Guillem Puig

 

251 Articles Published | Follow:
El fonoll marí, indispensable en un pa amb oli així com toca
L’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai, un any més, organitza la Nit dels Persèids, popularment coneguda com la nit de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Des d’un indret privilegiat com és el Castell de Bellver, dissabte dia 5 d’agost, en companyia d’especialistes de l’IMCE, es va realitzar una primera sessió sobre la física dels meteors i les recomanacions per a poder gaudir autònomament la nit del 12 al 13 d’agost, coincidint amb el màxim d’aquesta pluja. Durant gairebé dos mil.lennis els humans hem pogut gaudir d’un fenomen astronòmic que es ve repetint certes nits del mes d’agost quan asseguts a la fresca ens dedicam a observar la volta del cel: la pluja d’estels. Al llarg de tota aquesta setmana té lloc un dels fenòmens astronòmics més apreciats: la pluja d’estels anomenada pluja dels Perseids, o més popularment les llàgrimes de Sant Llorenç. L’observació s’ha de realitzar mirant en direcció nord-est, a mitja alçada entre l’horitzó i el punt més alt del cel, just on es troba la constel.lació de Perseus -d’aquí, prove el nom de Perseids. Generalment, la pluja dels Perseids es produeix el 10 d’agost, coincidint amb el dia de Sant Llorenç, d’aquí prové el seu nom més popular. llàgrimes de Sant Llorenç. Fou en l’Edat Mitja i el Renaixement quan es començà a denominar a les Perseides amb el nom de Llàgrimes de Sant Llorenç degut a la coincidència amb la festivitat d’aquest sant; l’al.lusió a les llàgrimes es deu al fet que aquest sant va morir martiritzat: fou cremat en una foguera, més concretament sobre una graella; les llàgrimes són una clara al.lusió a aquest fet. Óbviament, les millors condicions per dur a terme l’observació de qualsevol pluja d’estels requereix que no hi hagi lluna i la menor quantitat de contaminació lumínica, així com la total absència de niguls. Els experts aconsellen veure la pluja d’estrelles de Sant Llorenç a simple vista, sense telescopi ni prismàtics, perquè cauen a molta velocitat Meteorits a l’atmosfera Quan un meteorit entra a l’atmosfera s’està movent a una velocitat d’uns cinquanta quilòmetres per segon; la rapidesa d’aquest moviment provoca que el material metàl.lic que forma el meteorit s’escalfi per la fricció amb l’atmosfera terrestre. El calor el posa incandescent i el gasifica, d’aquesta manera la incandescència provoca que el meteor pugui ésser visible a simple vista. Els experts calculen que en el cas de les Perseides es pogueren observar com queien entre 60 i 80 estrelles l’hora; tot i que en el moment de màxima intensitat fou possibole veure’n caure més de 150 l’hora. Tot i això, els científics han detectat que la intensitat de les Llàgrimes de Sant Llorenç va a menys d’any en any. Concretament, la pluja de les Perseides ve ocasionada per l’entrada en l’atmosfera de partícules provinents del cometa Swift-Tuttle: un cometa descobert l’any 1862 i que passa molt a la vora del nostre planeta cada 120 anys. Nit de desitjos És una creença molt arrelada en la nostra cultura popular que si es veu un estel fugaç s’ha de demanar un desig. Per aquest motiu molta gent sol observar el cel de les nits d’agost -època per a molts de vacances i temps lliure- a la caça d’estels fugaços que els permetin acumular desitjos. Sigui com sigui, les Llàgrimes de Sant LLorenç són tal vegada un dels fenòmens astronòmics més populars que ens permeten tot observant l’infinit adonarnos de la petitesa dels nostres desitjos.
Les Llàgrimes de Sant Llorenç, a punt d’arribar
La figuera de moro, natural de les Amèriques
Som en temps d’albergínies
És l'hora de collir els cigrons, la carn del pobre
És l’hora de collir els cigrons, la carn del pobre
Peres de Sant Joan
Per Sant Joan… peres
La figaflor, la primera figa de la temporada
Llum Gómez Campillo -54 anys- és la nova vocal Eco en el Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu. Palmesana de naixement, sempre ha mantingut un fort lligam amb la vall de Sóller ja que la visita des de ben petita i hi té part de la família. Administrativa d’una entitat pública, Llum Gómez sempre ha gaudit d’una plena consciència ecològica la qual cosa l’ha duita a ser sòcia de l’Associació de productors i productores d’agricultura ecològica de Mallorca (APAEMA), a comptar sempre en les seves actuacions amb un fort sentiment ecològic i ara a entrar a la directiva de la Cooperativa. Pregunta.- Des de quan és la representant Eco al Consell Rector de la Cooperativa de Sant Bartomeu? Resposta.- Vaig ser nomenada vocal Eco del Consell Rector de la Cooperativa el passat 20 de març, però fou en la darrera assemblea de l’entitat, el passat 31 de març, quan s’aprovà el meu nomenament, ja que havia de ser refrendat en assemblea. P.- Quina és la seva funció a la Cooperativa? R.- Cal dir que la secció Eco va ser creada fa només un any i la seva funció bàsica és el foment de la producció ecològica en les explotacions dels associats de la cooperativa. Els socis interessats en aquesta opció tenen a la seva disponibilitat, a més d’assessorament tècnic, les instal.lacions necessàries per a aquest tipus de producció. Ara bé, un requisit indispensable és estar inscrits al CBPAE. P.- Qué és el CBPAE? R.- És l’òrgan que certifica la producció ecològica a la nostra comunitat. El CBPAE -Centre Balear de la Producció Agrària Ecològica- és l’entitat que s’encarrega de realitzar els controls i certifica tots els productes ecològics que es produeixen o comercialitzen a les Illes Balears, des del camp fins al consumidor final, passant per totes les fases. Val a dir que la Cooperativa de Sant Bartomeu ja és un comerç Eco. P.- Quines són les principals propostes ecològiques que ofereix la Cooperativa? R.- D’una banda, està en marxa posar en funcionament una tafona ecològica; i de l’altra, ofereix assessorament tècnic. Sempre amb la idea primordial d’impulsar i afavorir aquest sector. P.- Quin tan per cent de conreu ecològic hi ha a la vall de Sóller? R.- Realment encara és escàs, però està en un clar augment. P.- Amb quin suport tècnic compta la Cooperativa ecològicament parlant? R.- La Cooperativa compta actualment amb dos tècnics, un per al conreu dels cítrics i un altre per a l’olivar. Tot i això, s’ha de dir que aquests tècnics ofereix assessorament tant als conreus ecològics com als conreus d’agricultura tradicional. A més, la Cooperativa ha ofert assessorament a través de diversos cursos realitzats per APAEMA. P.- Encara desperta suspicàcies la paraula “ecològic” entre la pagesia sollerica? R.- Sí, sobretot perquè costa molt canviar les dinàmiques que tradicionalment s’han duit a terme en la pagesia. Aquella frase que diu “aquí això ho hem fet sempre així” és indicativa d’una mentalitat molt mala de canviar; però es tracta de fer pedagogia i de predicar amb l’exemple. El fet d’haver duit a terme unes determinades pràctiques amb un cert èxit fa que es creïn dubtes sobre els resultats de les tècniques més innovadores. Es tracta d’una qüestió, també, de comoditat: no es canvia de tècnica perquè el que han fet tradicionalment encara els funciona; això sí, sense plantejar-se altres qüestions com les repercussions mediambientals. P.- Quins resultats s’obtingueren de la presentació de confitura de taronja i llimona ecològica que es va dur a terme durant la passada Fira de la Taronja? R.- Els resultats foren excel·lents: es va vendre tota la producció que hi havíem duit. A més, la gent es mostra molt interessada i no hi va haver cap tipus de prejudici. P.- El futur de la Cooperativa passa per l’ecologisme? R.- Es té molt en compte aquest aspecte i veig que se’l vol impulsar fermament. P.- Quin és el mètode a seguir si es vol passar d’un conreu tradicional a un ecològic? R.- Cal seguir una sèrie de passes i pautes. La primera passa és fer una sol·licitud d’inscripció al CBPAE; seguidament, un tècnic d’aquesta entitat passarà a fer una inspecció de la finca en qüestió on comprovarà els llocs d’emmagatzematge, que no hi hagi productes no permesos per aquesta entitat -si n’hi ha, es retiraran i es lliuraran a la conselleria d’Agricultura-, també es comprovarà si hi ha risc de contaminació de les finques veïnades i es comprovaran els límits de la finca o parcel.la; finalment s’iniciarà un Quadern de Camp. Aquest quadern de camp serà revisat anualment pels tècnics. Passat un any, la finca passarà a reconversió; i al cap de dos anys ja s’obtendrà el certificat d’agricultura ecològica. P.- Què s’ha de registrar al Quadern de Camp? R.- D’una banda, les dades establertes per la conselleria, i de l’altra les intervencions fetes a la finca o parcel.la amb una datació clara. També s’hi ha de dur un exhaustiu registre dels productes emprats -sempre autoritzats per la CBPAE-, així com un registre de les factures dels productes comprats per a la seva certificació. P.- Quina solució ecològica veu a la crema de poda per a la nostra vall? R.- En primer lloc, la trituració de les restes de poda: d’aquesta manera s’enriqueixen amb matèria orgànica els sols i n’afavorim la seva renovació; i en segon lloc, també existeix la tècnica del Biochar, es tracta de processar la biomassa mitjançant piròlisi. P.- Entén, per tant, qui pensi que l’ecologisme implica inversions econòmiques inassumibles per als pagesos? R.- No, perquè aquestes inversions s’han de contemplar a llarg termini; a més hi ha mesures com el cooperativisme que permetrien compartir aquests mètodes. Tot i això, ens hauríem de plantejar emprar cada cop més mètodes on s’estalviàs el màxim de combustible. Cal dir que a Sóller, els conreus solen ser en la seva majoria petits; a més, la gent no sol viure dels conreus, la qual cosa complica més la qüestió. P.- Es pateix d’una visió a curt termini? R.- Tal vegada sigui així. Hem de tenir molt present que la reconversió d’una finca no és un fet immediat: es tracta d’un procés lent i molt curós. P.- Quins són els principals entrebancs ecològics que afecten la pagesia sollerica? R.- La lluita per un canvi de mentalitat és, sens dubte, el més gran. Però anant a pràctiques més concretes: la presa de consciència de la importància de la reducció d’adobs químics de síntesi i l’optimització dels recursos hídrics. P.- Fruita ecològica és sinònim de fruita cara? R.- No, la fruita ecològica no és cara si tenim present que darrere aquesta pràctica hi ha uns mètodes de conreu que impliquen més temps i sobretot més qualitat i més respecte vers el medi ambient. P.- Quins tipus de producte Eco ofereix la Cooperativa? R.- Comptam amb dues línies: una de producte envasat -confitures de taronja i llimona ecològica- i una de producte fresc sota demanda -taronja i llimona ecològica, hortalissa, nispros...-. En alguna ocasió, també hem tengut oli. P.- Per acabar, quin missatge adreçaria als sollerics per tal d’incorporar-se a la dinàmica ecològica? R.- Els convit a participar d’un projecte molt engrescador i els vull fer saber que estic a la seva total disposició per assessorar-los en aquesta temàtica. Per contactar amb mi ho podem fer a través de la Cooperativa que em farà arribar les seves demandes.
Llum Gómez: “És important prendre consciència que hem de reduir els adobs químics”
Un estiu a l’hort, entre solcs, garangoles i la dolça remor de l’aigua
Cireres
Les cireres, una de les fruites més preuades de la primavera