Cent anys d’excavacions a Pol·lèntia: “S’ha fet molt i hi ha molt per fer”

Generacions i generacions d’arqueòlegs s’han format a la ciutat romana de Pol·lèntia, a Alcúdia. Enguany es cumpleixen cent anys de l’inici de les excavacions a aquest jaciment, i en fa 23 que cada estiu Pol·lentia és un punt de trobada d’estudiants i arqueòlegs que participen al curs d’Arqueologia Romana Antoni Arribas.

Esther Chávez, co directora de les excavacions junt amb Catalina Mas i Miquel Àngel Cau, ens explica que enguany són un grup de 31 participants. Hi ha 22 alumnes procedents de diferent universitats espanyoles com Madrid, Barcelona, La Laguna, Granada, Jaén o Almeria, i també hi ha alumnes de la Universitat de Brown als Estats Units. Entre els tècnics hi ha personal que està fent o bé postdoctorals o be la seva tesi doctoral.

“Ho estan passant malament per la calor i hem decidit començar una hora abans al matí. Els matins som al jaciment, i és combina amb tasques de laboratori. Tenim a l’antropòloga, que esta amb les restes humanes que han aparegut en campanyes passades, i l’horabaixa tot el grup fa feina amb els materials que hem tret a l’excavació”.

Ester Chávez és professora d’Arqueologia a la Univesitat de La Laguna, i participa a les excavacions de Pol·lèntia des del 1994. Entre el 2002 i el 2010 va ser co-directora de les excavacions junt amb Miquel Angel Cau i Margarita Orfila. Del 2010 al 2019, és co directora junt amb Miquel Angel Cau (Universitat de Barcelona). A partir de 2019, s’incorpora Catalina Mas (Universitat de Barcelona) a la co direcció, junt amb Cau i Chávez. 

Cada 5 anys presenten un pla d’investigació al Consell de Mallorca, i anualment sol·liciten els permisos d’excavació. “Tenim uns objectius marcats”, explica Esther Chávez.

Campanya 2023: Sa Portella, el foro i la cisterna

“A l’àrea de Sa Portella, que és un àrea residencial on tenim tres cases o domus romanes hem decidit excavar la casa noroest, un lloc on encara tenim estratigrafia i ens permetrà veure el moment en que es varen fundar les cases i com varen funcionar”. Catalina Mas explica que l`àrea de Sa Portella es va començar a excavar durant els anys 70, però que mai s’havia excavat fins a nivells més antics per arribar a veure realment quin és el moment de fundació. “Ara sembla que aquest barri es va fundar tot just varen arribar els romans, i va continuar ocupats fins a època bizantina. Es a dir, tenim molts de segles de reutilització i ocupació”, afegeix. 

El foro s’està excavant des dels anys 80 de manera ininterrompuda, i enguany s’està excavant la possible basílica jurídica de la ciutat. “La basílica es tractaria d’un espai on es durien a terme activitats tan judicials com comercials”, explica Catalina Mas, “aquest edifici el varem començar a excavar cap al 2004, varem descobrir un mosaic important, molt característic d’aquests edificis públics, i sembla que ara a un altra nau que també conformaria aquest edifici està sortint un altre mosaic molt similar i esperam enguany poder trobar-lo.”

La cisterna es va començar a excavar l’any passat i enguany hi continuen les tasques. De fet, detalla Catalina Mas, la cisterna va ser excavada per primera vegada als anys 50 per Vicente Ruiz Argilés i la vàren retrobar cap als anys 2000. “Sembla que és una part del que hagués estat l’aqüeducte romà, distribuiria l’aigua a la part baixa de la ciutat romana com a continuació de l’aigua que arribaria de la font de Ternelles. I ara ens hem trobat un aspecte molt interessat perquè sembla que aquesta cisterna, que a l’època romana va estar distribuint l’aigua a bona part de la ciutat, a l’època islàmica va poder ser reutilitzada per a un altra tipus d’activitat.”

Redescobrir les excavacions de Llabrés i Isasi: la troballa de la casa del governador

L’any 1923 vàren començar les excavacions sistemàtiques a Pol·lèntia amb Gabriel Llabrés i Rafael Isasi, només es varen aturar per la Guerra Civil. A Mallorca són les excavacions més antigues, però a diferència d’altres jaciments, les primeres excavacions es feien amb el compromís de tornar a tapar allò excavat al final de la campanya. Per això, a les campanyes actuals, moltes vegades el primer que troben són les restes de les excavacions antigues, el que anomenen “trinxeres Llabrés Isasi”. 

“Simultàniament a les excavacions, estam intentant redescobrir el que fa 100 anys varen excavar Llabrés i Isasi”, ens conta Catalina Mas. “Sabem de l’existència de molts d’edificis i de molts de “tresors” gràcies als diaris antics del Llabrés i Isasi, però molts d’aquests objectes i estructures no sabem realment on són, ho podem saber aproximadament però no ho sabem físicament i no ho hem trobat. Enguany vàrem decidir que volíem saber on eren aquestes estructures, són estructures que segons els diaris son espectaculars, amb mosaics, unes termes… i sembla que hem trobat una d’aquestes cases que Llabrés i Isasi anomenen “la casa del Gobernador”. Pareix que hem donat al lloc exacte, i crec que hem començat a veure els murs i les cimentacions, est à sent molt espectacular”

“Si enguany, l’any del centenari podem dir que hem redescobert la casa del Governador que va ser trobada fa 100 anys, seria una molt bona notícia. És una estructura impressionant.”, conclou Catalina Mas  

Quins factors han fet que hagin estat 100 anys ininterromputs d’excavacions?

Per Miquel Àngel Cau, “és una conjunció de voluntats”. “Per una banda, al 1923 és un dels primers jaciments a Espanya on es fan excavacions amb permís oficial de Madrid. Això crea una dinàmica de subvencions de l’Estat per poder excavar a Pol·lèntia que dona continuitat a aquests treballs. Després Pol·lèntia va tenir la gran sort de tenir a la Fundació William Bryant, una fundació americana que a partir dels anys 50 ja havia fet altres treballs a Espanya. Per una sèrie de circumstàncies arriben a Pol·lèntia, s’enamoren del jaciment, compren el solar del teatre, s’excava i després compren el casal de Ca’n Domenech, creen el centre arqueològic hispano-americà de les Balears i fan de Pol·lèntia el seu buc insígnia del que és l’arqueologia a Espanya. Aquesta fundació és la que va sufragar totes les campanyes des dels anys 50 fins al 1996. Després hi ha un moment d’impass, i a partir de l’any 2000 es conforma el Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia, amb l’Ajuntament d’Alcúdia, el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes, i després hi entra el Ministeri de Cultura i això fa que es doni un altra continuitat.”

Per Miquel Àngel Cau, la Fundació Bryant va ser clau perquè la impliació dels americans no només va permetre continuar amb les excavacions, sinó que també va convertir Pol·lèntia en un referent de l’arquelogia internacional. “Va crear un equip molt potent, amb els directors Antonio Arribas, Miquel Tarradell i Daniel Woods. Aquesta triada va crear un equip interdisciplinar molt avançat pel seu temps i Pol·lèntia va ser un referent de l’arqueologia. Generacions i generacions d’arqueòlegs s’han format a Pol·lèntia gràcies a ells. I aquest paper sels hi ha de reconèixer perquè va ser molt important”, conclou Miquel Angel Cau. 

Després de cent anys, el futur és ara el més important.

Miquel Angel Cau reinvindica poder disposar a Alcúdia d’un gran centre d’investigació de l’arqueologia romana i tardo antiga que tengui Pol·lèntia com a centre, i que serveixi també com a gran infraestructura de recerca per a tota l’illa. “Centrada a Pol·lèntia, perquè és el jaciment més important i el que genera més quantitat de material arqueològic any rere any. Aquesta és l’aposta de futur”, explica Cau. Un centre d’investigació, i també un espai expositiu que permeti explicar el que és Pol·lèntia, la seva evolució, la seva història, i sobretot crear una experiència pel visitant que pugui complementar la visita de les ruïnes. “Aquesta és l’aposta de futur”, explica Miquel Angel Cau, “si pensam amb el que pot passar amb Pol·lentia els propers cent anys, aquesta seria l’aposta estratègica. Però ens ho hem de creure, hi ha d’haver una aposta de totes les institucions implicades”.