Guillem Puig

 

254 Articles Published | Follow:
Sant Martí, tret de sortida a les matances
Rosaris Fora Vila
El rosari més dolç de l’any
Els pinyons, el plaer de les petites coses
Arriben les Verges i el temps de fer i menjar bunyols
Borratxons i cols de cabdell, lluitant contra l’oblit
Atzeroles, pomes exòtiques en miniatura
El caqui, del Japó a ca nostra
Rafel Matamales: “El Tramuntanasaure és un més dels animals del Permià que hem descobert”
Toni Rullán Martínez -50- és l’actual siquier de la Font de s’Ullet, una font que, juntament amb la Font de s’Olla, són els dos aqüífers de referència de la vall de Sóller, una vall que compta amb més d’un centenar de fonts que s’encarreguen de dotar d’aigua els habitants i conreus de la Vall dels tarongers. Rullán ha passat per diversos oficis –reposador/carnisser al SYP, venedor de pinsos a la Cooperativa, encarregat al SUMA- abans de ser siquier, una professió on ha trobat l’estabilitat i el plaer de dedicar-se a una feina vital per als conreus de Sóller que li permet un estret contacte amb els pagesos de la vall a través de l’administració de l’aigua de la Font de s’Ullet. Pregunta.- Des de quan fa de siquier? Resposta.- Des de fa set anys. Curiosament fou en Xim “Creveta”, siquier de la Font de s’Olla, qui em va oferir la possibilitat de treballar-hi. Vaig mantenir una entrevista amb Miquel Soler, president en aquell moment del Sindicat de Regants, i vaig acabar aconseguint la feina. No me’n penedesc gens d’aquesta decisió. P.-Vostè és el siquier de la Font de s’Ullet. Què ens pot dir d’aquesta font? R.- És una de les font més importants de la vall, una font el gorg de la qual es troba a les tanques de Can Serra, a la zona de l’Institut. La primera girada està situada a la confluència dels carrers Bolla i Rullan i presenta un aspecte impressionant amb unes arcades de pedra antigues dignes de conèixer. És una font que compta amb més de 250 regants que es caracteritza per comptar amb dues tirades importants: una primera que va des del bar Molino fins a Can Rave i que continua amb dos trams -un, fins a la zona del col.legi Es Puig; i l’altre, que arriba fins a Can Tamany-; i la segona que va des del bar Molino fins a l’Hospici, passant pel carrer de la Lluna. P.- Què és el més complicat a l’hora de fer de siquier? R.- Realment, no hi ha res complicat: el més important és mantenir l’ordre perquè tothom tengui aigua. Si l’aigua arriba a lloc, la gent no es queixa: en aquest sentit cal remarcar que aquest fet depèn de les pluges de l’any; per exemple: enguany, som a l’agost i el cabal de la síquia és bo pel temps en què estam, però record que el 2019 per aquest temps la síquia només duia quatre dits d’aigua. P.- La gent el controla? R.- La gent confia molt en mi i no em controla. És important tenir mà esquerra i estar ben organitzat: procur sempre que puc donar l’aigua els matins a la gent que encara rega amb càvec -sol ser gent major- i els horabaixes dedicar-los a omplir els safareigs. Si ajudes als pagesos, ells et respecten. P.- Quina és la fracció d’aigua mínima i màxima que vostè distribueix? R.- Hi ha finques -trinxes- que compten amb dos minuts d’aigua, mentre que n’hi ha d’altres que compten amb quatre hores d’aigua. P.- Com va el cabal d’aigua, enguany? R.- Per ara va bé: arrib a baix de tot sense passar pena. Cal tenir present que els horts més allunyats -Can Tamany i el Garrigó , a la zona del Puig- compten amb aigua suficient per poder regar i això és interessant perquè quan hi ha poca aigua aquestes zones són les més perjudicades. P.- Quins són els principals problemes que presenta la Font de s’Ullet? R.- D’una banda la rompuda de tubs, i de l’altra els embussos, moltes vegades provocats per les arrels dels arbres. La gent sovint no recorda que hi ha d’haver una distància mínima entre els arbres i la síquia de dos metres. P.- La Font de s’Ullet està completament entubada? R.- No, podríem dir que un 85% ho està i el restant 15% no. Hi ha trams sense entubar on es veu córrer l’aigua que són emblemàtics per a Sóller: davant Can Det -lloc on la gent en pot beure perquè és potable-, la síquia de devora el bar Molino, les rentadores de devora Can Bac, la síquia Cas Sant o les rentadores de Can Rave. Sembla mentida però encara hi ha dones que utilitzen aquestes rentadores per rentar-hi la roba: sovint hi ha queixes per la mica de sabonera que fan, però gent dic als regants que no es poden queixar perquè aquesta gent té dret a emprar-les. Sempre els deman quina aigua prefereixen: aquesta amb una mica de sabó o la de la depuradora? I la resposta és més que evident. P.- La seva feina pateix de temporalitat? R.- Sí, treballam sis mesos: d’abril -quan començam a fer el manteniment de les síquies- a finals de setembre. Jo començ la jornada a les cinc del matí i faig feina fins a les 15 hores; tot i això, sempre duc el mòbil perquè la gent pugui contactar amb mi si hi ha algun problema. Per exemple, l’altra dia dinava i em telefonarem que una comporta s’havia desbordat i hi havia aigua per la carretera i vaig haver d’anar a solucionar-ho: això va amb la meva feina. P.- Ha tengut problemes de pas a l’hora de fer la seva feina? R.- Sí, en alguna ocasió. La gent no sap que el siquier per damunt la síquia ha de poder passar per tot. Normalment, sol passar amb la gent estrangera quan compra una finca: el primer que solen fer és tancar-ho tot, i després jo em trob amb portes i panys. He de dir que se sol solucionar aviat quan se’ls explica el cas. És veritat que, generalment, el siquier compta amb unes hores determinades per passar, i ningú no el pot aturar. P.- Conti’ns alguna anècdota? R.- N’hi ha moltes. Hi ha cases, com Can Mora des Vi al carrer de la Lluna que compten amb unes rentadores privades perquè la síquia hi passa per davall. L’altre dia de pagès em tocava donar l’agua a una finca el vespre i així ho vaig fer. L’endemà, l’amo em telefonà tot enfadat perquè la boia del seu safareig li indicava que no li havia duit l’aigua. Quan férem les comprovacions resulta que tenia una mànega foradada i que tenia l’hort de tomatigueres completament inundat. La gent se sol enfadar aviat, però igualment d’aviat després et demana disculpes. P.- És possible actualment comprar aigua de la Font de s’Ullet? R.- Si algú vol comprar aigua de la nostra font ha de trobar algú que ja en disposi que n’hi vulgui vendre. Si vols comprar aigua, la síquia ha de passar per ca teva o pel costat i, a més, t’has de fer càrrec de fer una arqueta per dur-la a lloc. P.- Creu que la gent és conscient de la manca d’aigua que patim? R.- No, la gent només se’n tem quan obre l’aixeta i no raja aigua. Hauríem de tractar el medi ambient com ho feien els nostres padrins. Avui en dia la gent ho vol tot de manera immediata i no valora el que costen les coes i l’agua és un bé escàs que moltes de vegades desaprofitam... i això és un problema molt seriós. La gent pensa que sempre hi haurà aigua: les persones majors -més que no el jovent- són les que ho tenen més clar: en aquest aspecte, és molt important comptar amb els horts ben nets per garantir el correcte fluir de l’aigua. P.- Per acabar, què els diria als negacionistes del canvi climàtic? R.- Que obrin els ulls i observin la deriva del nostre planeta. A Sóller mateix hi ha gent que té tarongers amb un esplet de taronges per collir que van al mercat a comprar una Fanta, i això no pot anar mai bé. Hem de tornar cap al consum raonable i a tenir cura de la natura i dels nostres horts.
Toni Rullan: “La Font de s’Ullet compta amb més de 250 regants que depenen de la seva aigua”
El fonoll marí, indispensable en un pa amb oli així com toca