L’Escola Oficial d’Idiomes de Palma duu a partir d’ara el nom de l’antic director provincial d’Educació Andreu Crespí

L’Escola Oficial d’Idiomes de Palma ja és oficialment l’EOI Andreu Crespí Plaza després d’un procés que es va iniciar el passat mes de maig. La iniciativa va sorgir a petició d’un grup de persones que formen part de la comunitat educativa de les Illes Balears per retre homenatge a la figura d’Andreu Crespí Plaza a títol pòstum.   

En un escrit a la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca es va sol·licitar, com homenatge a Andreu Crespí Plaza i a la seva aportació tan significativa al sistema educatiu de les Illes Balears, que es prengués per part de l’Administració educativa les mesures que permetessin donar el seu nom a un centre educatiu, preferentment situat a la ciutat de Palma, per deixar així constància duradora de la dedicació d’una persona de gran vàlua personal i professional i que tant va fer per a la millora i el progrés de l’educació a les Illes Balears.

Andreu Crespí va ser director provincial d’Educació a les Illes Balears des de l’any 1983 a l’any 1995, el director amb més antiguitat en el càrrec de tot Espanya. Va viure l’entrada en vigor de la LODE i la LOGSE, dues lleis que varen posar les bases del sistema educatiu actual, regulant l’estructura dels centres públics i concertats, democratitzant l’escola amb la posada en marxa dels consells escolars i, ja amb la LOGSE, establint la durada de l’ensenyament obligatori fins als 16 anys.

Als anys vuitanta el sistema educatiu a les Illes patia mancances importants, tant de recursos humans com d’infraestructures escolars, principalment a secundària. Crespí va afrontar una redefinició del sistema des del consens i el diàleg per intentar trobar solucions pensant sempre en els alumnes. Tot i la dificultat de la tasca que se li va encomanar, quan a l’any 1995 va deixar el seu càrrec la seva gestió va ser reconeguda públicament per part de tots els estaments de la comunitat educativa, des de les AMIPAS, sindicats, associacions de professorat i alumnes.

Algunes xifres donen bona mostra de la seva feina. A l’any 1983 hi havia 400 unitats a l’educació primària pública i es varen arribar a crear 40.000 llocs escolars. Mentre que a secundària es varen posar en funcionament  9 instituts a Mallorca, 4 a Menorca i 4 Eivissa. A la seva etapa com a director provincial es va impulsar la creació dels centres de formació del professorat (CEP) a Palma, Inca, Manacor, Menorca i Eivissa i es varen posar les bases de l’educació inclusiva, amb la implantació de la figura dels orientadors, a més de canvis estructurals als centres. A més, es va crear la xarxa d’educació de persones adultes i les escoles d’idiomes i es varen posar en marxa els nous cicles de formació professional. I també es varen impulsar noves experiències educatives, com els camps d’aprenentatge o els grups de renovació pedagògica.

Cal destacar que la petició popular va arribar d’un grup de persones, molt diverses, tant del sector públic com del privat, i a títol personal, al marge de qualsevol filiació grupal o corporativa, dedicats a la docència des de diversos camps i perspectives -mestres, professorat, personal de la gestió educativa, etc.- i que varen compartir amb ell la seva tasca, des de caires diversos i en moments diferents.

Igualment també es varen adherir a aquesta proposta institucions i organitzacions: STEI-Intersindical, UGT-Federació d’Empleats Públics, Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears, Colegio La Esperanza, Cooperativa d’ensenyament Es Liceu, CC Sant Felip Neri (Coop. Gorg Blau), ONG Ensenyants solidaris, Associació de directors d’educació infantil i primària de Mallorca, Associació d’Inspectors d’Educació de les Illes Balears (ADIDEIB),Fundació Gadeso, Homes per la Igualtat–Mallorca, Consell Social de la Universitat de les Illes Balears i Consell Escolar de les Illes Balears.

Aquesta iniciativa es va aprovar al Consell Escolar de l’Escola Oficial d’Idiomes de Palma.

#Foravila