Agricultura demana a Madrid un pla per impulsar garroves i ametlles
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha reclamat avui al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació un pla ambiciós per impulsar el sector de la fruita seca a les Balears. Es tracta de la principal reivindicació feta a la primera reunió de la Mesa de la Fruita Seca, presidida per la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i representada per part de la Conselleria: pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Gabriel Torrens, i pel cap de gabinet, Fernando Fernández.
A la vegada, també formen part d’aquesta Mesa, constituïda aquest mes de setembre, les cooperatives agroalimentàries de les Balears, les organitzacions agràries, les organitzacions de productors i el Consell Regulador de la IGP Ametla de Mallorca.
La Conselleria ha remès una carta al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació per reclamar un pla de reestructuració per enfortir el sector de l’ametla i la garrova a les Balears, dos cultius molt adaptats al clima mediterrani i al sòl pobre, així com al paisatge i la cultura illenca. El Pla recull diverses mesures i ajudes, en la línia de les sol·licitades pels membres de la Mesa de la Fruita Seca, que implicarien una inversió pública d’uns trenta milions d’euros durant un període de set anys. Segons ha explicat la consellera De la Concha, «el sector de la fruita seca és un sector de futur i prioritari per a nosaltres». A la vegada, ha dit que cal apostar per aquest subsector «pels avantatges que suposa contra el canvi climàtic i també per a la diversificació econòmica».
Un pla de reconversió varietal
La primera mesura és un pla de reconversió varietal de fruita seca. Se centra en la replantació, tant en secà com en regadiu, de varietats que han demostrat ser resistents a la Xylella, així com més adaptades a les condicions agroclimàtiques de les Balears. Aquesta mesura comptaria amb un 50 % de finançament públic (a mitges entre el Ministeri i la Comunitat Autònoma) i l’altre 50 %, a càrrec del sector productor. Aquesta mesura està incorporada al Pla de Reactivació Econòmica del Govern de les Illes Balears i implicaria una inversió, per un període de set anys (de la nova PAC), de gairebé divuit milions d’euros.
La segona mesura planteja la recuperació de l’ajuda nacional a la fruita seca. Es tracta d’una ajuda que, tot i que estava prevista als anys 2016 i 2017, es va eliminar dels Pressuposts Generals de l’Estat del 2018. Anava destinada al manteniment dels cultius d’ametler en secà. L’objectiu és recuperar aquest ajut amb vista al proper període PAC, que implicaria una inversió de prop de 600.000 euros per part del Ministeri.
La petició feta al Ministeri també preveu la creació dins la futura PAC d’un Ecoesquema, definit com a ‘sistemes agraris mediterranis d’alt valor natural’, que inclouria pagaments per compromisos agroambientals i climàtics. A la vegada, se sol·licita també que es mantingui l’ajuda associada a fruites amb clovella i garrover amb un valor especial d’insularitat. A les Balears, aquests dos cultius suposen un sobrecost de més de quatre milions d’euros l’any. A més, un 12 % de les parcel·les d’aquests cultius de les Illes no reben cap ajuda PAC.
Les altres mesures que preveu el Pla són enfortir el procés d’integració en el sector de la fruita seca; la millora de l’assegurança agrària de l’ametler i, en general, de les fruites seques (a les Balears, la contractació de l’assegurança per a l’ametler sols cobreix un 7 % de la superfície i un 4,5 % de la producció); el suport al procés de conversió de l’agricultura ecològica d’aquests cultius (les fruites seques representen un 10 % d’aquesta modalitat d’agricultura); així com la petició d’incorporar les fruites seques al Pla de Control de la Cadena Alimentària per tal de tenir un major control del preu d’aquests productes a les llotges.
La Xylella i l’evolució del sector de la fruita seca
El de l’ametler era, fins al 2016, un cultiu a l’alça. La detecció de la Xylella fastidiosa aquell any va comportar un daltabaix per a aquest cultiu, amb l’abandonament de més de 8.500 hectàrees de cultiu, sobretot a Mallorca i a Eivissa, la mort de molts d’arbres i una caiguda de la producció d’un 50 %. A la vegada, durant la campanya 2020-2021, s’ha registrat una forta caiguda del preu a les llotges, per sota dels costs de producció. Per contra, el cultiu de la garrova presenta, actualment, un preu a l’alça i una producció alta (les Balears concentren el 30 % del total de la producció a Espanya). A les Illes hi ha un total de 1.638,78 hectàrees de cultiu de garrover.
#Foravilaverd