Josep Maria Quintana recupera en una novel·la l’etapa esclavista de la Menorca del segle XIX
Personatges de Catalunya i de les Illes Balears varen fer fortuna amb el patiment humà, amb el comerç d’esclaus, i foren acceptats per la societat del seu temps com a homes respectables i dignes d’admiració. Aquest es el fosc capítol de la nostra Història que desvetlla el jurista i escriptor menorquí Josep Maria Quintana a la seva nova novel·la L’afortunada vida de Martí Olivar, publicada per Nova Editorial Moll i que donarà a conèixer el proper dimecres dia 29, a les 18.30 hores, a la Casa del Llibre de Palma (avinguda Alexandre Rosselló, 34), en companyia de l’historiador Rafel Puigserver i de l’escriptor Víctor Gayà.
Si bé Quintana fa servir un protagonista fictici (el negrer de Maó Martí Olivar, qui arriba a marquès i senador vitalici), el seu relat s’inspira en el capità de vaixells negrers maonès Antoni Vivent Vives, de característiques semblants. També hi apareixen a la narració figures històriques, com el traficant d’esclaus Antonio López, marquès de Comillas, a qui l’Ajuntament de Barcelona li va retirar l’estàtua pel seu passat; o el mallorquí Antoni Maura, futur primer ministre, qui aquí surt encara com un jove misser.
L’afortunada vida de Martí Olivar denota una extraordinària tasca de documentació històrica, reconstruint tota la trajectòria del negrer menorquí, des del seus inicis com a jove marí, fins a la culminació de la seva trajectòria com a home respectable, de gran fortuna, reconegut com a filantrop i distingit pel Papa amb un títol nobiliari. La novel·la és un recorregut per diversos escenaris geogràfics, destacant les costes africanes i Cuba, a on desenvolupa la seva activitat.
La novel·la de Quintana reflecteix la decadència del comerç d’esclaus, aleshores ja perseguit pel Regne Unit, així com els esdeveniments polítics a que assisteix Olivar, com el Sexenni Revolucionari, des del 1868, o la restauració dels Borbons, a partir del 1874. Així mateix, recull com els grans propietaris de plantacions a la Cuba colonial exerciren les seves influències perquè l’esclavitud es mantingué com a pràctica tolerada, tot i que a Espanya ja havia estat abolida.
L’escriptor Josep Maria Quintana Petrus (Alaior 1950) va estudiar humanitats i filosofia al Seminari de Menorca a Ciutadella. També va estudiar dret i lletres a Barcelona on es va llicenciar entre 1974-1976. És Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2003), Acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears (2008), Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (2009).
De la seva trajectòria literària hi destaquen títols com “Els menorquins i l’autonomia” (1977), “Aquella nit d’òpera” (1994), “Ofici de tenebra” (1998), “Els Nikolaidis” (2006) i “Ningú no pot enganyar els morts” (2012). Aquesta darrera novel·la ha estat recentment recuperada per Nova Editorial Moll.