Eivissa presenta en societat la col·lecció de varietats tradicionals de fruiters, vinya i olivera de Can Marines
El Departament de Medi Rural i Marí del Consell Insular d’Eivissa va organitzar ahir la presentació de la col·lecció de varietats tradicionals de fruiters, vinya i olivera que s’ha implantat a la finca experimental de Can Marines, propietat al Consell Insular d’Eivissa, un acte que va tenir lloc amb l’acompanyament dels agricultors i aficionats al cultiu que al llarg de la seva creació han facilitat el material vegetal, la informació i les mostres d’exemplars de les seves finques.
El director insular de Medi Rural i Marí, Joan Marí, va destacar que aquesta “és una manera de fer un reconeixement a totes les persones que han lliurat aquest material vegetal i coneixements perquè es pugui dur a terme aquesta col·lecció de varietats”.
La plantació es va iniciar l’any 2019 amb una superfície de 1.800 metres quadrats per a fruiters i olivera i de 890 de vinya amb l’objectiu principal de recollir i conservar la diversitat cultivada de varietats tradicionals d’Eivissa de fruiters, olivera i vinya.
Al llarg del temps i a partir de l’any 2025 es podrà lliurar material vegetal als interessats de forma progressiva i així assegurar la seva permanència. Anteriorment, l’any 2003 es va iniciar una primera col·lecció de figueres per l’enginyera tècnica del Consell Insular Júlia Torres.
Els arbres, oliveres i vinyes, pel seu caràcter de permanència en una finca han tingut un vincle molt estret amb els seus cultivadors i sovint tenien un nom propi, com ara l’olivera Bessona a Corona. Font d’aliments, especialment la figuera al sud de l’illa, de riquesa, com l’ametller, o de petites delícies repartides al llarg de l’any, com ara la cira, els albercocs o les prunes, o els raïms refrescants de l’estiu, eren també l’origen del vi que regava els menjars i festes, com també eren valorats per l’ombra que acompanyava dinars, convits o migdiades estiuenques. Cada arbre és un record i ens els podran compartir les persones d’on hem obtingut el material vegetal.
En aquests moments la plantació compta amb dues varietats antigues predominants d’olivera (la pagesa, la principal d’Eivissa i originària de Orient Mitjà i introduïda en època fenícia) i l’ullastre (varietat present a la meitat sud de l’illa per a l’elaboració olives salades).
També hi ha deu 10 varietats de vinya úniques, entre les quals destaquen varietats blanques com el Grec o Massanet i les tradicionals vinateres, 3 d’elles negres i dues rosades. Entre les varietats vinateres negres una d’elles coneguda com Monastrell Moll a la zona de Sant Mateu es troba repartida per tota Eivissa així com també a Formentera i a Menorca.
A més, es compta amb 21 classes d’ametller: en ser un dels arbres més antics i dels quals és més fàcils obtenir noves varietats la diversitat és molt important i hi ha varietats comunes a tota l’illa com la Pau o la Fita, així com varietats específiques de vendes o parròquies, com ara la Gall, l’Espineta o la Pueta.
S’hi sumen 20 classes de figuera, que constitueixen la primera col·lecció varietal iniciada l’any 2003 per l’enginyera tècnica del Consell Insular Júlia Torres; 6 cítrics com ara la mandarina pagesa o el llimó dolç; un 1 cirerer –la cira- habitual a tota l’illa i no localitzat fora d’Eivissa; 4 albercocs, 4 pruneres, 3 mançaneres i 2 pomeres, 4 magraners, 2 pereres, un codonyer. I s’està en procés d’incorporar les varietats tradicionals de garrover que s’han verificat el seu caràcter únic.
A més, els objectius que s’aniran assolint són:
1- Determinar la identitat genètica de les accessions localitzades a fi d’establir les varietats úniques.
2- Caracteritzar i avaluar les accessions a nivell de camp
3- Pel que fa a vinya, la nova plantació ha de permetre disposar en condicions iguals d’un mínim de 10 de ceps de cada varietat per tal d’obtenir un volum suficient de raïm a partir del qual es realitzarien les avaluacions agronòmiques a camp i enològiques del vi, amb la finalitat de inscriure-les al registre de varietats comercials.
4- Una vegada establertes les varietats més interessants de cada espècie, es sol·licitaria la seua incorporació al registre Balear de Varietats Locals de les Illes Balears, gestionat per l’IRFAP.