Investigadors de la UIB: “Els microplàstics no són només un problema ambiental, sinó que poden afectar la salut”
Un equip científic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha publicat a la revista Environmental Pollution un estudi pioner que aprofundeix en els riscos associats a la ingestió accidental de microplàstics carregats amb additius químics. El treball posa el focus en el bisfenol A (BPA), un compost àmpliament emprat en la fabricació de plàstics i que, malgrat la seva prohibició a la Unió Europea des de gener de 2025, continua present en nombrosos materials d’ús quotidià.
La recerca parteix d’un interrogant clau: què passa quan els microplàstics actuen com a transportadors de substàncies potencialment tòxiques dins l’organisme? Els experiments d’exposició aguda amb rates mostren que el BPA associat a partícules microscòpiques de plàstic pot alliberar-se al tracte digestiu i arribar al torrent sanguini. Aquesta observació confirma la seva biodisponibilitat, és a dir, la capacitat real del compost per ser absorbit i exercir efectes biològics.
Els resultats indiquen que el BPA unit a microplàstics és tan biodisponible com el BPA lliure, amb una tendència fins i tot a valors més elevats quan es troba associat a partícules sòlides. Els investigadors apunten que aquesta diferència podria explicar-se per una major permanència de les partícules a l’intestí. A més, la literatura científica ja ha descrit que microplàstics de menys de 20 micròmetres poden travessar la barrera intestinal, fet que amplia l’escenari d’exposició sistèmica.
Conseqüències
L’estudi també analitza els marcadors biològics en els animals exposats. Les dades revelen signes d’estrès oxidatiu i inflamació, així com l’activació de mecanismes cel·lulars destinats a eliminar substàncies tòxiques. Quan el BPA i els microplàstics actuen conjuntament, el cos incrementa l’activitat d’enzims antioxidants com la superòxid-dismutasa, encarregada de neutralitzar radicals lliures, i augmenta proteïnes vinculades a la resposta inflamatòria, com la mieloperoxidasa.
En paral·lel, els científics han detectat una major expressió del gen UGT2b1 tant a l’intestí com al fetge, un gen implicat en la metabolització i eliminació del BPA. Aquesta resposta coordinada suggereix que l’organisme activa mecanismes de defensa davant una exposició combinada que podria alterar l’equilibri intestinal i tensionar els sistemes de protecció.
Efectes adversos
Tot i que no s’han observat lesions estructurals immediates a l’intestí, els autors adverteixen que la persistència d’una resposta inflamatòria i oxidativa podria derivar en efectes adversos a llarg termini. El doctor Manuel Miró, coautor de l’estudi, subratlla que “aquest treball confirma que els microplàstics no són només un problema ambiental, sinó també un vector de contaminants químics que poden afectar la salut. Comprendre aquests mecanismes és essencial per avaluar els riscos reals i establir estratègies preventives”.
La recerca ha estat desenvolupada per investigadors dels grups d’R+D+I d’Anàlisi per Injecció en Flux i Anàlisi de Traces (FI-TRACE), Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu (NUCOX), Neurofisiologia (Neurofisiol), Litiasi renal i calcificació patològica (LiRCaP) i Biologia Molecular, Geografia de la Salut i una Sola Salut (MolONE), en una aproximació transversal que combina química analítica, biomedicina i salut pública.
En un context de creixent preocupació per la presència de microplàstics a la cadena alimentària i als ecosistemes marins, l’estudi aporta evidència experimental sobre el paper d’aquestes partícules com a vehicles de contaminants químics. Una dimensió que amplia el debat ambiental cap a l’esfera sanitària i que interpel·la tant les polítiques de regulació com els hàbits de consum.
Foto: A. Costa / UIB