A la recerca de les eines macrolítiques dels primers habitants de Formentera
El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) està duent a terme un estudi sobre les eines macrolítiques de tres jaciments prehistòrics de l’illa de Formentera, que pertanyen al període de l’Edat del Bronze.
L’estudi s’emmarca en el projecte ArqueoBarbaria, finançat pel Consell de Formentera i l’Agència Estatal d’Investigació, i forma part de la línia de recerca “Prehistòria recent del Mediterrani Occidental”, desenvolupada a les Balears, Còrsega i Sardenya per l’investigador Pau Sureda, de l’Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC.
Segons ha informat el CSIC en un comunicat, l’estudi ha permès aprofundir en qüestions relacionades amb el procés de producció, la tecnologia i l’ús de les eines macrolítiques dels jaciments de Ca na Costa, Cap de Barbaria II i Sa Cala, combinant mètodes d’estudi funcional i microanàlisi.
De grans dimensions
Les eines macrolítiques són objectes de pedra de grans dimensions, com ara molins, polidores, percutors o maces, que s’utilitzaven per a diferents activitats, com ara la mòlta de cereals, la poliment d’objectes o la mineria.
L’investigador Pau Sureda ha assenyalat que “Formentera va ser una de les darreres illes del Mediterrani en ser colonitzada per l’home a finals del tercer mil·lenni a.C.”. A més, ha recordat que “típica d’un entorn semiàrid, l’illa és petita i pobra en recursos i biodiversitat”.
Sureda ha explicat que aquest estudi ha mostrat tecnologies similars, seguint patrons tipològics i funcionals semblants als de la resta de les Balears. Aquesta tecnologia comuna es reflecteix en la forma en què es van adquirir les matèries primeres, així com en la fabricació, les estratègies de manteniment i l’ús de les eines macrolítiques.
També ha assenyalat que les anàlisis integrades de fitòlits i midó dels kits d’eines de mòlta mostren evidències de l’explotació d’espècies de la família del mill durant l’Edat del Bronze, cereals que estan ben adaptats a sòls pobres en nutrients.
“La producció i l’ús d’aquesta tecnologia pètria suggereixen com les primeres comunitats humanes de l’illa van aconseguir i van compartir coneixement social sobre el paisatge insular i les seves limitacions ambientals”, ha afegit.
Per últim, Sureda ha indicat que aquesta investigació arqueològica integradora a Formentera “ha mostrat el desenvolupament d’un conjunt d’estratègies innovadores, diversificades i intensives d’explotació de recursos, subratllant l’alta adaptabilitat i resiliència de les societats prehistòriques, així com l’intercanvi de tecnologia dins de l’arxipèlag balear i la seva evolució independent de les tecnologies continentals”.