Jaume Guiscafré: “La rondalla com a gènere folklòric d’ús habitual ja s’ha perdut”
L’edició comentada de l’Aplec de Rondalles Mallorquines d’En Jordi d’es Racó és l’obra més important del professor Josep A. Grimalt, catedràtic emèrit de la UIB, feta amb la col·laboració de Jaume Guiscafré, professor titular i director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB. Un projecte que té les seves arrels en la tesi doctoral que va presentar el professor Grimalt l’any 1975, que es va fer realitat en un primer volum publicat l’any 1996 i es tanca amb el novè, que va sortir el desembre de 2022 a la Nova Editorial Moll. Més de 30 anys de feina, “el projecte de la seva vida”, diu sense dubtar Jaume Guiscafré. Una edició dirigida tant al públic general, com als especialistes amb rondallística.
Pregunta.- En aquesta edició de les rondalles, una de les especificitats és que vos heu basat en el text original de les rondalles de Mossèn Alcover.
Resposta.- Allò que va establir el professor Josep A. Grimalt és que havíem de fer la nostra edició a partir de les d’Alcover, i de cada rondalla a partir de la darrera edició que hagués publicat Alcover en vida. En el cas de les que surten als darrers volums és fàcil perquè només hi va haver una edició, però la cosa es complica en les rondalles que surten als primers volums, perquè d’algun n’hi ha fins a 3 edicions.
Alcover va començar a publicar rondalles l’any 1880 a revistes i setmanaris de l’època, i al 1896 va publicar el primer volum de S’Aplec de Rondalles Mallorquines de’n Jordi d’es Racó, i en va anar publicant fins al 1931, quan va sortir el volum 12. Després quan Moll va fer la seva edició, va redistribuir els 12 volums d’Alcover en els 24 que són els que coneixem. Moll, sobretot a les rondalles més llargues, va suprimir passatges i va canviar alguna paraula, i per això noltros partim del text d’Alcover.
P.- La nova edició també fa una nova distribució de les rondalles.
R.- Alcover les anava publicant així com les tenia, tot i que si que es va reservar el volum cinquè per publicar-hi allò que noltros hem tret al darrer llibre, que no són estrictament rondalles, són llegendes, tradicions… Moll tampoc va seguir cap criteri classificatori concret, però si que va reservar el volum 5 i el 24 per a publicar-hi aquest material.
Josep A. Grimalt va fer la tesi doctoral l’any 1975, va consistir en classificar les rondalles de l’Aplec d’acord amb un sistema internacional de catalogació de rondalles, i quan vàrem començar l’edició – el primer número va sortir l’any 96, coincidint amb els 100 anys de la publicació del primer volum de l’Aplec- el professor Grimalt tenia clar que aquesta edició havia de servir per tenir una visió filològica, però també havia de tenir projecció internacional, i la manera més fàcil és presentar el material d’acord amb el sistema que els folkloristes d’arreu del món classifiquen aquests textes. Per això la distribució als volums és d’acord amb les categories que estableix aquest índex internacional: rondalles d’animals, meravelloses, religioses…. fins a la darrera categoria, que són rondalles fórmula, com “La rateta”, “La rateta i l’avellaner”…. I per aquest darrer volum vàrem deixar tots aquests texts que no són ben bé rondalles, la majoria son llegendes, tradicions explicatives, i sobretot perquè també Alcover les havia ordenat en series: “Ecos de la vida de Jesús, Maria i Josep”, “El rei en Jaume”, “En Tià de Sa Real”, “Bruixes, bruixots i fullets”, “Llegendes i supersticions”….
“El professor Grimalt tenia clar que aquesta edició havia de servir per tenir una visió filològica, però també havia de tenir projecció internacional”
P.- Quina pensau que és la principal aportació d’aquesta edició?
R.- La diferencia fonamental amb l’edició anomenada popular, que és la que va fer Moll, és que noltros presentam els textos d’Alcover acompanyats de comentaris, alguns destinats al públic general, i comentaris més especialitzats destinats als especialistes en rondallística. A part d’això, un altra aportació que crec que és importantíssima, i això va ser una idea de Francesc Moll, és que, si les hem localitzades, també hem transcrit les notes manuscrites d’Alcover, que són prèvies a la redacció definitiva que ell feia de cada rondalla. Aquest és un material que d’altres rondallistes no s’ha conservat i d’Alcover si perquè ell ho guardava tot, i dóna informació molt interessant sobre el procés de redacció, quines coses canviava i hi afegia. També hi ha d’altres informacions complementàries com les edicions i traduccions que ha tengut cada rondalla… és una edició que un lector que no sigui especialista la pot llegir, i un especialista hi troba tot això.
P.- També hi ha un índex que recull els narradors de les rondalles.
R.- Alcover crec que va ser el primer que va decidir deixar constància de qui li havia contat les versions que publica. Avui en dia això està assumit, però en aquell temps no era tan habitual, per exemple, l’Arxiduc no ho fa. A les edicions que va fer en vida Alcover sempre posa a nota a peu de pàgina qui li ha contat, i allò que hem fet també és elaborar un índex final perquè el lector pugui veure en conjunt quines persones concretes li varen contar les versions que publica, i hem afegit informació rellevant, si eren familiars, professió, localitat, condició social. Aquests informants fa molts d’anys que són morts tots i n’hi ha de coneguts com Maria Antonia Salvà, els seus germans o en Josep Rul·lan de Sóller, també d’anònims com per exemple els missatges de Santa Cirga…. tot i això hem pogut reunir un poc d’informació. En el cas dels narradors de Son Servera, fa uns anys es va publicar “Les rondalles més serverines” i allà trobàrem una mica d’informació sobre qualque narrador, sobretot sobre na Rafela Calona. També és com un acte de “justícia”, perquè sense aquests narradors Alcover no hagués escrit s’Aplec, i des del principi teníem clar que al darrer volum hi afegiríem aquest índex
“Hi havia informants que tenien fama de ser bons contadors de rondalles, com na Rafela Calona o en Toni Garrit, i Alcover diu que ell les replega perquè ja es perden.”
P.- Es contaven a les cases les rondalles que va recollir Alcover? Eren conegudes per la gent?
R.- Sí, aquests textos circulaven oralment, i no vull dir que sempre es contassin davant la xemeneia, però es contaven en altres ocasions, entre altres raons, perquè no hi havia res més per omplir les poquíssimes estones d’esbarjo que tenien les famílies. Un altra cosa és que tothom les conegués. Hi havia informants que tenien fama de ser bons contadors de rondalles, com na Rafela Calona o en Toni Garrit, i Alcover diu que ell les replega perquè ja es perden. El cas es que avui dia ja podem dir que la rondalla com a gènere folklòric d’ús habitual ja s’ha perdut, tot i que encara hi ha gent que les conta als seus fills, però a finals del XIX era un tipus de literatura oral que era habitual.
L’argument de que es perdien era un argument que sempre invocaven els folkloristes i Alcover ho fa al primer volum, diu que ell les publica perquè no se perdin però també per fornir a la gent de distraccions que no siguin tan dissolvents com les que hi començava a haver en aquell moment, es referia als balls, a les primeres emissions radiofòniques… hi havia tot un canvi que ell intuïa que seria perillós
P.- Hi devia haver més rondalles que Alcover no va recollir. Fins a quin punt va modificar o cristianitzar les narracions orals?
R.- Evidentment hi havia més rondalles de les que ell va recollir, seguríssim, i quan mires la llista d’informants, es vera que n’hi ha molts, però la majoria era gent del seu redol: de Manacor, Sant Llorenç, Son Carrió Son Servera, i per altra part, amics que va fer al seminari, capellans, i un altre sector, el dels senyors, hi ha uns quants narradors que son de famílies nobles de Palma. Així com va fer eixides filològiques per tot el territori per recollir dades pel diccionari, per recollir rondalles no ho va fer.
La qüestió de fins a quin punt les va passar pel seu sedàs personal, totalment, com qualsevol altre que publicàs rondalles. Els Germans Grimm, entre la primera i la segona edició de la seva col·lecció també varen introduir canvis significatius en algunes rondalles i en varen deixar de publicar algunes. Tots els folkloristes que varen recollir literatura oral a finals del XIX i començament del XX tenen els seus biaixos. I una cosa que li hem d’agrair a Alcover és que sigui sincer i honest, ell ho diu, “l’Aplec el faig com he volgut i he publicat les rondalles que he volgut”, diu que no volia que a la seva col·lecció hi entrassin per exemple les rondalles de caràcter eròtic, això vol dir que no hi ha erotisme a les rondalles? N’hi ha, i molt.
I sobre el component religiós, hi ha rondalles que tenen caràcter religiós, a l’Aplec representen prop d’un 20 per cent del total, i si que és cert que introdueix, per exemple, canvis a les fórmules finals de les rondalles. Si a les notes manuscrites solen acabar amb “ i si no son morts son vius” i similars, ell introdueix “que al cel ens vegem tots plegats, amén”, i això és una cosa que aporta ell. Igual que també hi ha rondalles en les que remarca que els personatges resen, van a missa,… accions que pel relat no caldria que hi fossin i ell ho remarca. Però clar, amb això Alcover no va actuar de manera diferent de com actua un narrador oral, que adapta la rondalla a la seva ideologia i a les seves circumstàncies. I ell ho diu, l’Aplec no el feia amb cap fi tècnic ni científic, i tenia capacitat, coneixia perfectament com s’havia de fer una edició acadèmica, però no la va voler fer.
P.- Quina és la projecció internacional de les rondalles mallorquines? Els contes dels germans Grimm s’han imposat arreu, tot i que moltes històries són les mateixes que les que llegim a les rondalles.
R.- Si, això ha passat per tot. Jo cada any a classe faig la prova del cotó amb els alumnes, deman: Coneixeu Na Magraneta? No. I Es ca d’En Bua i el moix d’En Pejulí? No. I N’Estel d’Or? No. I N’Elianoreta? No. I llavors dic, coneixeu Na Blancaneus? Si. Els músics de Bremen? Si. Rapunzel? Si. na Ventafocs.? Si. L’impacte que va tenir l’aplec dels Grimm va ser tan fort que va provocar, per una part, que a altres països hi hagués gent que comencés a interessar-se per recollir rondalles, però també la difusió editorial que va tenir va influir sobre les tradicions orals d’altres països. Per exemple, hi ha una folklorista hongaresa que ha fet feina a Estats Units que ha documentat casos d’influència directe de les versions dels Grimm sobre els narradors orals. Però a part de la importància i la influència de l’aplec dels Grimm, també és d’aquí d’on va beure Walt Disney per fer les seves versions cinematogràfiques i després llibres infantils. Hi ha hagut aquesta sobreposició per tot de les versions dels Grimm, filtrades per la factoria Disney, i amb una maquinària mediàtica com aquesta és molt mal de fer competir.
L’Aplec d’Alcover va començar a tenir una certa difusió internacional quan ell era viu, es varen traduir rondalles al castellà, al francès i a l’anglès, també li havien demanat permís per traduir-les al txec, se’n varen fer a l’alemany, i ara darrerament se n’han fet en d’altres idiomes. En Josep Carner va fer una traducció al castellà, però traduir l’aplec és complicat i crec que és un obra que ha de ser dificilíssima de traduir a qualsevol llengua.
“Una antologia representativa del que és l’aplec és un altre aspecte que s’hauria de treballar, i de fet amb la Nova Editorial Moll n’hem començat a parlar”.
P.- Després d’aquesta feina de tants d’anys. Què pensa que queda per fer damunt l’Aplec de Rondalles d’Alcover?
R.- Per fer i per estudiar sempre hi ha. Un dels propòsits d’aquesta edició és, també, proporcionar tots els materials als investigadors que vulguin estudiar aspectes concrets. Un altra línia per continuar fent-hi feina crec que, de la mateixa manera que dels germans Grimm hi ha moltes edicions, jo crec que es podria fer una antologia de l’Aplec de rondalles. Hi ha 481 rondalles, i traduir tot això és una feina monumental, però una antologia representativa del que és l’aplec és un altre aspecte que s’hauria de treballar, i de fet amb la Nova Editorial Moll n’hem començat a parlar.
També hi ha un aspecte que jo he denunciat diverses vegades i és el desconeixement que es té de l’Aplec fora de Mallorca. Que a la col·lecció MOLC -Les Millors Obres de la Literatura Catalana” d’Edicions 62 no hi hagi un volum amb una selecció de rondalles d’Alcover ho trob injustificable. Diria que tampoc no hi ha un volum d’aquesta col·lecció dedicat a la rondallística, al romancer de Milà i Fontanals si, i és absolutament inexplicable. Per ventura estaria bé promoure una edició antològica que permetés que un lector del Principat i del País Valencià pogués tenir accés a una selecció de rondalles.