Vuit respostes sobre les persones esquerranes

La prevalença d’esquerrans al món és del 10,6 %, encara que la xifra varia entre un 9,3 % i un 18,1 %, depenent de com es mesuri la lateralitat, segons la metaanàlisi “Human Handedness”. En qualsevol cas, és una minoria de la població a la qual s’associen mites que no sempre estan basats en realitats.

El doctor en neurociències Diego Redolar, subdirector de recerca dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i la psicopedagoga Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, resolen alguns d’aquests mites basant-se en la ciència.

La UOC ha fet pública aquesta informació dies abans del 13 d’agost, que és el Dia Internacional dels Esquerrans.

Funciona de manera diferent el cervell d’una persona esquerrana i el d’una persona dretana?

S’hi han trobat petites diferències, però són mínimes, afirma Diego Redolar. Com explica, en l’escorça motora d’una persona esquerrana, l’hemisferi dret té un pes funcional més gran que l’hemisferi esquerre. En el cervell, el control motor el realitza l’hemisferi contralateral a l’extremitat moguda. “Si jo moc la mà esquerra, qui controla el moviment és l’escorça motora dreta. I al contrari. En aquest sentit, a nivell motor, les persones solem tenir una preferència d’una banda del cos o de l’altra, i per això parlem de dretans o esquerrans. També hi ha algunes persones que són bilaterals, però és un percentatge més petit”, afirma.

En aquest sentit, una persona esquerrana té una tendència a fer servir més per a la major part de les activitats la part esquerra del cos, l’extremitat superior sobretot, a vegades també la inferior, “i això és així perquè les àrees motores predominants són les de l’hemisferi dret. En una persona dretana passa just el contrari, les seves àrees motores predominants serien les de l’hemisferi esquerre”, assenyala l’investigador de la UOC.

En els esquerrans, l’àrea del llenguatge es troba en l’hemisferi dret, al contrari que en els dretans?

“Per a la major part de les persones dretanes, l’hemisferi més important per al llenguatge és l’esquerre. Amb la majoria dels esquerrans no és així”, indica Diego Redolar. Encara que continua havent-hi un percentatge important d’esquerrans en què el llenguatge està lateralitzat en l’hemisferi esquerre, hi ha persones esquerranes que tenen el llenguatge en l’hemisferi dret, i algunes que tenen el llenguatge en els dos hemisferis.

Quant a la implicació funcional d’aquesta característica, l’investigador explica que no se n’ha trobat cap, excepte en el cas de patologies com les isquèmies o els accidents cerebrovasculars. “Per al llenguatge, el fet de ser esquerrà pot ser un aspecte positiu si el llenguatge es troba en els dos hemisferis. Una persona dretana que té una lesió que afecta l’hemisferi esquerre, les àrees del llenguatge, perd el llenguatge per complet. No obstant això, una persona esquerrana que tingui el llenguatge en els dos hemisferis, encara que la lesió afecti un dels dos hemisferis, l’altre encara queda, i, per tant, la pèrdua funcional, en aquest cas el llenguatge, sol ser menor”, afirma.

Hi ha alguna explicació científica que indiqui per què hi ha persones esquerranes i persones dretanes?

Existeixen algunes hipòtesis sobre l’organització del sistema nerviós i per què hi ha lateralitat. La lateralitat s’ha trobat en la preferència manual, en el llenguatge i també en les capacitats visuoespacials. L’hipocamp és una estructura clau per a l’aprenentatge, i, en l’aprenentatge espacial, el més important és l’hipocamp dret. “En aquest sentit, parlem de lateralitat, és a dir, de funcions que es troben en un hemisferi o en un altre. L’explicació d’aquesta lateralitat no la tenim avui dia. El que sí que sembla cert és que és un aspecte d’organització del sistema nerviós”, indica Diego Redolar.

Hi ha habilitats que es desenvolupen abans o després en el cervell d’una persona esquerrana en comparació amb el d’una persona dretana?

Segons l’investigador de la UOC, no s’han trobat massa diferències. “Sí, hi ha algun estudi que parla de certes diferències en el desenvolupament del llenguatge en aquelles persones que el tenen bilateral, però són mínimes. De fet, hi ha més diferències, per exemple, en persones que s’han criat en un entorn bilingüe, que triguen més a adquirir el llenguatge, però ho fan d’una manera més marcada i l’aprenen millor”.

No obstant això, el context de la persona esquerrana sí que pot influir en l’aprenentatge de determinades tasques, indica Sylvie Pérez. Per exemple, si la persona esquerrana viu a Orient i aprèn a escriure àrab, “ho té més fàcil que un esquerrà que aprèn a escriure en castellà, perquè l’àrab s’escriu de dreta a esquerra. Això té avantatges perquè la pròpia manera d’escriure ja és neta, ni tan sols taca el paper”, assenyala la professora de la UOC. Per aquest motiu pot passar que, a l’hora d’aprendre a llegir i escriure, una persona esquerrana pugui necessitar una mica més de temps, “però no per això seran dislèctics o escriuran malament, per exemple. Són alguns dels mites que existeixen i cal bandejar-los”, afirma Pérez.

És beneficiós obligar un nen esquerrà a aprendre a escriure amb la mà dreta?

La resposta dels experts és un no rotund. I la raó és que, si una persona mostra des de petita una preferència manual per utilitzar la mà esquerra, modificar aquesta preferència significa lluitar a contracorrent perquè el seu cervell s’està organitzant d’aquesta manera, i el més beneficiós és deixar que la preferència es doni en funció de com està organitzat el sistema nerviós.

“Per això es parla de l”esquerrà contrariat’, que són persones esquerranes a qui han obligat a escriure, treballar i fer altres tasques per a les quals es necessiten les mans amb la dreta. L’experiència ens ha ensenyat que això sí que pot generar un trastorn, perquè s’obliga la persona a utilitzar la seva mà més ‘feble’, per dir-ho així, i necessitarà més temps per a totes aquelles habilitats que requereixin la coordinació oculomanual.

Si la meva naturalesa és que aquesta coordinació es decanta per l’esquerra i jo em forço a fer-ho amb la dreta, em caldrà més temps i ho faré amb més malaptesa a l’hora d’aprendre a automatitzar un moviment”, explica Sylvie Pérez.

Abans s’ensenyava als esquerrans a manejar la dreta perquè es creia que així aprendrien millor?

Segons Sylvie Pérez, es tractava d’una qüestió més cultural, social i supersticiosa. “Com que el món està ensenyat i pensat per a la majoria, i la majoria és dretana, s’optava per intentar que la persona esquerrana s’adaptés a la majoria. Per això hi havia més trastorns d’aprenentatge, més malaptesa i moltíssima més frustració”, explica. Però a més hi ha una qüestió de rerefons religiós i supersticiós.

“Per exemple, la Bíblia diu: ‘Que la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la mà dreta’. Igual que en el món àrab, que quan serveixen menjar i s’agafa del centre amb la mà, no l’han d’agafar amb l’esquerra i posar-se’l a la boca amb aquesta mà, perquè es considera impura. Encara que avui ens basem més en evidències científiques i anem més enllà de la superstició, el món no deixa d’estar impregnat de coses com aquestes”, adverteix la psicopedagoga.

Viure en un món majoritàriament dretà pot crear complexos?

En opinió dels experts, el fet que el món estigui pensat per a la majoria dretana pot fer que una persona esquerrana se senti diferent i visqui aquesta diferència com una cosa negativa. “La societat et pot arribar a discapacitar. Si vols tallar amb tisores i no en tens unes per a una persona esquerrana, segurament no tallaràs bé, o tallaràs pitjor que els altres. Això et pot generar una frustració, o un sentiment d’impotència, o un sentiment constant d’inferioritat”, assenyala Sylvie Pérez. Igual que pot crear un cert malestar el fet d’haver d’anticipar que necessitaràs una cadira d’esquerrans per a un examen, per exemple. “Tot això et pot condicionar. Però, sabent-ho, es pot treballar aquesta autoestima, en cas que es vegi afectada”, afirma.

Un nin mostra si és esquerrà o dretà des del naixement?

La professora de la UOC afirma que, encara que hi ha nens que tenen definida la seva lateralitat pràcticament des que neixen, en la majoria triga uns anys a mostrar-se, perquè els nadons van explorant. Per això l’ideal és deixar-los el seu temps, observar-los i ajudar-los sense imposar-los res. “El que es recomana és anticipar-se com a pares i anar trobant les estratègies. Veuran que el seu fill tendeix a agafar les coses amb una de les dues mans, o a pujar les escales posant primer el peu dret o l’esquerre, o a posar-se un calidoscopi sempre al mateix ull”, explica. “En cas que es vegi que és esquerrà, l’ideal és, si hi ha possibilitat de productes per a esquerrans, comprar aquesta opció, com les tisores. I on no hi hagi aquesta possibilitat, ensenyar amb més paciència perquè ho pugui fer i que aquesta diferència sigui viscuda amb positivitat. Vivim en un món molt homogeni, i qualsevol diferència avui dia és difícil de gestionar”, afirma.