Primera trobada dels socis del projecte LIFE per a l’adaptació al canvi climàtic de la Badia de Cala Millor
Els socis del projecte LIFE per a l’adaptació al canvi climàtic de la Badia de Cala Millor han mantingut avui la primera reunió de coordinació. El projecte està impulsat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, a través de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, en coordinació amb el SOCIB; IMEDEA; UIB; Instituto Hidráulico de Cantabria i Universidad de Cantabria; Consorci Badia de Cala Millor; Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma; Fundació CONAMA, i LANDLAB.
Des de l’última reunió en el mes de setembre, s’han signat set convenis entre la Conselleria i els socis per determinar les tasques de cadascun i, a més, la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic ha incorporat una persona encarregada de coordinar el projecte. En els propers 50 mesos es realitzaran els diversos paquets de treball establerts en el projecte que acabarà amb un projecte d’adaptació per a la platja de Cala Millor.
Es tracta d’un projecte de governança, l’objectiu del qual és impulsar l’adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l’àrea urbana de la badia de Cala Millor per augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomia davant els efectes del canvi climàtic.
El director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern,Pep Malagrava, ha asseverat que «aquest projecte pilot inicia el seu camí de forma oficial i en els propers mesos es duran a terme els paquets de treball establerts per poder establir una governança que permeti prendre decisions sobre l’adaptació al canvi climàtic de zones de platja urbana com Cala Millor. Un projecte que podrà ser imitat a qualsevol platja urbana del Mediterrani occidental, que serà el més afectat per la pujada del nivell del mar».
El projecte
LIFE AdaptCalaMillor disposa d’un pressupost de 2.294.047 euros, dels quals 1.376.424 seran finançats pel programa LIFE. D’altra banda, el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, executarà un total de 419.694 euros en desenvolupar les funcions de coordinador i líder de diversos paquets de treball. El projecte, seleccionat per la Comissió Europea dins de l’anomenat Programme for Environment and Climate Action (LIFE), amb una puntuació de 66,5 punts va començar el passat 1 de gener de 2023.
LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l’aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d’un projecte d’adaptació a llarg termini que es basa en la comprensió i l’acord d’un ampli ventall d’actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia. La implantació d’aquest projecte evitaria els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca. LIFE AdaptCalaMillor proposa una transformació a llarg termini del sistema de platges i de l’àrea urbana per augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomia davant els impactes previstos.
Mesures i previsió de l’impacte
Els projectes d’adaptació a llarg termini han d’incloure com a alternatives «mesures suaus», necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per tenir una resolució important a escala local, i així construir el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.
Així, en l’àmbit geogràfic, que aconsegueix 1,5 km2 de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplària de1,5 km des de la línia de la costa fins a aproximadament 20 m de profunditat, es produiran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.
A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l’elaboració de mapes multirisc que servirà per decidir sobre estratègies d’adaptació integrades a nivell local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles. A més, es conclourà amb la redacció d’un pla conceptual i d’avantprojecte d’urbanització del litoral de Cala Millor, que suposarà una superfície total estimada de 85.795,4 m2 i de projectes executius de construcció de mesures a punt per a l’execució.
En relació amb els impactes del canvi climàtic en el litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per a 2050 i 2100, tot apunta a la pèrdua de platges i a l’afectació d’edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com a molts llocs costaners de les Illes Balears i en altres regions mediterrànies, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen a primera línia de costa en destinacions típiques de sol i platja.
Segons l’antic projecte PIMA Adapta Costes, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d’entre un 33 i un 66 % el 2100, sengles escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície de platja seria inferior al 33 %. El procés d’erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans impossibiliten el seu retractament. Es poden consultar més dades d’impacte en el projecte PIMA Adapta Costes.