Acaba la primera fase per treure a la llum el monestir bizantí de Cabrera
El Projecte d’execució per a la recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de l’illa de Cabrera ha finalitzat, aquesta setmana, les tasques programades per a enguany després de dues setmanes d’excavacions. El projecte durarà fins 2026 i compta amb el finançament del Bisbat de Mallorca i la col·laboració del Parc Nacional marítim-terrestre de l’arxipèlag de Cabrera que s’encarrega de facilitar la logística, el transport i l’allotjament als sis membres que han participat a l’excavació.
Les restes del monestir bizantí es troben al Pla de ses Figueres i suposen un cas excepcional doncs es tractaria de l’únic monestir anterior al segle VIII a les Illes Balears. Els investigadors afegeixen, a més, que en tota la península Ibèrica no s’ha documentat arqueològicament cap altre monestir anterior al segle VIII amb tanta seguretat com el de l’illa de Cabrera.
L’objectiu principal del projecte és intentar conèixer i ensenyar com va ser la comunitat monàstica a la qual fa referència l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori el Gran, una carta escrita l’any 603 dC que demostra l’existència d’un monestir a l’illa de Cabrera de les Balears. Per això, es pretén poder localitzar en els propers quatre anys l’església del monestir cabrerenc. Es procurarà, també, estudiar i aprofundir en el coneixement de tots els elements que es descobreixin durant les feines d’excavació, tant pel que fa a les estructures, com als elements mobles de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic o metàl·lic.
Des del Govern Balear han recordat avui que les primeres excavacions es varen dur a terme el 1999 i que, des de llavors, s’ha documentat prou informació sobre aquesta comunitat monàstica. Amb tot, encara queden moltes incògnites per resoldre. Els investigadors calculen que només es coneix un 5% del jaciment principal al pla de Ses Figueres.
Actualment, es treballa en una cala de 6 metres de llargada per 5,80 d’amplada. Allà, una vegada trets els nivells superficials, s’han buidat les rases de vinya del segle XIX i una sèrie de forats que semblen d’època moderna o contemporània. Ja han començat a aparèixer pedres que semblen correspondre a murs del monestir, així com unes lloses que podrien cobrir dues sepultures d’aquell període.
La campanya de camp d’aquest any 2022 ha durat dues setmanes, i ha estat dirigida per la doctora Magdalena Riera Frau (arqueòloga de l’Ajuntament de Palma), el doctor Mateu Riera Rullan (professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona, professor de la Facultat Antoni Gaudí d’Història de l’Església, Arqueologia i Arts cristianes de Barcelona i investigador inscrit a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’arqueòloga María José Rivas Antequera.
L’equip arqueològic està format per Francesc Vicens Gomila (Vicari per al Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat de Mallorca i Rector del Seminari Diocesà de Mallorca), Pere Llobera Canaves, Miquel Àngel Escanelles Garau i Antònia Martínez Ortega. La planimetria va a càrrec del Dr. Josep Maria Puche Fontanillas, Cap de la Unitat de Documentació Gràfica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.