Olivars a la Serra amb tots els arbres esbrancats, el que queda darrere Juliette

L’espectacle que ha deixat Juliette als olivars és dantesc. Allà on la neu hi va fer acte de presència el dilluns horabaixa i va aconseguir quallar no hi ha olivera que no es salvi de tenir alguna branca o cimal esqueixat. Hi ha exemplars que han quedat pràcticament desvestits a causa de la nevada.

El president de la Cooperativa de Sóller, Miquel Gual, va viure en primera persona la nevada en el seu olivar del Marroig, dins el terme de Fornalutx. L’absència total de vent, la força de la nevada i el tipus de floc de neu de pedaç, que es va aferrar intensament al fullam, va sobrecarregar les oliveres de tal manera que no ho varen poder resistir.

“Jo mateix vaig anar veient com les branques s’esqueixaven a mesura que avançava l’horabaixa i la nevada anava en augment”, explica. “Vaig ser a temps d’espolsar amb una canya les oliveres més properes a les cases, i així vaig aconseguir salvar-les, però a la resta de l’olivar el paisatge és totalment decebedor”, es queixa.

El dia de la nevada, Gual va quedar a dormir a l’olivar. Durant la vetllada i la nit sentia com la neu anava esqueixant branques al seu entorn i queien en terra.

A partir dels 200 metres

Gual explica que hi ha una línia molt evident a partir de la cota dels 200 o 250 metres d’altura a Fornalutx. “Algunes marjades més avall els meus veïnats tenen les oliveres intactes”, diu Miquel Gual, “però a partir d’un punt determinat hi ha un autèntic desastre”.

Segons el president de la Cooperativa de Sóller, aquesta nevada ha agafat els arbres en una situació de sequedat important, la qual cosa els ha fet més febles davant una nevada. La seva fusta no ha estat flexible. A més, segons expliquen els meteoròlegs locals, aquesta nevada no té precedents propers pel que fa a intensitat, i la comparen a la de 1956, que va provocar estralls molt importants als olivars, alguns dels quals quedaren aleshores abandonats i avui ja no existeixen, engolits pel pinar. Ni el 1985, ni tampoc el 2012, quan va nevar fins a la cota zero, la nevada no va ser tan intensa.

“Feis fotografies i cremau”

Miquel Gual aconsella als pagesos documentar mitjançant fotografies la destrossa als conreus davant la possibilitat de poder demanar ajudes. Però adverteix que les branques d’olivera s’han de retirar abans de l’arribada de la calor, un consell que ja coneixen els productors d’oliva i oli de la Serra de Tramuntana.

Amb la calor apareix el brom a la rama morta de l’olivera, una plaga que pot ser encara més nociva que l’olivera. Els pagesos habitualment cremen el brancam procedent de les exsecallades, i en aquest cas caldrà fer exactament el mateix: retirar i cremar.

“Dins la desgràcia, vàrem dur molta sort que la nevada no va ser fins baix”, comenta Miquel Gual. Si l’extensió de la nevada hagués estat com la de febrer de 2012, que va arribar fins a la mar, i amb l’abundància que duia Juliette, ara estaríem lamentant-nos de destrosses d’enormes conseqüències també dins els horts. Gual comenta que els tarongers, però sobretot les llimoneres o els alvocaters, “no haurien resistit un embat com aquest i ara mateix tendríem horts sencers amb un aspecte desolador”.