fet res més”, explica Miquel Angel Cau.

L’excavació de la cisterna, expliquen Miquel Angel Cau i Cati Mas, permetrà entendre un poc millor com es distribuïa l’aigua a l’època romana i tardo-antiga.

“No es que haguéssim descuidat la distribució de l’aigua, una cosa fonamental per una ciutat, però es que és impressionant tot el que tenim per investigar i conèixer”, afegeix Cati Mas.

La feina que no es veu

A més de la campanya d’excavació al camp, hi ha tota una tasca d’anàlisi de totes les troballes que es realitza al llarg de l’any. “Estam fent investigacions sobre els morts que estan apareixent, estam fent estudis antropològics, estam estudiant què feien aquestes poblacions, com morien, les malalties que tenien. Estudiam l’ADN per saber realment qui eren, si eren aquestes potències mediterrànies que anaven conquerint l’illa o si era la continuïtat de la gent que l’any 123 a.C. va començar a habitar la ciutat” comenta Cati Mas.

“Sempre dic que un mes de feina al camp ens dona, com a mínim, un any de feina de laboratori. Tots aquests estudis per entendre i interpretar el que has trobat és una feina que no es veu però que és tan fonamental com la que fas d’excavació”, explica Miguel Angel Cau, que posa en valor tota la feina que es fa durant l’hivern.

Actualment tenim cinc tesis doctorals sobre la ciutat romana, i això ens ajuda molt”

Una tasca d’estudi que es fa parcialment a Alcúdia i també a les universitats que duen a terme el projecte científic d’investigació sobre Pol·lèntia. Ara mateix són la Universitat de Barcelona i la Universitat de La Laguna, amb la col·laboració de la Universitat de Portland i la Universitat Nova de Lisboa. 

“Tenim la gran sort que actualment Pol·lèntia s’ha posat de moda per dir-ho d’alguna manera i molts d’estudiants volen fer els seus treballs final de Grau o treballs final de Màster sobre Pol·lèntia. Actualment tenim cinc tesis doctorals sobre la ciutat romana, i això ens ajuda molt. També des de la Universitat de Barcelona duim endavant altres projectes relacionats amb l’estudi de la ciutat i el camp que l’envoltava. Tota aquesta feina la feim durant tot l’any. No donam a l’abast”, ens conta Cati Mas, professora d’arqueologia de la Universitat de Barcelona i codirectora de l’excavació.

Pol·lèntia són moltes Pol·lènties

L’excavació de Pol·lèntia treu a la llum moltes Pol·lènties. Una ciutat a la que s’hi varen anar superposant noves ciutats i nous habitants al llarg dels segles. Per això els arqueòlegs han d’anar excavant les diferents capes fins  a arribar a l’època de la ciutat romana. Per exemple, ens conta Cati Mas, “quan volem excavar a la zona de les tavernes al nord, abans sempre haurem d’excavar primer la necròpolis, per davall l’època bizantina, per davall la vàndala, fins arribar als nivells baix imperials… i sempre hem d’anar fent el mateix”.

Si que és veritat que Pol·lèntia en orígen és romana, però tenim moltes Pol·lènties que van pervivint, i no només ens centram en l’època romana, sinó en la seva transformació i evolució”

“Si que és veritat que Pol·lèntia en orígen és romana, però tenim moltes Pol·lènties que van pervivint, i no només ens centram en l’època romana, sinó en la seva transformació i evolució. I el que volem saber també és qui són els que la continuen habitant”, afegeix Cati Mas.

D’aquestes Pol·lènties en parla també Miquel Angel Cau. “En el fons tens moltes Pol·lènties superposades. Tens un moment de la història de Mallorca i de les Balears al mateix jaciment, des de l’època fundacional al 123 a.C., i fins i tot abans perquè val la pena recordar que Pol·lèntia està construïda sobre les restes del que havia estat un grup indígena talaiòtic preexistent.  Per tant tens tota aquesta història fins a aquesta transformació d’època tardo antiga, vàndala, bizantina i l’ocupació islàmica. Fins i tot a l’època medieval cristiana sabem que encara hi ha un nucli de població damunt el que havia estat la ciutat romana. Hi ha un document molt interessant de 1248 que diu que hi ha una església que es diu Sant Maria de la Torre amb unes cases, uns carrers, uns estables… i encara és la continuïtat d’aquella ciutat romana.

La fi realment de l’ocupació de l’antic solar de la ciutat romana deu ser quan el rei Jaume II fa construir les murades d’Alcúdia i diu que tota la gent que hi havia dispersa al voltat ha de viure dins la vila. Però fins en aquell moment, a Pol·lèntia tens tota la història de Mallorca”.

La sort, coincideixen Cau i Mas, és que Pol·lèntia està al mig del camp i, a diferència d’altres ciutats com va ser el cas de Palma, el nucli d’Alcúdia no s’hi va construir al damunt.

Fundada l’any 123 a.C. per Cecili Metel

Sobre la data de la seva fundació, els arqueòlegs conclouen que les font escrites són molt clares, “el 123 a.C. és la data de fundació”. Tot i que hi va haver una sèrie de teories sobre la possibilitat que primer fos un campament romà i després d’una generació es convertís en ciutat, “en aquests darrers anys hem pogut excavar el capitoli en extensió i el mercat de la ciutat, i en els nivells més profunds hem trobat materials que s’acosten molt més a la data fundacional que ens diuen les fonts escrites” explica Miquel Angel Cau. “Això és una gran novetat perquè canvia una mica la dinàmica històrica que es sostenia fins ara”.

Miquel Angel Cau i Cati Mas, codirectors de la campanya d’excavacions destaquen la importància de Pol·lèntia”

Cati Mas destaca que, l’arqueologia permet d’alguna manera reescriure la història. “Tradicionalment no som capaços de vincular un fet històric amb les dades arqueològiques, però després tot va avançant. Fins fa poc es pensava que Pol·lèntia funcionaria com a campament militar a partir del 123 a.C. i ara ja podem afirmar que no, que al 123 ja comencen a crear-se les primeres estructures romanes. Això passa molt en arqueologia, la ciència va avançant i afortunadament podem desdir-nos, 20 anys després veus les coses d’un altre manera”.

Miquel Angel Cau i Cati Mas, codirectors de la campanya d’excavacions destaquen la importància de Pol·lèntia. “Es un referent de ciutat a nivell de la Mediterrània occidental, perquè apareix en les fonts clàssiques i sabem quan es va fundar. Per tant, els estudis que es puguin fer sobre ceràmica o població són extrapolables a d’altres ciutats molt importants.”, exposa Cati Mas. “La ciutat té un potencial científic molt gran”.

100 anys d’excavacions

L’any que ve es compleixen 100 anys de l’inici de les campanyes d’excavacions a Pol·lèntia, que començaren l’any 1923 Gabriel Llabrés, Rafael Isasi i Juan Llabrés. Les excavacions antigues però, ajuden poc als arqueòlegs actuals. “A diferència d’altres ciutats com Empúries, les restes que ells varen descobrir no varen quedar descobertes sinó que es tornaren a tapar, això fa que moltes restes que sabem que hi son no es puguin visitar perquè estan tapades. Nosaltres coneixem la informació pels diaris antics que tenen un gran valor. Per exemple, sabem que existien unes termes, però ens faltaria retrobar-les”, conta Cau.

El fet que hi hagi excavacions tan antigues “ajuda poc, de fet ho complica, perquè de vegades quan excaves el primer que trobes son les restes de les excavacions antigues”, ens explica Miquel Angel Cau. “Cada època té les seves metodologies i no les pots mirar amb els ulls d’ara. En el seu moment estava molt bé, i ara ho feim d’un altra manera”.

“Dins d’aquesta Pol·lèntia de tantes èpoques també tenim l’època de les excavacions antigues, que també l’has de documentar i l’has de trobar”, afegeix Cati Mas. “I els que feien destrossa no eren ells, eren els pagesos que venien i tapaven i agafaven les pedres per fer paret seca o se’n duien el mosaic a ca seva”.

Queda molt per fer, però el problema és, comenta Miquel Angel Cau, com sempre, econòmic. Un suport imprescindible per donar continuïtat a la tasca d’aquests arqueòlegs que cada matí de juliol excaven la ciutat romana de Pol·lèntia. 

///

A la memòria de Marilena Estarellas, que em va transmetre el seu amor per l’arqueologia.